S'HORT D'EN DEGOLLAT
Té uns inicis ben primerencs, ja que a la prehistòria, s'hi establiren diverses civilitzacions. S'assentaren al lloc conegut, com la Murada del Velar, o és Velar, un jaciment que no s'ha arribat a excavar.
Segons va recollir, Josep Mascaro Passarius, que va consultar a la gent del seu temps, diu així: Allà en el recinte, hi hagué fins a tes talaiots, tots destruïts. Aquest jaciment el va envair, la carrera que va de Santa Margalida a Manacor, i a la vegada, la que va a Maria de la Salut, dins el mateix terme. La gent li solia dir, el cementiri dels moros, que correspon, a la darrera cultura que va ocupar aquest lloc.
Tenir a l'abast aigua per poder sobreviure, era bàsic i així ho va ser a tot el sementer del Reboster, que varen ocupar més tard els romans, i despres els musulmans, fins a la reconquista.
ÈPOCA MUSULMANA
Benahitir, així més o manco s'anomenava és Reboster, a l'època musulmana. S'hi construïren Qanacs, o mines, que en certa manera encara es conserven, i que els podem detallar
Sa Font d'Es Reboster, S'Hort des Mestre. Sa Font des pujol, i és Pou d'Heró.
Al llarg dels anys, durant aquesta època islàmica, s'hi construïren fons de mina, o qanacs: Sa Font des Reboster, té una llargària de 126 metres, amb dos pous d'oreig. A s'Hort des Mestre, també hi ha mines. S'utilitzaven aquestes canalitzacions, per moure un molí d'aigua, utilitzat moldre blat. A sa Font des pujol, la mina té 60 metres, i actualment està coberta per batzers.
A s'Hort d'en Degollat, sa mina té un recorregut irregular, i sembla que té una longitud, de més de 8 metres, tirant de cap a la dreta, i vist des de sa boca. L'aigua cau directament dins una pica, d'on surt una canal, que passa per davall, del banc del costat esquerre, i arriba fins a l'hort. Una canal que davalla pel marge, acaba en un pou. Segueix per aquest, i per un albelló, i baixa cap avall, en direcció a sa Síquia Reial, però de pas aquesta aigua, és aprofitada per altres horts.
A LA RECONQUISTA
Aquestes terres que pertanyien, a l'Alqueria de Hiatchat, i passaren despres de la reconquesta, a Ponç Hug, Comte d'Empúries. Durant aquesta època, les aigües van deixar de ser públiques, i passaren a ser privades.
De totes maneres, durant les estacions de pluja, l'excedent de les aigües, dels turons de Sa Bisbal, i Son Fluxa, una vegada abandonades les canalitzacions, acaben anant a La Síquia Real, que desemboca al torrent de Son Bauló.
 |
| Entrada principal del xalet construit per Joan Ordinas |
***
INDEX.
LA SEGREGACIÓ DE MARIA DE LA SALUT I SANTA MARGALIDA.
EL NOM.
PERSONATGES QUE HABITAREN A S'HORT D'EN DEGOLLAT AL SEGLE XIX.
LES FONTS DE LA CONTRADA.
CONVERSA AMB UNS DELS PROPIETARIS.
ENLLAÇOS RELACIONATS.
***
LA SEGREGACIÓ DE MARIA DE LA SALUT I SANTA MARGALIDA
A la tercera arriba la vençuda, l'any 1836 va ser la definitiva. Abans primer l'any 1813, i despres l'any 1820, no s'havien posat d'acord, els dos pobles en litigi, entre altres coses, per les terres de Sa Bisbal.
En el cas de S'hort d'en Degollat, i altres finques que tenien propietat, a les dues voreres de la carretera vella de Muro, es va resoldre de la següent manera. Aquests propietaris seguirien pagant les contribucions a Santa Margalida, encara que part de les terres, quedessin dins el terme de Maria de la Salut.
Per aquells anys, la propietat era de Margalida Tous Estelrich, casada amb Miquel Ordinas Ferrer.
EL NOM
De per si ja crida l’atenció, i segurament li ve el, de la gran quantitat de forats on i surt aigua, o pel prim forat de la font. Com diu Tomeu Pastor, en ser la darrera font de sa Bisbal, podria venir del fet de degollar l’aigua.
Posant imaginació, podria ser, que hi hagués hagut algun succés dramàtic, ja que l’aigua es va privatitzar, per imposició del règim feudal, després de la conquesta. Les fonts que ja existien de durant l’època Islàmica, eren públiques. Però no he trobat cap llegenda, que ho confirmi.
 |
| Canaleta per on degolla l'aigua sobrant de la font. Laigua cau dins un pou amb mines per on es canalitza l'aigua a traves de qnacs. |
Aquesta finca despres de la segregació de Maria de la Salut. L'any 1836 encara tenia 28 quartons, 14 a la part de Sa Bisbal, on hi havia les cases de la possessió i 14 a baix dins el sementer de s'hort.
A baix veïnat de s'era hi ha les cavalleries, i les solls per engreixar porcs, també altres construccions, per altres animals de la finca, com l'aviram.
Un poc més avall hi ha una construcció, que és un xalet construït per Joan Ordinas Tous, el baríton internacional. Aquest xalet estava envoltat de jardins i tarongers, que avui encara existeixen. Diu en Toló Tous, que era per seduir una admirada, però que les coses no anaren bé.
A més se li complicaren les coses, en perdre la veu, i per motius econòmics, l'hagué de vendre al seu cusi, Josep Garau Tous.
.png) |
| Mapa de situacio, Carretera veia de Muro. |
 |
| Foto aeria de l'any 1956. Segons informacio del picapedre Joan Perello, entorn l'any 1970 les cases de s'amitger foren derruides i aprofitaren les peces de mares per altres dependencies. Podria ser la casa on va neixer Joan Mascaro i Fornes. |
 |
| Les construccions del segle XIX, Foto any 2021. |
 |
| Paises, solls i galliners. |
.png) |
| Les Cases de s'hort d'en Degollat. dins el terma de Maria de la Salut. Actualment estan derruides. |
 |
| Detall de l'entrada a les sales o sotre a S'hort d'en Degollat |
 |
| Excusat, detall. |
 |
| Xalet construit per Joan Ordinas. |
 |
| Vista general de la Font, i els xalet que va construir Joan Ordinas Tous. foto des de el jardi. |
 |
| Jardi i tarongers. |
 |
| Capella i font. |
 |
| Planols. |
.png) |
| Font de s'Hort d'en Degollat, ratjant. |
***
PERSONATGES QUE HABITAREN A S'HORT D'EN DEGOLLAT AL SEGLE XIX
El que més m’ha cridat l’atenció, són les persones que visqueren a aquest indret, o fins i tot hi naixeren: És com si el lloc tingués màgia, i un cert encant, que el te. A veure qui foren.
JOAN ORDINAS TOUS. Nascut l'any 1839 va ser un famós baríton. Reconegut internacionalment, propietari de la finca. Va fer construir un xalet, amunt la font d’origen àrab, que dona nom a la finca. Volia fer un regal, a una vedet italiana, que va acabar en res. Als voltants de la mansió, hi va fer un jardí, amb tarongers i fruiters, des d'on podien delectar, unes bones vistes al poble de Santa Margalida. Passat el temps, i després d’haver perdut la veu una temporada, s’embarca amb negocis d’òpera, que no anaren del tot bé. Va oferir a un familiar, la propietat seva perquè la compres. La tenia per herència familiar.
 |
| Joan Ordinas Tous |
JOSEP GARAU TOUS. Nascut l'any 1855. Va comprar la propietat, que entre altres coses, va utilitzar ses paises, per amagar el contraban. Notícia enregistrada als diaris de l'època, per l’apressament de 450 kg de
tabac. Era conegut per la seva fàbrica de
tabacs a l’Alger, Anys més tard constituïren una societat, amb el nom de March Garau. El soci era el Jove de
Can Verga, nascut a 1.880. Una cimentera encara dur el seu nom a sa Bisbal, a la
part alta de la Font des Pujol.
t |
| Josep Garau Tous |
RAFEL GARAU PLANAS. Nascut a 1888. Fill de Josep Garau,
El jove vivia a Santa Margalida, controlava els negocis del tabac i les propietats a Mallorca, i per tant s'Hort d'en Degollat. Va acabar assassinat dia 29.12 1916, al cap de 28 anys. El fet tingué lloc al Grau de València.
.jpg) |
| Rafel Garau Planas. |
JOAN MASCARO FORNES. Nascut l'any 1897, segurament va neixer a les cases de l'amitger, de s'Hort d'en Degollat,
va passar els primers 7 anys de la
infància, a aquesta finca. Els seus pares emigraren a Alger, on treballaven a la fàbrica de Josep
Garau. Joan fou mundialment reconegut, per la seva saviesa, les seves publiacions, i traduccions d'un grapat d'idiomes, destacant el sancrit. Era professor, i vivia a Cambridge.
.png) |
| Joan Mascaro i Fornes. |
Tots ells begueren de les aigües de la font.
***
LES FONTS DE LA CONTRADA.
Les fonts de Santa Margalida, que brollen aigua arreplegada de Maria de la Salut, fou tema polèmic durant els anys, per la segregació dels dos pobles.
Les terres que confronten, des del Turó d’en Xeu, Amb el Turó de sa Bisbal, fins a arribar al d'es Pujol, dins el terme de Son Perot, Maria de la Salut, formen un triangle cap a Santa Margalida, partint des d'es Velar, fins als Turons de Son Fluxa, i Son Femenia.
Durant l’època de pluges, sa Bisbal i voltants, emmagatzemen les aigües, dintre el sistema rocós, al mateix temps que es filtren entre les roques poroses. Al contrari de les fonts Ufanes, aquestes brollen al llarg en diverses fonts, cap al sementer de terra bona. Aquest avall es diu Reboster, per la seva fertilitat. Són terres d’argila blanca, que es poden regar a l’estiu, a través de mines o qnacs, d’origen islàmic, que omplen pous o safareigs. Les partions són els horts anomenats; s’Hort des Pujol, s’Hort des Mestre, s’Hort den Carreres, s’Hort den Domingo, s’Hort des Reboster, i s’Hort den Degollat entre d’altres. Aquestes finques, que eren destinades a fer hortalissa, per omplir és rebost, dels habitants de la vila de Santa Margalida.
Sa Bisbal va ser, durant molts d’anys tema de discussió, amb motiu de la separació de Maria de la Salut, i Santa Margalida. L'any 1836, arribaren a un acord per les dues bandes, que venia a dir, que mentre els propietaris que la majoria eren de Santa Margalida, seguirien pagant les contribucions, arbitris, o els imposts al seu poble, però la propietat pertanyia, al terme de Maria de la Salut. És a dir, la part alta del camí vell de Muro. Segons va publicar Tomeu Pastor.
A la prehistòria, a la Murada des Velar, s’hi establiren distintes civilitzacions, des de la Cultura Talaiòtica fins a la Islàmica, ja que a aquells paratges cobrien les necessitats bàsiques. Prou Aigua per alimentar persones, i els animals domèstics. Al seu peu tenien la Font des Pujol, avui abandonada, i més endavant, el Pou d’Ero. Així que entorn de l’any -1300 aC, al començament del període Talaiòtic, ja vivien humans per aquest indret.
A l’any -123 aC, amb l’arribada dels romans, i més tard els àrabs, que foren els que dissenyaren les estructures, que avui encara es conserven. L'objectiu era guardar, i canalitzar aquestes aigües superficials, tan necessàries per al camp durant l’estiu.
LA FONT DES REBOSTER.
Després de la Finca de can Simuni, ve la Finca des Reboster, a la part del Turó de Sa Bisbal, dins el terme de Maria de la Salut. Al terme de Santa Margalida, separat pel camí vell de Muro, i hi ha la font que té una mina de 126 metres, és la més gran, dins la rotllada des Reboster, amb el menys dos pous d’oreig. Amb el temps aquesta part es degué dividir en distintes finques. La que conserva la mina i el safareig, no fa molts anys si feia hortalissa per vendre. Avui en dia encara el safareig es veu ple.
S’HORT DES MESTRE.
Passat és pel camí d'en Porrillo, ve can Tomeu Mariando i és Pujol, està a la part de dalt, de Sa Bisbal dins el terme de Maria de la Salut. A l’altra part del camí vell de Muro, enfront des Pujol hi ha la font de s’Hort des Mestre. Que temps enrere era de la família del secretari (Família Santandreu).
És una mina d’origen Islàmic, amb pous d'oreig del tipus “qanat”. Actualment, l’aigua està contaminada per nitrats, degudes les explotacions agrícoles intensives. Tens enrere hi hagué un molí fariner, que utilitzava l’aigua per moldre el blat o altres cereals. Es conserva en molt mal estat.
SA FONT DES PUJOL.
Aquesta font ja està documentada a 1247, on va quedar escrit: “la font neix dins el terme de Maria, però rega terres de Santa Margalida” Avui en dia encara té un safareig ple d’aigua, i a més els sobrants surten per dos ramals, a disposició dels regants veïnats.
En temps de la Cultura Talaiòtica, i fins i tot Pretalaiòtica el poblat que residia a la Murada des Velar, on hi havia dos talaiots avui derruïts, aprofitaven aquesta font per la població.
La mina des Pujol que té uns 60 metres, avui en part coberta per batzers, fou dissenyada durat l’època islàmica. Una altra mina a vora el creuer de Maria, també es troba en el mateix estat, encara que les aigües pareix que no es retenen. És probable que amb albellons, alimentin el Pou d’Heró
 |
| Vista aèria Font des Pujol |
ÉS POU D’HERÓ.
Aquest Pou desaparegut durant molts d’anys, fins que a 1.996 fou excavat i restaurat. Al seu entorn hi ha moltes llegendes, d'ençà que hi havia un poblat, que tenia el cementiri al Velar. A dir de la gent, que anomenaven Clapers, als Talaiots, o Cementeri dels moros a aquestes estructures antigues. A les proximitats el pou, neixen les llegendes com la de les troballes de verges o Santes. Segons pareix una estàtua de Santa Margalida, anava i venia, fins que al final segons la llegenda, volgué estar a on avui hi ha l’església de Santa Margalida, per decisió divina. Anys més tard el Compte Mal, tingué el seu palau i els jardins, envoltant l’església.
El Cert és que el mot Heró, ja estava documentat l'any 1250, i diu així; “Donem i cedim, a vostè Berenguer Arnau d'Illa, ciutadà militar, i els darrers successors per sempre, totes les justícies a les alqueries anomenades de Sta. Margalida d'Heró”. La cita està recollida, al privilegi que va donar Jaume, I a Berenguer Arnau.
Per altra banda, Heró que prové del grec significa heroi. També pot ser el nom recollit amb la mitologia grega, “Hero i Leandra”, una història que pots llegir pitjant el seu nom.
***
FONT DES REBOSTER .
Després de la Finca de can Simuni, ve la Finca des Reboster, a la part del Turó de Sa Bisbal, dins el terme de Maria de la Salut. Al terme de Santa Margalida, separat pel camí vell de Muro, i hi ha la font que té una mina de 126 metres, és la més gran, dins la rotllada des Reboster, amb el menys dos pous d’oreig. Amb el temps aquesta part es degué dividir en distintes finques. La que conserva la mina i el safareig, no fa molts anys si feia hortalissa per vendre. Avui en dia encara el safareig es veu ple.
S’HORT DES MESTRE.
Passat és pel camí d'en Porrillo, ve can Tomeu Mariando i és Pujol, està a la part de dalt, de Sa Bisbal dins el terme de Maria de la Salut. A l’altra part del camí vell de Muro, enfront des Pujol hi ha la font de s’Hort des Mestre. Que temps enrere era de la família del secretari (Família Santandreu).
És una mina d’origen Islàmic, amb pous d'oreig del tipus “qanat”. Actualment, l’aigua està contaminada per nitrats, degudes les explotacions agrícoles intensives. Tens enrere hi hagué un molí fariner, que utilitzava l’aigua per moldre el blat o altres cereals. Es conserva en molt mal estat.
SA FONT DES PUJOL.
Aquesta font ja està documentada a 1247, on va quedar escrit: “la font neix dins el terme de Maria, però rega terres de Santa Margalida” Avui en dia encara té un safareig ple d’aigua, i a més els sobrants surten per dos ramals, a disposició dels regants veïnats.
En temps de la Cultura Talaiòtica, i fins i tot Pretalaiòtica el poblat que residia a la Murada des Velar, on hi havia dos talaiots avui derruïts, aprofitaven aquesta font per la població.
La mina des Pujol que té uns 60 metres, avui en part coberta per batzers, fou dissenyada durat l’època islàmica. Una altra mina a vora el creuer de Maria, també es troba en el mateix estat, encara que les aigües pareix que no es retenen. És probable que amb albellons, alimentin el Pou d’Heró
|
| Vista aèria Font des Pujol |
ÉS POU D’HERÓ.
Aquest Pou desaparegut durant molts d’anys, fins que a 1.996 fou excavat i restaurat. Al seu entorn hi ha moltes llegendes, d'ençà que hi havia un poblat, que tenia el cementiri al Velar. A dir de la gent, que anomenaven Clapers, als Talaiots, o Cementeri dels moros a aquestes estructures antigues. A les proximitats el pou, neixen les llegendes com la de les troballes de verges o Santes. Segons pareix una estàtua de Santa Margalida, anava i venia, fins que al final segons la llegenda, volgué estar a on avui hi ha l’església de Santa Margalida, per decisió divina. Anys més tard el Compte Mal, tingué el seu palau i els jardins, envoltant l’església.
El Cert és que el mot Heró, ja estava documentat l'any 1250, i diu així; “Donem i cedim, a vostè Berenguer Arnau d'Illa, ciutadà militar, i els darrers successors per sempre, totes les justícies a les alqueries anomenades de Sta. Margalida d'Heró”. La cita està recollida, al privilegi que va donar Jaume, I a Berenguer Arnau.
Per altra banda, Heró que prové del grec significa heroi. També pot ser el nom recollit amb la mitologia grega, “Hero i Leandra”, una història que pots llegir pitjant el seu nom.
La part històrica i la part de llegenda al final d’aquest escrit
***
.png) |
Detall dels turons que reguen és Reboster Les aigües sobrants van a parar a sa síquia reial, que a la vegada van a parar al torrent de Son Bauló. Si vols saber més d'aquest torrent ho pots llegir a EL CARBONER DE SON BAULÓ *** CONVERSA AMB UNS DELS PROPIETARIS. Bartomeu Ramis. S’HORT DE SON DEGOLLAT (Sta. Margalida) Informació de boca de Toló Tous, el que va ser metge
d’Ariany. ... Ho va comprar un home que era un reconegut baríton. Vivia a Madrid i estava casat amb una senyora italiana. Els agradava molt Santa Margalida. Aquesta volta de la font és d’origen àrab. El baríton va construir el xalet que veureu quan us n’aneu, un poc més amunt, on van viure una temporada. Llavors va perdre la veu i sense poder fer concerts la seva economia se’n va ressentir i va anar a viure al poble. Aquest home era molt amic del meu repadrí Garau que era un contrabandista. Tenia una fàbrica de tabac a l’Alguer que comercialitzava a Mallorca. Eren molt amics i li va insistir a Pep que li compres la finca, fins que el meu repadrí li va comprar. Solament l’emprava per emmagatzemar-hi tabac. Era als anys 1896-1897. A la caseta d’aquí dalt, allà on estava jo, la guàrdia civil hi trobà al voltant de quatre-cents quilos de tabac. Aleshores tota aquesta finca fou propietat d’en Garau. No sabem com, però el baríton va tornar a recuperar la veu i li sortiren nous contractes, per exemple, cantà al teatre de la Scala de Milà. Ell agraït del poble hi va fer construir la capella a la parròquia. El meu repadrí ho va passar a una filla
seva que era la meva padrina, aquesta a una germana, la meva tia que després
m’ho va deixar a mi. Aquesta finca on ara ens trobam, comença a dalt. Això és s’Hort d’en Degollat pel fet que aquí hi ha aquesta font, en aquest altre racó hi ha una altra font i entre el mig del sembrat hi ha una altra font. Aquestes tres fonts coincidien a un safareig. Vora aquest safareig hi ha tres quartons o una quarterada on els meus padrins i els meus tios hi tenien sembrat alfals per als conills, faves, raves i altres hortalisses. S’hort d’en Degollat és una
part d’Es Reboster. En Joan Mascaró sempre va dir que va néixer a S’Hort d’en
Degollat perquè els seus pares conraven aquestes terres. Aquí baix hi ha unes
quatre quarterades i a l’altra part unes altres quatre més. Les cases bones són
les d’allà dalt. Aquestes es feren posteriorment, he mirat la placa i jo calculo
més o menys, entre l’any que va néixer i va morir el baríton, que era entra
l’any 1870 o 1874. - Cati de la
Vila: És que diuen que aquest camí fa partió amb Maria... - Tolo Tous:
diuen no, és segur. - Cati: i que,
per tant, en Joan Mascaró va néixer a Maria. - Tolo: Almenys
en té dues cames... (Rebombori, no és sent el que diu)... el qui m’ho va dir
que hi havia nascut i m’ensenyà les plaques fou un veïnat meu, ja és mort...
que era el seu fill, un que fa feina amb en Miquel Cifre, son pare d’en Biel i
aquest de Correus em va dir: vingueren una vegada uns anglesos i jo els vaig
mostrar la casa, feren fotos als llits i a quantes coses veren i el de Correus
els va dir que un d’aquests llits hi va néixer en Joan Mascaró (rialles), ho
vaig contar i m’asseguraren que no, sinó que havia nascut a la casa de dalt.
Ara us mostraré la casa... 14 de març de 2022 Bartomeu Ramis. *** ENLLAÇOS RELACIONATS: SES FONTS DES REBOSTER.  * * * JOAN IGNACI ORDINAS TOUS *** JOSEP GARAU TOUS *** FESTES A S’HOT D’EN DEGOLLAT. Diada pagesa, o la festa del batre. Balears » Balears La gent de la Vila torna a l'hort d'en Degollat per celebrar
la diada pagesa. Pep Roig 30 agost 1998. Balears » Part Forana La festa del batre torna a la vila Santa Margalida recupera la seva festa més pagesa a l'Hort
d'en Degollat, on va néixer Joan Mascaró Elena Ballestero 07 agost 2011. |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada