SES FONTS DES REBOSTER
Les fonts de Santa Margalida que brollen aigua arreplegada a Maria de la Salut. Fou tema polèmic durant els anys de la segregació dels dos pobles.
Les terres que confronten;
Des de el Turo d’en Xeu amb
el Turo de sa Bisbal, fins arribar al de es Pujol, dins el
terme de Son Perot ( Maria de la Salut).
Forma triangle cap a Santa Margalida, partint des de es Velar, als Turons de Son Fluxa, i Son Femenia.
Durant l’època de pluges,
Sa Bisbal i voltants, emmagatzemen les aigües dintre el sistema rocós, i que es filtren
entre les roques poroses. Al contrari de les fonts Ufanes, aquestes brollen llargament, en diverses fonts, cap al sementer de terra bona,
anomenat es Reboster, que esta a la part
baixa. Terres d’argila blanca que es pot regar a l’estiu mitjançat mines, qnacs, d’origen islàmic que omplen pous i safareigs, als horts
anomenats; s’Hort des Pujol, s’Hort des Mestre, s’Hort den Carreres, s’Hort den
Domingo, s’Hort des Reboster, o s’Hort
den Degollat entre d’altres. Aquestes finques que eren destinades, a fer
hortalissa per omplir es rebost dels
habitants de la vila de Santa Margalida.
Sa Bisbal va esser, durant molts d’anys tema de discussió,
amb motiu de la Separació de Maria de la Salut, fins que a 1.836, arribaren a
un acord per les dues bandes, mentre els
propietaris, que la majoria eren de Santa Margalida, seguirien pagant les
contribucions, arbitris o els imposts al
seu poble i la propietat seria terme de
Maria de la Salut, del camí vell de Muro
cap a d’alt. Segons va publicar Tomeu Pastor.
A la prehistòria, a la Murada des Velar, s’hi establiren
distintes civilitzacions, des de la
Cultura Talaiòtica fins a la Islàmica, ja
que a aquells paratges cobrien la necessitat bàsiques. Aigua suficient
per alimentar persones i els animals
domèstics . Al seus peus tenien la Font des Pujol (avui
abandonada), mes tard el pou d’Ero. Així que entorn a l’any -1.300 AC al començament del període Talaiòtic ja vivien per
aquest indret.
A l’any -123 AC amb l’arribada dels romans, i mes tard el àrabs, aquets darrers, foren els que dissenyaren les estructures, que avui encara es conserven, per canalitzar aquestes aigües superficials, tant necessàries per el camp durant l’estiu.
 |
| Detall on degolla l'aigua cap als safaeig i pous |
S’HORT DEN DEGOLLAT
El nom de per si ja crida l’atenció, segurament li ve el nom, de la gran quantitat de forats on i surt
aigua, o per el prim forat de la font. Com diu Tomeu Pastor, al
esser la darrera font de sa Bisbal podria
venir de degollar l’aigua. Posant
imaginació, podria esser, que hi hagués hagut algun succés dramàtic, ja que l’aigua
es va privatitzar, per imposició del regim feudal després de la conquesta. Les
fonts que ja existien de durant l’època Islàmica
eren publiques. Però no he trobat cap
llegenda.
Aquesta finca després de la segregació de Maria de la Salut,
a 1836, (segle XIX), encara tenia 28 quartons , 14 a la part de la Bisbal, on hi havia les cases de la possessió, i 14 dins el terme de Santa Margalida, on hi havia les Cavalleries, i les solls per
engreixar porcs, i altres animals de la finca.
PERSONATJES.
Lo que mes m’ha cridat l’atenció son les persones
que visqueren a aquest indret, i
fins i tot hi naixeren:
JOAN ORDINAS TOUS,
nascut a 1.839. Famós baríton.
reconegut internacionalment, propietari
de la finca, fa ver construir un xalet a munt la font d’origen àrab que dona nom a la
finca. Com a regal a la seva futura esposa, una vedette italiana. Als voltants
de la mansió tenien un jardí, amb
tarongers i fruiters, que tenia bones vistes al poble de Santa Margalida. Amb
el temps i després d’haver perdut la veu
una temporada, s’embarca amb negocis d’òpera que no anaren del tot be. Va oferí
a un familiar seu perquè la compres.
JOSEP GARAU TOUS. (nascut a 1.855) Va comprar la propietat,
i entre altes coses va utilitzar ses paises per amagar el contraban. Va esser
noticia l’apressament de 450 kg de
tabac. Es conegut per la seva fabrica de
tabacs a l’Alger, que amb els anys
fusionaren la societat amb el Jove de
Can Verga, nascut a 1.880. Una cimentera encara dur el seu nom a sa Bisbal a la
part alta de la Font des Pujol.
RAFEL GARAU PLANAS (nascut a 1.888) Fill de
Josep Garau, El jove vivia a Santa
Margalida i controlava el negoci del
tabac a Mallorca, acaba assassinat dia 29.12 1916. (28 anys),a el Grau de Valencia.
JOAN MASCARO FORNES.
(nascut a 1.897) a la part de d’alt de les cases de sa Bisbal,
va passar els primers anys de la
infància a aquesta finca. Els seus pares emigraren a Alger on treballaven a la fabrica de Josep Garau. Joan
es conegut de tots per les seves obres i
traduccions i professor, mentre vivia a
Cambridge .
Tos ells begueren de les aigües de la font .
De les característiques de la font ho pots llegir als
enllaços.
.png) |
| Font de s'Hort den Degollat |
.png)
SA FONT DES REBOSTER .
Després de la Finca de can Simuni, ve la Finca des Reboster, a la part del Turo de
Sa Bisbal, dins el terme de Maria de la Salut. Al terme de Santa Margalida, separat per el camí vell de Muro, i ha la font que te una mina de 126 metres, es la mes gran,
dins la rotllada des Reboster, amb el
manco dos pous d’oreig. Amb el temps
aquesta part es degué dividir en distintes finques. La que
conserva la mina i el safareig, no fa molts anys si feia hortalissa per
vendre. Avui en dia encara el safareig
se veu ple.
S’HORT DES MESTRE.
Passat es camí den Porrillo, ve can Tomeu Mariando i es
Pujol, esta a la part de dalt ( Sa
Bisbal) dins el terme de Maria de la Salut. A l’altra part del camí vell de
Muro, en front des Pujol
hi la font de s’Hort des Mestre. Que
temps enrere era de la família
del Secretari ( Família Santandreu).
Es una mina d’origen Islàmic, amb pous de oreig del tipus “qanat”.
Actualment l’aigua esta contaminada per nitrats, degut les explotacions agrícoles intensives. Tens enrere
hi hagué un moli fariner, que utilitzava l’aigua per moldre el blat o altres cereals. Se conserva en molt mal estat.
SA FONT DES PUJOL.
Aquesta font ja esta documentada a 1.247. on va quedar
escrit: “ la font neix dins el terme de Maria però rega terres de Santa
Margalida” Avui en dia encara te un safareig ple d’aigua, i a mes els sobrants
surten per dos ramals a disposició del
regants veïnats.
En temps de la Cultura Talaiòtica , i fins i tot Pretalaiotica el poblat que residia a la Murada des Velar,
on hi havia dos talaiots avui derruïts aprofitaven aquesta font per la població.
La mina des Pujol que te uns 60 metres, avui en part coberta
per batzers, fou dissenyada durat l’època islàmica. Un alta mina a vora el
creuer de Maria també es troba en
el mateix estat, encara que les aigües
pareix que no es retenen. Es probable que amb albellons alimentin el Pou d’Hero
 |
| Vista aèria Font des Pujol |
ES POU D’HERO.
Aquest Pou desaparegut durant mols d’anys, fins que a 1.996
fou excavat i restaurat. Al seu entorn
hi ha moltes llegendes des de que hi havia
un poblat que tenia el cementiri
al Velar. A dir de la gent, que
anomenaven Clapers als Talaiots, o Cementeri dels moros a estructures antigues,
no es estrany que es repetir altres
llegendes com la des les troballes de verges o Santes. Pareix esser que una estàtua de Santa
Margalida anava i venia fins que al final volgue estar a on avui hi ha l’església de Santa Margalida per
decisió divina. Anys mes tard el Compte Mal
tingue el seu palau i els jardins envoltant l’església.
Lo Cert es que el mot Hero ja estava documentada a 1.250. i diu així
;“Donem i cedim a vostè Berenguer Arnau d 'Illa, ciutadà militar, i els darrers
successors per sempre, totes les justícies a les alqueries anomenades de Sta.
Margalida d'Hero»” citat al privilegi que va donar Jaume I a Berenguer Arnau.
Per altra banda Hero que prové del grec significa heroi o pot esser el nom amb la mitologia
grega “Hero i Leandra”, una historia que
pots llegir pitjant el seu nom.
La part històrica i
la part de llegenda al final d’aquest
escrit
***
.png) |
Detall dels turons que reguen es Reboster Les aigües sobrants, van a parar a sa síquia reial, que a la vegada van a parar al torrent de Son Bauló. Si vols saber mes d'aquest torrent ho pots llegir a EL CARBONER DE SON BAULÓ |
INDEX:
FONT DE S'HORT DEN DEGOLLAT
FONT DE S'HORT DES MESTE
FONT DES REBOSTER
FONT DES PUJOL
ES POU D'HERO
***
FONT DE S'HORT DEN DEGOLLAT
Municipi.- Santa Margalida | Lloc.- Hort den Degollat - Rústic | Ús.- Hort | Tipus.- Mineta | Situació: Google Maps (31 S 507694 4393961 ) | Alçada.- 70 msnm
La capella és tota de marès, amb bancs de pedra a banda i banda. Enmig hi ha una gran pica a nivell de terra, pareix que abans hi podia haver una escalonada per davallar un poc però ha desaparegut. A dins una capelleta al fons de la gran capella hi ha un finestró que permet observar l'interior de la mina. Sa mina és de secció rectangular, parets de pedra seca forrada de ciment els 0,80 m. de terra al nivell des finestró; ses parets són verticals i sa coberta és de lloses planes. D'aquesta manera, tota sa mina (de llargària no determinada) es converteix en un gran dipòsit de reserva.
Sa mina te un recorregut irregular i sembla que té una longitud de més de 8 metres tirant de cap a la dreta vist des de sa boca. L'aigua cau directament dins una pica d'on surt una canal que passa per davall el banc del costat esquerre i arriba fins a l'hort. Una canal davall un marge acaba en un pou i per aquest i un albelló va cap avall en direcció a sa Síquia Reial, segurament aportant abans aigua a altres horts.
.jpg)
https://sites.google.com/view/fontsdetramuntana/pla/santa-margalida#h.p_gDiS_Itu0bgY
***
FONT DE S'HORT MESTRE
Municipi.- Santa Margalida | Lloc.- es Pujol - Rústic -
Privat | Ús.- Molí fariner | Tipus.- Qanat
| Situació: Google Maps (31s 508186 4393338) | Alçada.- 77 msnm
***
FONT DES REBOSTER
Municipi.- Santa Margalida | Lloc.- Hort de Raboster -
Rústic | Ús.- Hort | Tipus.- Qanat
| Situació: Google Maps (31 S 507918 4393698) | Alçada.- 76 msnm
***
FONT DES PUJOL
Municipi.- Santa Margalida | Lloc.- es Pujol - Rústic -
Privat | Ús.- Agrícola | Tipus.- Mina
| Situació: Google Maps (31 S 508408 4393101) | Alçada.- 74 msnm
***
ES POU D'HERO
El pou d'Hero es localitza molt a prop de la vila de Santa
Margalida, a la cruïlla de la carretera de Santa Margalida a Ariany (Ma-3340)
amb el camí de Son Fum. La tradició explica que, als voltants, hi havia un
poble que ja existia en temps prehistòrics; s'anomenava Hero i tenia el seu
cementiri al poblat talaiòtic des Velar (es Cementeri des Moros). En època andalusina
o musulmana, Hero donava nom a una gran alqueria, de 20 jovades d'extensió. Al
Repartiment de després de la conquesta, Hero (com tot el districte de Muruh) va
correspondre al Comte d'Empúries, Ponç Hug, que va cedir aquesta alqueria, amb
categoria de cavalleria, a Berenguer Arnau d'Illa.
La notícia més antiga que tenim del topònim Hero és un
Privilegi, del 1250, en què el rei Jaume I va atorgar a Berenguer Arnau d'Illa
la jurisdicció sobre les alqueries de Santa Margalida d'Hero: «Donem i cedim a
vostè Berenguer Arnau d 'Illa, ciutadà militar, i els darrers successors per
sempre, totes les justícies a les alqueries anomenades de Sta. Margalida
d'Hero». El llogaret va decaure durant el segle XVI, mentre s'anava formant el
nucli actual de Santa Margalida i, poc després, va ser completament abandonat.
Fins i tot el pou va estar a punt de desaparèixer, fins que les excavacions i
la corresponent restauració del 1996 van recuperar el conjunt del pou (mota,
esglaons, coll i els 4 pilars i els 2 travessers de fusta) i ara és una bona
fita d'aquest substrat antic de Santa Margalida, que voreja la llegenda.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada