CAN BARRAIXET, i les sabates.

 La vida als pobles, era totalment distinta  de la ciutat, no just pel treball, sinó també, a l'hora de vestir. A principis del segle XX, la gent del camp, tenia dues mudes ben diferenciades, roba per vestir i roba per fer feina.

Les sabates també era part important del vestuari. Podien anar des de l'espardenya, fins a les sabates de sola d'auto. Al camp per fer feina, la millor protecció, era una sabata que tingués una  bona sola, per segons quines feines. Encara que a l'estiu, era freqüent  anar descalç, tenint així, contacte directe amb el trespol o la terra.

A l'espardenya la sola és de corda, i el seu pitjor enemic, és la humitat, però és molt còmoda i bona de remenar, donat que la coberta és de tela, i basta cosir.

A principis del segle passat, les rodes dels automòbils,  eren reutilitzades per fer distintes funcions, per exemple substituint  les senalles de vaumes,  o per les soles de les sabates. Record el meu padrí, amb una alena de sabater, i un fil d'empalomar, arreglant les avarques.

Però anem al tema que en ocupa.

Barraixet és un mal nom, que alguns estudis diuen, que era  utilitzat a Manacor i Porto Cristo. Això ens indicaria  que Jaume Fuster Pomar,  o els seus antecessors, haurien vingut d'aquell indret. Alguns estudis de malnoms a Manacor, no han pogut aclarir el significat d'aquesta paraula, que consta al Diccionari Català Valencià Balear. Mirant la fotografia jo ho assimilava a taula de rebaixes, és a dir Barra de  rebaixes, però és molt de cavil·lar això.

Fabrica sabates can Barraixet. Jaume Fuster Pomar.

FOTO 

El cartell superior per molt que miri, no aconsegueixo distingir cap lletra, ja que estan bastant esborrades o desenfocades. En canvi, dins el portal, es pot llegir: JAIME FUSTER. 

No sé si era habitual, aquest tipus d'exposició del gènere a vendre, però  sí, que és ben original.

Es poden veure distints models, de sabates i botes de totes les edats, i també recanvis per apedaçar, algunes sabates usades, cosa habitual  els anys 20, on els doblers anaven  amb compte gotes.

Localitzat, per tant, la tenda de sabates i fàbrica,  podem dir que era a la plaça de la Vila, amb el número 27, on hi hagué la fàbrica de sabates de Can Barraixet, que tenia un grapat d'operaris. 

Al mateix edifici, també hi hagué, la central de telèfons del poble.

ELS PERSONATGES

A l'esquerra podem veure, un grup de dones amb els seus infants. Estan separades de l'altre grup, per no tapar l'aparador, el que vol dir, que era una fotografia preparada, on es componien els fotografiats. 

Els vestits habituals a principis de segle XX, era el mocador pel cap, que en el cas d'anar a missa, es canviava pel vel. El vestit negre senyal de dol, era habitual a les persones majors, que es deia anar endolat.  

Als peus podem veure, les bosses de la compra, és a dir paners i sanalletes. 

Anant cap a la dreta, seguint la foto, pareix que hi ha dos matrimonis molt semblants, com si fossin germans, tant els homos com les dones, amb els fills davant.

Crida l'atenció, la taula amb dues caixes tapades, que podrien ser on guardaven, el mostrari de les sabates.  

Del portal cap a la dreta, hi ha un altre grup d'homos, segur que algun era en Jaume Fuster Pomar, pare d'actual Jaume Fuster Moragues, que va seguir amb el negoci. 

No li agafo fisonomia, a  veure si algú m'ajudarà.

El que va vestit de blanc, amb bigots i capell, sembla ser el centre de l'escena, és a dir el que va muntar la fotografia, i ja se sap el que paga mana. A aquest homo, l'hi trob com un aspecte mexica, però segur que vaig errat. 

Els altres dos també son part important del grup, de fet tapen dones i nins.

Però el més important de la foto, són les sabates que duien  els assistents, fitxat bé,  i seguidament compara amb l'acaparador, on hi ha les botes i sabates, ben col·locades, sense cap indicació de preu, ja que segurament es podia negociar.

Per aquells anys, les sabates es feien a mida.

***

LES SABATES A LA VILA.

Que el negoci de la sabata, tingué importància al poble,  ho demostren el que hi havia distints negocis, per la venda i arranjaments, la majoria al voltant de la plaça.

 Al número 30, hi hagué  treballant en Bernat Llull, que li deien és Sabater Coix. El local era la portassa de sa rectoria.

Portassa de sa rectoria. 
 Aquí hi arreglava sabates en Bernat Llull, és sabater Coix.

Al número 32, hi havia l'espardenyeria de l'amo en Jaume, s'Escolà, que era el local on ara hi ha s'Estany, o abans la barberia  d'en Llorenç Mas, en Mila.

Al número 22 , hi havia la fàbrica d'espardenyes de l'amo en Joan Miquel, Espardenyer. Devia estar davant la botiga de na Moranta. 

Al número 12, al cantó que era s'hostal, que va donar nom al carrer, que va cap al carrer Major. Hi havia madò Isabel Alorda, que tenia espardenyeria i cordellaria, és a dir, tots els elements per fer una espardenya.

Al carrer de la Rectoria,  que ara es diu Constitució,  al número 13, hi havia en Josep Cru, que adobava sabates.

Tirant cap al Pouas, carrer Nou  al número 11, hi hagué Can Damià Estelrich, on venia sabates la seva dona, Josepa Dalmau, madò Josepa, i al carrer dels frares, abans carrer fora al número 20, Sebastià Estelrich, Frit, hi tenia un taller de sabater.

Potser n'hagi deixat algun més. En tot cas a algunes botigues venien espardenyes, el que demostra, que era una part del vestuari, que tenia bastant demanda.

***

LA CENTRAL DE TELÈFONS.

Les comunicacions a distància es feien per correu, fins que l'any 1837, Samuel Morse, va inventar l'aparat, per enviar telegrames.

Els dos sistemes eren per escrit, però l'any 1876, Alexander Graham Bell, inventa el sistema per transmetre per la veu.

Per arribar als pobles passaren molts d'anys, de fet la Companyia telefònica es va crear l'any 1924, però als pobles, les centraletes, no hi arribaren fins a partir l'any 1960.

A Santa Margalida es va instal·lar a can Barraixet, i una de les telefonistes que donaven servei, va ser Isabel Bordoy, tal com es pot veure a la foto.

Record de ben petit, com venia algú a casa, per avisar que tenien una telefonada. Anaven a la central, i allà a una petita cabina, podien mantenir la conversa. 

Era com una bulla, i tots els veïnats demanaven, si hi havia res de nou.

Isabel Bordoy, a la centraleta de Can Barraixet.

LES FONTS.

PORTALS OBERTS AL CARRER

Josep Alomar, Rafel Bordoy i Cristòfol Morey.

Ajuntament Santa Margalida 2008

*

ALBUM FOTOS SANTA MARGALIDA

https://www.facebook.com/media/set/?set=a.5447229051968230&type=3

*

ROTERS

https://whatsapp.com/channel/0029VanhI98AjPXDFPgnWo2N

***

SABATERIA MODERNA.

Parlant amb la família, hem deduït que el nom de la tenda, que no es pot acabar de llegir,  que devia ser Zapateria Moderna.  Així ho troba en Nicolau.

El nom a més enquadra, dins el context de principis de segle, que efectivament era una novetat, i avançat al seu temps, on no solia haver-hi aparadors, i manco expositors al poble.

La fotografia, és una simulació de com seria el nom, per facilitar al lector, la imatge i la comprensió.

Zapateria Moderna.