EL TORRENT DE SON BAULÓ I sa Síquia Real.
EL TORRENT DE SON BAULÓ, LA SÍQUIA REAL, I LES POSSESSIONS VEÏNADES.
La possessió de Son Bauló.
Aquestes terres que foren del Comte Empúries, segons diuen, amb el pas del temps, anaren canviant de propietaris. Durant uns anys, fou conegut com; És Rafal d’en Pastor, en referència al seu propietari. El nom actual li ve d’un propietari, que nomia Joan Bauló, encara que ho va ser per poc temps, però el nom va quedar. També tenia terres entre Sineu i Lloret. Totes aquestes terres, les diuen Son Bauló.
El torrent.
S’Estany de Son Bauló, és el delta del torrent. Té una llargària 700 metres d'humerals, arriba fins a Ses Paises. Seguint ell llit del torrent, transcorrent fins a 1.700 metres contant des de la mar, sé junta amb el torrent d'es Gassó, que també li dona les aigües. Neix aquest torrent al barranc d'es Gassó, vora és Corral Serra, i té uns 2.314 metres.de llargària.
La Síquia Real.
A partir d’aquest moment ja es diu sa Síquia Real (té uns 11.640 metres). Sa Síquia Real, recull les aigües dels sementers, i d'es Gorg, Son Tovell, Son Perot. Sa Font i del Fangar, ja dins el terme de Sineu. Però a més s’hi ajunten, moltes síquies més, i agafa les aigües dels sementers envoltant, i les conques que hi convergeixen. Les aigües arriben, per dins albellons, i síquies més petites. Moltes són fetes des de l'època islàmica.
A s’altra banda del torrent, hi ha La possessió de son Real, que l'any 1348 era d’en Rubert de Bellví, motiu per què li deien; És Rafal d'en Rubert. A mitjan segle XIV, va passar a ser de la Real Monge de Selva, que encara que fos per poc temps, li dona el nom actual. Segons altres fonts (Antoni Mas), a la primera meitat del segle XV, era d'en Real Moguer, d'aquí vindria el nom de Son Real.
Anys després del (segle XV), estava dividida amb dues Alqueries, propietats dels vilers, Salvador Estelrich, i Pere Molines, que les van vendre, a la família dels Font de Muro, la dita família vivia a Ciutat.
Son Serra de Marina.
Fent partió el torrent de Binicaubell, que en arribar fins a la mar, sobri amb s'Estany de son Real. Allà comença la possessió de Son Serra de Marina. Té 837 hectàrees, i que en temps de l’època islàmica es deia l’Alqueria Robaria. L'any 1341, Bernat de Gisbert, la va vendre a Joan Serra, de Sa Pobla de Huialfàs, jerarca del llinatge dels Serra de Marina, que la tingué fins al segle XIX. L'any 1584 era de Joanot Serra de Marina, propietari també de Son Genoll, i Son Pont i que les va unificar.
Tirant cap a l’Albufera trobem la possessió de Santa Eulàlia. Aquesta possessió, ja documentada en el segle XIII amb aqueix nom, durant el segle XIV, fou propietat, de la família noble dels Adarró. A mitjan segle XV era del Margalidà, Guillem Monjo, que la va vendre al senyor feudal, Ramon de Santmartí. Aquesta família i els seus successors, varen tenir aquesta possessió, que és una de les majors dimensions del terme, fins que, al segle XIX, va passar a ser del convent, de Santa Catalina de Sena. Més endavant va ser de l’hisendat, establert a Santa Margalida Antoni Bisquerra.
Mapa i relleu del curs del torrent de Son Bauló i la Síquia Real
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada