EL Bars a Santa Margalida durant el segle XX.
De petit record aquests llocs, on se servien begudes, anomenats en tres paraules ben distintes. Bar, Cafè o Casino. Eren lloscs on hi havia bàsicament homes, que bé jugaven a cartes, o anaven a fer fum, i en tot cas, eren un lloc de cites.
Allà a hores determinades, hi trobaves és mercader, és manescal, o als menestrals. Allà mateix sabies qui hi havia mort, si sa casava algú, o si alguna família havia tingut algun fill, i no era mirant cap tauló d’anuncis. Allà et podies informar, d'allò que passava al poble, o al món. Fins i tot podies llegir el diari, sense saber llegir.
Eren llocs com els rentadors públics, però de distinta manera de contar les notícies, i fent bromes distintes. Ja ho deien, coses d’homes.
Anar al Casino, al Cafè i més tard al Bar, que era com s’anomenaven aquests llocs, era una passa temps. Crec que això d’anar a berenar, a aquests establiments, és cosa més moderna. El que si servien, al migdia, eren els variats. Record un platet petit, com un cendrer, de forma allargada, que el servien, a l’hora de fer el vermut.
Aquesta paraula Bar té, el seu origen ben antic. Aquests llocs, durant l’imperi romà, li deien tabernae. Encara que la paraula francesa, ve de "Barre", o barra, que significa la barrera. Però els normands, l’estengueren a Anglaterra, quedant reduïda a Bar. Però qui la va popularitzar, foren les pel·lícules de l'Oest americà, on posaven aquesta barrera, per separar de les coses fràgils, com botelles i tassons, de les mercaderies per menjar. Bàsicament per les bregues, que hi havia, despres d’haver consumit, massa begudes espirituoses
En Canvi, Casino que ve de casa petita, que eren, les que utilitzaven en un principi, per fer-hi jocs.
El Casinos a principis del segle XIX, a la península, es convertiren en prestigiosos clubs culturals. Un dels més antics, era el Real Casino de Castelló, fet pel Baró de Benicàssim, l’any 1814. Seguint l’exemple francès, o angles, eren llocs on es reunien homes, per fer debats, tertúlies literàries, o altres activats. Però només hi podien anar els homes, si tenien invitació personalitzada.
Als pobles a Mallorca, aprofitaven el Cafè o Bar, per posar-hi la seu d’associacions, per fer jocs amb doblers. Normalment, es feien amb les portes tancades, i de nit, per mor de les prohibicions vigents.
Els Cafès arribaren a Espanya, a finals del segle XVIII. Eren cafeteries, on també feien tertúlies, però ja hi podien anar, homes diferents classes socials. Eren llocs, als que aprofitaven els polítics, intel·lectuals, o artistes per donar-se a conèixer.
Tal vegada, d’aquí ve la meva confusió infantil, a un poble petit, com la Vila de Santa Margalida.
Aprofitaré aquest escrit, per descriure alguns d’aquests establiments, que van regnar, fins a mitjan segle XX.
Estaria bé, poder recuperar fotos antigues, d’aquests establiments. Així que si en tens alguna, i l'en fas arribar, en podran servir, per completar aquest àlbum. El mateix temps, si tens records, i els m'envies, els podré afegir a aquesta descripció.
***
INDEX;
FONDES i HOSTALS.
ELS BARS PER BARRIS.
- Sa Creveta.
- Passeig des Pouás.
- Pou de sa Garriga.
- S’Abeurador.
- Sa Plaça.
ELS CINES.
ELS CELLERS.
LES FONTS.
***
FONDES i HOSTALS.
Al carrer hostal, el que va de la
plaça al carrer Major sembla que
antigament hi hagué un hostal, on passaven la nit els comerciants, o
venedors que venien al poble. Allà al carrer a la paret, hi
havia les anelles on fermaven les bísties, amb el morrió posat per
menjar.
A primeries del segle XX, a la
plaça de la Vila, coincidint més o manco amb el número 7 hi hagué una fonda que li
deien de ca madò Monja. Aquesta fonda
anys més tard es trasllada al començament del carrer Pou de Sa Garriga número 2, amb vista a sa plaça. El propietari, era Joan Roca, i li deien Fonda Roca
 |
Bar Ca madò Monja. Any 1920 .Dalt del portal posa: Para Coser. Vists els vestits devia ser: (asesir, apedaçar o donar quatre punts). Bé, mem, si podeu distingir algú? El que fa tres de la dreta, que estan drets, es en Ramos, un tio de na Regina Gaya
Can Carabassa estava al
carrer Nou número 28, actual J. Monjo March, on llogaven habitacions, a la part alta de l’edifici, de la part interior. Uns dels clients habituals, era
en Pere Mascaró de Maria de la Salut, en Peret dels Retrats, que era com el coneixia la
gent. Aquesta fonda estava en mans d'en Miquel Ferrer, fins que finalment es va traspassar, i va canviar el nom, pel de Fonda Perelló. En l'actualitat segueix funcionant, amb el nom de sa Fonda.
L’Hostal Sa Fumera, estava al
carrer hostal número 4, i era un hostal
per bísties i carros, i suposo que allà dormien també els amos dels cavalls.
L’any 1957 va llogar aquesta
propietat, Jehan Borduillon de Queylar, que li deien el Compte de Queylar. La va convertir, en hostaleria per a
famoses personalitats del món artístic, musical, i famílies reials europees.
Actors com Lex Baker, que representava a Tarzan,
Richard Harris, Carol White foren alguns del que s’hi hostejaren. Tal vegada, el
més rellevant fou John Barri, el compositor musical de bandes sonores per a pel·lícules, com les de James Bond, agent 007. Va quedar enamorat del lloc, i va comprar l'altra part del puig de Sa Capella, on va fer una monumental construcció, que no va arribar a acabar.
 |
| Sa Capella durant época del Comte de Queilar. |
Pots veure aquesta foto i mes al seguent enllaç:
https://cosesdelcamp.blogspot.com/2025/09/sa-capella-santa-margalida.html
***
ELS BARS PER BARRIS.
Podem parlar de barriades o més ben dit llocs on es concentraven la gent de la vila com a lloc de trobada. Sa Creueta, la part alta del poble que rebé aquest nom per una creu que hi havia a l’entrada del poble per la carretera de Maria. Molts anys abans hi hagué el primer nucli del poble. Sa Plaça per la proximitat amb l’església i l’antiga casa de la Vila i on es fa el mercat. La plaça del Pouas avui en dia carrer principal, on hi ha la casa consistorial, però que temps enrere hi hagué un gran pou que li va donar nom, per tant lloc de trobada per anar a cercar aigua o per fer sa bugada. S’Abeurador on hi hagué fins a tres pous, que diuen que un era de Felanitx, donat que el va fer un felanitxer i no li arribaren a pagar.
***
Sa Creveta.
Carrer Europa/Antoni Maura
A la plaça d’en Ramon i d’en Panxó, o hi ha l’escultura de na Remígia Caubet González, que representa el dimoni i els pagesos, hi havia una casa que ocupava tota la illeta, és a dir donava als tres carrers.
Aquesta casa era d'en Pep Capo Oliver de Búger, i de na Catalina Vicenç Martorell de Mancor de la Vall. Als baixos hi havia un cafè, que tenia una gran gelera de fusta, que funcionava amb barres de gel. Record perfectament, d’anar a comprar-hi uns gelats, que les dèiem cúbits. Solien ser de suc llimona, o taronja gelada. Al bar li dèiem, és Cafè de Ca l’amo Pep de Búger.
Ens conta na Esperança Capo, que en els anys 60-70, la gent hi anava a veure la tele. Els primers televisors de la Vila, varen ser a can Pep de Búger, i a Sa Granja. Es varen posar d’acord, i els varen comprar el mateix dia.
Quan varen tancar el bar, per fer la plaça nova. L’Ajuntament va desmuntar el motor de la gelera, i el varen emprar, per a les geleres del cementiri.
Al número 38. Del carrer Antoni Maura, hi havia el cafè Can Escalas,
que era d’en Miquel Escalas. Tenia un cotxe de lloguer, jo li diria un
taxi, que la gent el llogava per anar al metge, fora de la Vila, o per a
qualsevol casta de viatge imprevist, com també per anar a llocs on no arribava el
transport públic.
Anys més tard es va trallada al número 24 del mateix carrer. La casa és d'una filla d'en Miquel, na Bàrbara Escalas, casada amb en Tauler. Aquest bar ara es diu Bar Bonavista, donat que està amunt la cresta, amb vista al sementer del territori del Reboster.
Al carrer Antoni Maura, número 46. L'any 1974 Gabriel Roig hi va obrir un bar que li deien Bar Can Malet. La casa a aquest número era la teulera de Can Burguet, de nom Estelrich. Despres abans d'obrir el bar va ser un magatzem de productes agrícoles d'en Martí Torres Roca.
***
- Passeig des Pouás.
Aquest carrer és molt antic, i ja està documentat, al mapa del
segle XVI de Santa Margalida com a plaça del Pouás. El seu nom li ve segons el vicari Rubí, donat que un temps passat, hi
havia un pou molt gran. Les terres aquest lloc són argiloses, i és ben probable que s’hagués esbancat, durant la construcció, motiu pel qual devia tenir el coll molt ample.
Com més gran era el pou, més quantitat d’aigua es podia guardar.
A la part baixa del
mapa, es veu una creu, i un requadre més
gran, segurament on hi havia el dit pou.
A més és raonable que estigués allà, perquè el pou rebés, l’aigua de la pluja de les tres vessants. La de Son Amanada, del pendent de plaça antiga i de la plaça del Cardenal Cerdà. També
és raonable, que hi hagués piques per abeurar les bísties, o per rentar i fer la bugada, o per la gent
que anava amb les gerres, a recollir l'aigua.
Aquest carrer hi havia uns arbres molt grans, que foren
substituïts, a principis dels anys cinquanta, pels fassers o palmeres actuals. Una anècdota: Jo sempre de petit, havia pensat que li deien passeig del Puas, per les pues de les palmeres.
No és casual que
aquest lloc, fos el lloc de trobada, cosa que ho ha sigut, fins a
l’actualitat, amb la presència de la Casa de la Vila. Així com els bars que ara
anomenarem.
Al Passeig del Pouás número 1,cantonada amb el carrer J Monjo March, hi hagué el Bar Can
Manento de Josep Fornes, de mal nom Manento. Tenia dos portals, que donaven als dos
carrers. El regentava Josep Fornes des de l’any 1925. Sembla que abans l’havia tingut
un tio seu. Abans d’això, hi hagué el carnisser Bruno Llopis, segons es descriu al
llibre Portals als carrers.
El cafè de Can Manento, era lloc de reunió de les anomenades
forces vives de La Vila, i de la majoria de comerciants i mercaders. Es va
tancar l’any 1972, quan era el propietari Joan Fornes Fullana, que fou batle de
la Vila, entre els anys 1974 i 1979. Es va traspassar, per posar-hi les oficines de
la Banca March. Actualment es forn i
pastisseria.
 |
Bar Can Manento a l'any 1952. Les palmeres joves, i els vehicles antics.Darrera la moto Antoni Crespi, Paco Gordillo, Bartomeu Tous manescal. Joan Fornés "Manento".
Al número 2 hi havia el Celler Can Magre on venien vi.
A la cantonada del carrer vent, baixant pel carrer Joan Monjo March, número 32, hi havia el cafè, Bar de Pere Nadal, Can Benet. A una foto
es poden veure tres generacions, amb el seu fill Joan i el seu net Pedro. Més
baix, hi hagué el Casino de Can Benet, que
el duen els dos germans, segons ens digué na Marga Nadal.
 |
Pere Nadal Moll, Joan Nadal Gaya, Pedro Nadal Estelrich. El propietari era conegut per Pere Benet de mal nom. Els noms els ha donat Marga Nadal.
Actualment, al número 21, hi ha el Bar las Palmeres. Allà hi hagué la serradora de mares, de Can
Manera, mal nom que tenia en Guillem Alzamora. El Seu fill Joan Alzamora, també de mal no Manera, casat amb
na Rosa Segura, va obrir aquest bar, al que
alguns li deien Ca na Rosa.
***
- Pou de sa Garriga.
Aquest pou amb les seves piques, encara es conserva. Està a la sortida del poble anant cap a Son Lluent, És Camp d'en Serra, Son Fullós fins a Binicaubell, o ses carrerasses de Ses Rotes. A més van cap és camp de futbol, on temps enrere, hi hagué unes terres comunals, i és Cementiri.
Però a aquesta part no hi hagué cap bar, fins als anys 1970, on al carrer del Pou de sa Garriga número 39, en Miquel Rosselló, de can Parragó, va obrir un bar, i al pis de dalt, saló de ball, batejos, i comunions. Bar Novedades.
***
- S’Abeurador.
Està a la part baixa del poble, on arriben les aigües de pluja, de la costa anant cap a Sa Capella, o de la carretera que va a Arta, per Sa Teulada. Al mateix temps, té els pendents que venen de sa plaça, i es Pouàs, i tots els carrers que baixen de Son Amanada, des Molinot, i els de sa Mina.
Hi hagué fins a tres pous molt junts, que donaven aigua a unes grans piques, per abeurar el bestiar, rentar o recollir aigua. Conten que el primer es va secar, i decidiren fer-ne un altre, però que no trobarem aigua a bastament. Apurades les autoritats, varen fer gestions, per trobar gent entesa en cercar aigua, i un home de Felanitx, es va oferir a fer el servei. Acabat el pou, no sé el motiu, però no el volgueren pagar el servei. Per això la gent del poble deia, que dels tres pous, un era de Felanitx. Fos llegenda o veritat, així contaven.
Aquestes piques d'obra forren derruïdes l'any 1969, sent batle Pere Cladera Moragues, que li deien de Can Cifre. Els pous també quedaren tapats, sense que quedi cap senyal, ni indicació del fet. Tret del nom de la plaça
El que és evident, que segueix sent un lloc de trobada, encara ara.
A la Plaça de s’Abeurador numero 5 Simó Estelrich Ramis va obrir l’any 1932 amb el nom de Bar Can Maco, el mal nom den Simó. Aquest bar encara esta obert avui en dia regentat per la seva neta Margalida casada amb en Toni Ferrer de can Canet. Es la tercera generació de la família.Aquest bar te la costum d’obrir molt de matinada, on solen anar els caçadors, foravilers i jornalers i actualment també i poden anar per berenar i per tapes. Te un soterrani on diuen que en temps de la guerra servia per dipòsit d’armes.D’aquesta plaça surt el carrer Miquel Ordinas que va cap a la Capella. Al numero 4. hi hagué la Bodega Cas Sigaló de Joana Aina Molinas. Al numero 8, cantó amb el carrer Font i Roig, hi hagué la bodega de Can Ginard, de Catalina Ramis Gual, que tambe tenia un servici de lloguer de cotxes.
***
- Sa Plaça.
Al número 6 de sa plaça de la Vila, fa molt de temps que hi ha hagut bars. Pot ser que el més antic que tenim notícies, és el Cafè de Can Bernat Molinàs, que també funcionava com a botiga de Tabac. Ho regentava en Bernat Molinas Pastor. Anys després, va passar a nom del seu fill, Bernat Molinas Moragues, i li deien Can Bernat de S’Estany. L’any 1965 ho va agafar en Joan Alòs, de mal nom Xaroc, ja amb el nom de Bar Arachu, amb un saló al pis superior, per fer ball i noces, i també va ser la seu de la Penya del Madrid.
S’estany passat el temps, es va canviar al número 21 de la mateixa plaça.
 |
Per la dreta Joan Munar Moragues de ca s'Estrella de la benzinera. Seguit de Tomeu Tous, el manescal jove pare dels metges Tous. Al mig del Portal amb la camisa blanca Bernat Molinas Pastor, Bisbal. El de la boina pendent identificar, El més jove vestit de blanc era el cambrer Bernat Morey. El del capell que té el braç amunt el cambrer és segons n’Antònia Morey es en Toni Oliver, metge de Son Tovell. El primer per l’esquerra Toni Ordinas, de la fàbrica de gasoses Tròpic. La foto pareix feta al corral.
Veïnat, al número 8, en Toni de Tanca també hi tenia un bar, li deien Bar Can Toni Galmes. Hagué de tancar l’any 1958, quan sa la seva dona va quedar paralítica, a l'edat de 25 anys. Tenia una filla de 4 anys, i un fill en Pedro Galmés.
Segons una foto de l’any 1920, ja hi havia un establiment a aquest lloc, a la que es veu un rètol que diu: “Per Cosir”, i un més avall, que no es pot llegir. Però per les persones que seuen al portal, sembla que era una fonda. Li deien ca madò Monja, i ja era bar, perquè així es veu, amb el pedaç penjat a l’espatlla del cambrer.
Després d’haver tancat, hi seguien fent coses del fil, i la fonda, com hem dit, la va agafar Joan Roca, que es va traslladar al número 2, del carrer Pou de sa Garriga.
Al número 9, Francisco Ferrer, hi tenia un bar que li deien Cafè de can Xisquin. Per un altre portalet, en Manolo Roig hi tenia una barberia, on també, es podien intercanviar tebeos i llibres. Més tard hi va tenir la barberia en Mila, que nomia Llorenç Mas, fins que la va canviar, als baixos de sa rectoria. Per casualitat, a veïnat va acabar sent s’Estany, que també funciona com a llibreteria.
Anys despres, hi van obrir un altre bar l'any 1959, de la mà d’en Guillem Galmes, l'any següent d’haver tancat el d’en Toni Galmes. Aquest bar va tornar a canviar d'amos, i l’agafaren dos joves, en Llofriu i en Puça. És a dir en Tomeu Moragues, i en Joan M. Dalmau, però la gent va seguir dient-li, Bar Can Guiem.
Al número 10, Jaume Calafat, hi va obrir un bar l’any 1960. Es deia Granja Bar Calafat, on feien partides de cartes. Aquest bar té sortida al carrer Hostal, per on podien entrar i sortir les caixes de begudes, o el que fos falta. També va ser la Penya del Barça.
 |
La plantilla esperant la clientela. Dia 4 de septembre de l'any 1966.
|
Era el dia de La Beata. A la dreta Miquel Calafat Ribas, un desconegut, Maciana
Ribas Rubí, Bàrbara Ordinas Perelló, un altre desconegut, Catalina Rebassa,
Antoni Calafat Ribas, i Jaume Calafat Ribas. |
Casualment, al número 11, hi havia la carnisseria d'en Jaume Aloy, Can Saco, però ha acabat sent el Bar de la Tercera Edat. A L’altre cap de cantó amb entrada per al carrer Hostal hi havia el Cafè de sa Felanitxera
Passat el carrer Hostal, ja amb el número 13, anys anteriors, Joan Quetglas hi tenia un bar, que li deien Cafè de Can Quetglas. Anys més tard el va llogar Eusébio del Olmo, i ja es va dir Cafè Can Eusébio
 |
Per l'esquerra el nin en Miquel Prim, El propietari Eusebio del Olmo, la seva esposa Antònia Dalmau, al final cambrer Antonio del Olmo, germà de n'Eusebio.
Al número 18 també, hi va estar el Bar i Estany Bernat Molinas Bisbal, abans de passar al número 21. Després hi va haver sa merceria de Ca na Caragola, de l’amo Bernat de ses crosses. Barbarà Grimalt i Bernat Nadal.
 |
Bar Can Bernat Bisbal. A la foto podem veure; A l'esquerra
Bartomeu Tous el manescal jove, Bernat Bisbal Molinas fill dels propietaris, i
Josep Capó, Simoní. Darrere la barra Francisca Moragues Garau, i el seu homo
Bernat Molinas Pastor.
Amb vista a sa plaça, al carrer de l’església, ara Constitució número 5, veïnat del cine de Can Verga, en Rafel Mates, hi va obrir el Cafè can Matas. Anys més tard el va regentar en Sebastià Major, i li va posar Bar Júniors, que va venir a ser el bar dels joves, on també al pis a dalt, hi feien balls, i va ser el centra de diverses entitats culturals.
 |
Bé fins ara podem distingir, en primer lloc, per l'esquerra madò Miquela Tous, segon diu n'Antonia Calafat ses sa mare d'en Pedro Tous. Darrere ella En Joan Mas, Metxo para d'en Sebastià i en Tomeu. Al centre amb camisa negre Rafel Matas, propietari del Bar Can Mates, Antonio Abad Lugo conegut com a Antonio Machin, acompanyat pels músics que duen corbatí. El cap que està al fons en mig de la cortina és l'amo Miquel Rubí, que conduïa és camió per anar a s'estació, que duia es correu. També tal com diu na Maria Magdalena hi ha en Biel Femenias de Can Curt, en Ramon Valls i en Rafel des granito. Si eixampleu sa foto segur que en podreu donar més noms. També diu na Regina que és que nomes li veu sa cara és en Toni Moreno, i que el que du sa corbata darrera en Rafel Matas es en Paco Gordillo.
ELS CINES.
A sa Plaça amb el número 3, en Jaume Bibiloni l’any 1928, hi va obrir el Cine Nou de can Font, on també hi havia un cafè. A l’entrada de la sala del cine, hi venien els gelats tradicionals per les festes, i les coses típiques per anar a veure pel·lícules. Desconec si el famós gelat d'en Rasca, es va vendre allà mateix.
Al pis hi havia abans d’obrir la sala de projeccions, el Centro Instructivo i Deportivo Margaritense.
A número 3 del carrer Constitució, enfront de sa plaça, hi havia el Cine de Can Verga, actualment tancat, però que conserva totes les dependències. El propietari era Sebastià March. Desconec l’any de l’obertura, però devia ser anterior al de Can Font.
***
ELS CELLERS.
La venda de vi, tingué molta demanda a principis de segle XX, a Santa Margalida. Els cellers moltes vegades no eren els productors, sinó que el venien a la menuda, als particulars que anaven a comprar-lo, a mesura que el necessitaven, perquè no tornés agre.
El productor més gran de vi del poble, eren els cellers d'en Feliciano Fuster, que a més feia tota casta de licors, alguns en premis internacionals. També feia cava, però segons deia la gent, era de baixa qualitat. El cert és que tenia molt bons preus.
El Celler Can Magre, venia vi al Passeig del Pouas número 2. En Martí Ribas de Son Real, venia vi al Carrer Doctor Calafat, cantonada amb el carrer Escola. Joan Monjo March, venia vi al carrer que ara du el seu nom, on era el número 7, i li deien el Celler de Can Monjo.
A l’actual carrer Taberna, números 6 i 8, hi havia el Celler de Feliciano Fuster Molina, a es Molinot. Al carrer Rector Rubí, hi posaren el Celler d'en Galmes i Ribot.
Al carrer Antoni Maura al número 14, hi hagué el Celler Can Escalàs, i al número 31, el Celler d'en Pere Serra Salva (Can Serra).
Parlant de vi i d’aquest carrer, ara en ve al cap la següent dita: Conten que Antoni Maura vingué a fer un míting a Santa Margalida, per unes eleccions, acabat l'acte serviren un vinet, i li feren aquest glosat.
Toni, Toni, un ase a s’abeurador
Coneix quan està rodó,
I tu que no ho coneixeràs?
Bé i al carrer Miquel Ordinas número 4, El Celler de Cas Cigaló, de na Joana Aina Molinàs, i al número 8, el celler de Can Ginard, de Catalina Ramis Gual. Aquest celler feia cap de cantó, amb el carrer Font i Roig.
No digueu, que la gent de la Vila no bevia vi.
***
***
LES FONTS.
PORTALS OBERTS AL CARRER
Josep Alomar, Rafel Bordoy i Cristòfol Morey.
Ajuntament Santa Margalida 2008
*
ALBUM FOTOS SANTA MARGALIDA
https://www.facebook.com/media/set/?set=a.5447229051968230&type=3
*
ROTERS
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada