COSES DEL CAMP i DELS POBLES

   Als inicis del segle XIX, en Joan Planes de Llubí, es va casar Francisca Aina Mulet de Muro.  Entre els fills que tingueren hi ha en Rafel Planes Mulet, i les germanes, Maria, i Antònia Planes Mulet. A molts d’escrits ens podem trobar amb el cognom Planas  tan ell com els seus descendents. El fill i les dues filles, es casaren a Santa Margalida; Rafel amb na Catalina March Monjo. Na Maria amb Andreu Serra Alomar de Llubí, i n’Antònia, amb Antoni Font March. Com si res, a mitjan segle XIX, ja tenim les arrels de les famílies Planes, els Garau, la família Serra, i la família Font, que mirarem de desxifrar. Rafel Planes Mulet, va ser batle de Santa Margalida, des de dia 1 de juliol de 1883, i ho va ser un parell d'anys.  Segons diuen tingué desavinences, amb el poble veí de Muro, on vivia i tenia algunes propietats. Hem localitzat un contracta d’arrendament de l’any 1875, on va llogar Son Sant Martí fins a l’any 1881. Es va casar amb Catalina March Monjo, ...

  En llaurar un camp, abans en les bísties, ara amb altres artefactes,    es fan tires de solcs de cap a cap, per canviar de sentit queda un espai sense llaurar, de l’amplària de l’aparell o el juny.    Aquest espai anomenat andana es llauren al final quedant el camp    així tot llaurat    i tapant les diferències.   Fer ses andanes; Llaurar en sentit transversal per tapar l'espai buit que havia deixat l'aparell en canviar de sentit. Andana: Espai buit que queda sense llaurar.   Llobada Voltant les soques dels arbres, l'espai que queda  sense llaurar es diu llobada, sol tenir forma romboidal.  Temps enrere ses llobades s'entrecavaven o en temps de segar  ho feien en la falç "faus", es deia: "anar a fer ses llobades". ANDANA . Al diccionari Català, Valencià Balear Tros de terra que queda sense llaurar, en arribar a la partió, perquè el parell hi gira, i que després llauren anant-hi de través. ANDANA...

EL TORRENT DE SON BAULÓ, LA SÍQUIA REAL, I LES POSSESSIONS VEÏNADES. La possessió de Son Bauló.  Aquestes terres que foren del Comte Empúries, segons diuen, amb el pas del temps, anaren canviant de propietaris.  Durant uns anys, fou conegut com; És Rafal d’en Pastor,  en referència al seu propietari. El nom actual li ve d’un  propietari, que nomia Joan Bauló, encara que ho va ser per poc temps, però el nom va quedar. També tenia terres entre Sineu i Lloret. Totes aquestes terres, les diuen Son Bauló. El torrent. S’Estany de Son Bauló, és el delta  del torrent. Té una llargària 700 metres d'humerals, arriba fins a Ses Paises. Seguint  ell llit del torrent,  transcorrent  fins a 1.700 metres contant  des de la mar, sé  junta amb el torrent d'es Gassó,  que també li dona les aigües. Neix aquest torrent al barranc d'es Gassó, vora és Corral Serra, i té uns 2.314 metres.de llargària.   Tornant al t...

A Mallorca cai tots els pobles tenen aquest Toponímic, i moltes vegades sense cap afegitó més, ja que tot el poble sap on és. Allà on es fan les carreres tan típiques per les festes patronals. Corregudes de joies, carreres de cavalls, a més de corregudes de tota casta. Les finques que s’anomenà és Cós, a Santa Margalida, estan baixant sa costa  de sa plaça, i girant per al camí d'es Reboster, també anomenat és camí  d'es Cós. Aquestes finques arriben  fins al camí de ses Roques,  que és la continuació  del camí de son na Fillola. Cap al nord, les dites finques arriben fins a sa Síquia Real . Per entendre'ns, són les finques veïnat dels tallers de sa Renault. L'arxiduc Lluís Salvador ens dona una completa definició del que és un Cós : " Una superfície plana i ampla, lliure d'obstacles, a les proximitats del poble, en la que amb ajuda d'una arada es tracen dos llargs solcs paral·lels anomenats astes, distanciats entre si de 40 a 60 metres, quedant d'aques...

  PEDRA SEQUE O PARET SECA Les parets, fetes a la seca, utilitzades per tancar finques, reforçar marges, barraques per donar refugi als animals o fins i tot a totes les casetes de roter, amaguen dintre una història que ve dels principis de la civilització. Per altra part, aquestes construccions són ben vives per dos motius, un és el de donar refugi a infinitat d'éssers vius, ja siguin invertebrats, mol·lusc gastròpodes, tota classe de caragols. A més infinitat de vertebrats i rèptils les utilitzen per ells el seu habitatge, reguard, o llocs d’aguait per la caça. Aquest motiu les dona molta importància per la sostenibilitat dels cultius. Un altre motiu important és el seu moviment. Aquest pot ser causat per la fauna que la utilitza, efectes atmosfèrics, puja i d’altres, altres vegades poden ser la vegetació que hi viu incrustada que amb els anys hi dipositen al seu interior restes de les fulles entre d’altres. Aquests moviments, a vegades consoliden la seva solidesa, al...