ES MOLI DEN SERRA i altres molins a Santa Margalida.
Joan Serra Planas, fill d'Andreu Serra Alomar i Maria Planas Mulet, era una família que estaven bé econòmicament. Joan es va casar amb Margalida Salva Ramis, de mal nom Biniaca, família que no he trobat massa informació. Tanmateix, he trobat un Pedro Salva Muntaner, que vivia al carrer Bons Aires, figurava l'any 1900, a una llista amb el número 32 dels més rics del poble, pagava per aquell temps, una contribució de 103,81 pessetes. Per altra banda, he trobat que l'any 1911, a Miquel Salva Ramis, que va emigrar a Argentina, on figurava com a jornaler. Miquel podria ser un germà de na Margalida.
El matrimoni de Joan i na Margalida, es degueren casar devers l'any 1900, ell tenia 36 anys, i tingueren set filles i tres fills, Margalida va morir jove, després d'haver tingut la darrera filla.
Joan Serra feia de moliner, no sé si coneixia l'ofici d'herència, o va començar de ben nou. Amb deu fills s'hagué d'espavilar per donar-los menjar, mentrestant, que les filles més grans guardaven, els fills més joves.
El cas és que el negoci li devia anar molt bé, i quasi tenien un monopoli de la farina. Va morir al cap de 76 anys, és a dir, va ser dia 27 de març de l'any 1940. La mort li vingué, per una baixada de sucre. No havia deixat testament fet. A l'acte de defunció, diu que foren testimonis, el fill Andreu Serra Salva, i el gendre Pep Socias, Piulo.
 |
| Moli d'en Serra |
EL NEGOCI DE LA FARINA
Maria Serra Salva, la filla major, es va Casar amb Antoni Malondra Ordinas, de can Pons. Tenia un forn, i sens dubte la farina utilitzada era del seu sogre.
Teresa Serra Salva, la segona filla, es va casar amb en Pep Piulo, que també va ser moliner, va dur endavant el negoci, el va incrementar utilitzant el molí, que haurien de dir-se d'en Serra, però que és conegut com es Moli d'en Piulo. A l'inventari de l'any 1940, figura amb 4 molins, dos d'ordi i dos de blat, segurament perquè ja incloïen els molins del seu fill Tomeu, que tenia la farinera amb motors a l'entrada de Santa Margalida venint de Maria de la Salut.
Andreu Serra Salva, encara que no va fer de moliner, es va quedar amb el molí del seu pare. Conegut com es Moli d'en Serra, i que noltros li dèiem, es Moli de sa tia Rubí, que era la seva dona, Catalina Rubí. Ell era policia secreta.
Magdalena Serra Salva, la darrera filla, es va casar amb Toni Riutort, feia fideus, per això li deien sa fideuera, mu mare encara recorda que petita, anava a ajudar-la, a estendre els fideus amb canyes per fer el sequer.
Així que a la família tenien el blat per moldre, el forn per fer pa, i coques dolces, a més pasta per fer fideus o burballes, completant el cicle del blat.
 |
| Sequer de fideus. |
Arbre de la familia de Joan Serra Planas.
L'any de la seva mort, l'any 1940, a l'inventari de fariners de Santa Margalida, Joan Serra, figurava encara en dos molins un d'ordi i un de blat. Els altres moliners del poble, eren aquest any, Can Verga amb 2 molins, un d'ordi i un de blat, Can Presumit, també en dos molins. També surt sa pallusera, amb dues farineres, una de martell, i una de moles, però ja anaven amb corrent elèctric, a diferència dels altres, que eren de vent.
Segons escriu Antoni Mas, un d'aquests moliners, referint-se a en Piulo, va trobar unes gloses anònimes, d'uns anys que hi havia poc blat, i els moliners, s'aprofitaven cobrant més per moldre. Ara va bé recordar, que als pobles la gent conreava el seu blat, i el duen a moldre per fer farina, que llavors la pastaven, per fer pa cuit al forn de llenya, que molts tenien a casa seva.
Aquestes gloses deien així
“En Piulo té un galliner,
tot ple de gallines pintades,
i els hi dona ses grapades
des sac que li va més bé”.
“En Piulo és un homo gran,
des més curros de la Vila,
és fet s’enfront de farina,
i es poble se mor de fam”.
 |
| Moli d'en Piulo |
El molí d’en Piulo, d’Antoni Calafat, que es troba devora Son Fluixa.
***
LES FONTS:
MOLINS. Estructura, história.
MAPA DE SANTA MARGALIDA. SEGLES XVI-XVII.
MOLINS ACTUALMENT.
MOLI DE S'ESTRET. Fer farina amb aigua.
***
ESTRUCTURA D'UN MOLÍ DE VENT, FARINER.
 |
| Plànol del molí fariner. |
El molí de vent fariner és el que utilitza la força del vent per moldre gra principalment i convertir-lo en farina.
Història
L'origen dels molins de vent de Mallorca és controvertit. Es diu que els perses van desenvolupar els molins de vent [1] i al segle VII es van usar de forma generalitzada a la Mediterrània. Després, els àrabs es van apoderar el disseny pràctic d'aquest tipus de molí i els van prendre com a part de l'expansió de l'Islam cap a l'oest, a la península Ibèrica. Es creu que a Mallorca ja hi havia molins de vent abans de la conquesta cristiana el 1229.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Molins_de_vent_a_Mallorca
El primer molí de vent fariner es va construir als actuals Afganistan, Paquistan i Iran cap als segles IX i X.[3]
https://ca.wikipedia.org/wiki/Mol%C3%AD_fariner
***
ELS MOLINS DEL SEGLE XVI-XVII AL ANTIC MAPA DE SANTA MARGALIDA
***
MOLI DE'N SERRA.
 |
| Moli d'en Joan Serra o de na Rubí |
El Molí d’en Serra, està devora la carretera de Llubí, prop del començament del camí de Son Fotja, fou possiblement el darrer de la Vila que s’aturà de moldre.
ALTRES MOLINS DE SANTA MARGALIDA
MOLI DE'N CIFRE.
 |
| Moli d'en Cifre |
A Santa Margalida, el 2003, es catalogaven sis molins aiguaders o 19 de fariners. De molins de vent, avui, a l'illa, se'n comptabilitzen uns 3.000. Els dos que campegen dalt la carena del poble estan en estat d'abandó però segur que ja existien quan es va esdevenir la rebel·lió dels pagesos contra el senyor feudal Ramon Burgues-Safortesa Pacs-Fuster de Vilallonga i Nét, el conegut com el comte Mal, sobre el qual Guillem Colom va escriure un llarg poema, El comte Mal, del qual proposem a la vista dels molins de llegir-ne un fragment que perfila la roïnesa del personatge.
https://www.endrets.cat/ca/indrets/mallorca/santa-margalida/molins-den-curt-i-den-cifre/3720
***
MOLI D'EN CURT
 |
| Moli d'en Curt |
Dintre del nucli urbà, al punt més alt de Santa Margalida a prop de l’Església Parroquial de Santa Margalida es pot trobar un bon exemple de molí de vent fariner del s. XVII restaurat. Popularment, se’l coneix amb el nom “Molí den Curt“. Aquest molí té la particularitat d’haver estat el darrer a deixar de moldre a Santa Margalida (1950). Es va deixar de funcionar quan el 1950 una tempesta el va destruir parcialment. L’any 2004 es restaurà el molí.
MOLI D'EN BARRET
 |
| Moli d'en Barret |
El Molí d’en Barret, a la carretera d’Artà.
***
MOLI D'EN XIC
 |
| Moli d'en Xic |
***
MOLI D'EN GRAU, CAS MOLINERS.
 |
| Moli d'en Grau |
El Molí d’en Grau, al camí del Cementeri
***
MOLI a SON MAS
 |
| Moli de Son Mas |
***
MOLI D'EN PORRILLO
 |
| Moli d'en Porrillo |
 |
| Moli de Can Ribàs |
MOLI DE SON LLUENT.
 |
| Molí a Son Lluent, propietat Marti Monjo. |
Molí de Son Lluent, devora les cases del mateix nom, de Martí Monjo
***
MOLINOT.
El Molinot era un molí gros, feia vuitanta pams d’alçada, que hi havia al carrer del mateix nom, de Josep Carreras, Molines, i es va esbucar devers l’any 1947.
***
RESUM; segons el Vicari Rubi.
Es moli des Verderos estava a prop de s'Abeurador.
Es moli de can Boscà, d’arrere casa del carrer ses Vinyes.
Al carrer Antoni Maura
Es moli d'en Pons.
Es molí d'en Pere Ferrer.
Es moli d'en Grau, al carrer Llibertat abans des Bosquets.
Al Puig des Molins, o Puig de Sant Pere.
Moli d’en Curt.
Moli d’en Cifre.
3er Moli que ja hi era també al segle XVII.
Al camí del cementiri, o camí de Son Fullós.
Moli den Grau a la dreta.
Moli den Cifre a l’esquerra.
A la carretera de Muro
Moli d’en Presumit també on hi ha sa Taulera.
Moli den Serra.
***
ALTRES ENLLAÇOS
https://ca.wikipedia.org/wiki/Molins_de_vent_a_Mallorca
A Santa Margalida, el 2003, es catalogaven sis molins aiguaders o 19 de fariners. De molins de vent, avui, a l'illa, se'n comptabilitzen uns 3.000. Els dos que campegen dalt la carena del poble estan en estat d'abandó però segur que ja existien quan es va esdevenir la rebel·lió dels pagesos contra el senyor feudal Ramon Burgues-Safortesa Pacs-Fuster de Vilallonga i Nét, el conegut com el comte Mal, sobre el qual Guillem Colom va escriure un llarg poema, El comte Mal, del qual proposem a la vista dels molins de llegir-ne un fragment que perfila la roïnesa del personatge.
https://www.endrets.cat/ca/indrets/mallorca/santa-margalida/molins-den-curt-i-den-cifre/3720
MOLÍ DE S'ESTRET (SANTA MARGALIDA)
Detalls
Creat: 16 Febrer 2018
No estava gaire encertat l'equip que va elaborar el Catàleg de protecció del patrimoni del municipi Santa Margalida almanco quan va inventariar els molins d'aigua del terme municipal.
Primer error. Llegim que l'element EE 24 Molí de s'Hort des Mestre és qualificat de molí d'aigua quan en realitat és un molí de vent aiguader. Era un enginy que no s'emprava per moldre sinó per extreure aigua com tants d'altres arreu de l'illa, però especialment a Palma, Campos i sa Pobla. En realitat els podríem qualificar com a sínies però ho deixarem fer per no embullar.
Segon error. Es fa una fitxa sobre l'element EE 26 Molí de sa Dragonera deixant ben clar que no ha estat localitzat. El més curiós és que al mateix catàleg, però a l'apartat de jaciments arqueològics sí que apareix descrit i fotografiat (jaciment JA 124). Podríem dir que no hi hagué massa coordinació dintre de l'equip.
Tercer error. Llegim a la fitxa de l'element EE 25 Molí de s'Estret que "abans de la reforma recent que ha implicat la desaparició de la casa, a sobre del portal hi havia la següent inscripció: Joan Molines...fet lo molí die 20 abril any 1768" i també que "la casa ha estat enderrocada i s'ha construït una nova sense interès patrimonial".
Algú es va errar de ple i va anar a veure una construcció que no era la que tocava i també va grafiar erròniament als plànols el molí, ja que el va situar a la parcel·la 132 del polígon 10, un lloc on seria impossible l'existència d'un molí d'aigua.
Però vegem la part positiva de l'assumpte. En aquest cas ha estat un motiu d'alegria llegir que l'element havia desaparegut i comprovar que el molí de dos cups que va construir Joan Molinas i que ja apareix al mapa el cardenal Despuig es conserva al lloc on havia de ser, al costat del torrent de Binicaubell, just en el 250 aniversari de la seva construcció.
***
ALTRES LLISTES DE MOLINS A SANTA MARGALIDA
Molins, segons el llibre PORTALSS OBERTS ALS CARRERS
- El Molinot era un molí gros, feia vuitanta pams d’alçada, que hi havia al carrer del mateix nom, de Josep Carreras, Molines, i es va esbucar devers l’any 1947.
- El Molí d’en Serra, està devora la carretera de Llubí, prop del començament del camí de Son Fotja, fou possiblement el darrer de la Vila que s’aturà de moldre.
- Pels voltants del carrer dels Molins hi arribà a haver-hi fins a tres molins, actualment encara es conserva el molí d’En Curt, de Rafel Font, que ha estat restaurat recentment pel Consell de Mallorca. Els altres eren el Molí d’en Sal, i un poc més apartat es conserva la torre del Molí d’en Cifre.
Altres molins de la Vila són:
-El molí d’en Piulo, d’Antoni Calafat, que es troba devora Son Fluixa.
-El Molí d’en Barret, a la carretera d’Artà.
-El Molí de Son Lluent, devora les cases del mateix nom, de Martí Monjo.
-El Molí d’en Grau, al camí del Cementeri.
-El Molí d’en Porrillo, actualment propietat d’Esteve Ribas.
https://silo.tips/download/portals-oberts-al-carrer
***
Molins de la Vila
Vicari Rubi.
(Records d'al·lot entre 1910: 1920)
Tots els pobles de Mallorca u els seus molins per moldre el blat i ordi que havien de menester per consum de les persones i dels animals la Vila no podia ser una ехерció, se collien bones anyades de gra, hi havia tota classe d'animals i s’engreixen molts de porcs. Això, sense contar els censals que les persones lleven de Lars per fer pa, que era un aliment bàsic que no podia faltar a cap menjada fer pada el rendiment d'un molt i sempre depenia del vent que feia La sempre vetlava el vent, que a vender escapar vesele aturat, i a vegades el feia massa fort i havia d’escapçar veles. Per aquell temps hi hagué a la Vila una quinzena de molins, dels quals record els que ara anomenaré pel seu nom.
Es moli des Verderos estava a prop de s'Abeurador, més o manco aquí on ara hi ha la casa número. 78 des carrer Joan March. Aquest molí que no l’he vist moldre mai, ni tan sols n'he vist la torre, sinó ja mig esbucada.
Es moli de can Boscà, que encara conserva bona part de la torre, com a detall fonamental de la darrera casa des carrer de ses Vinyes. Sempre l'he vista igual, sense antenes.
Es moli d'en Pons, fa molts d'anys totalment desaparegut fins als fonaments. Estava a la dreta dins el carrer d'Antoni Maura, dins el solar des posada de s'Alqueria. No record haver-lo vist funcionar, ni tan sols haver vist tota la torre, sinó que sempre esbucat fins a baix.
Ben a prop des molí d'en Pons hi havia es molí d'en Pere Ferrer, que estava dins el mateix carrer d'Antoni Maura un poc més amunt a mà esquerra, on ara hi ha la casa núm. 51, del qual tinc un record molt boirós d'haver-lo vist encara amb antenes.
Pujant pel carrer d'en Maura, a mà dreta hi ha el carrer de la Justícia 1,
De front, es moli d'en Porrillo, del qual es conserva la torre i part de la casa del molí. A aquest encara l'he vist moldre envelat amb totes ses antenes darrerament es va vendre i ara hi ha un xalet ran de la casa.
Dins el poble hi havia es moli d'en Grau, que estava al cul des carrer de la Llibertat, dit vulgarment des Bosquets, un carrer que no passava i que ara a passa i surt a un carrer nou ben ample, Santa Catalina Tomàs. Tenia la torre més alta i més ampla de tots els molins de la Vila. Fa molt pocs anys l'esbucaren, sense que en quedes ni una pedra. Això va ser una llàstima, però guardeu-vos d'un ja està fet. A aquest molí l'he vist en les de veres i n'he conegut el moliner.
Un altre moli també molt afavorit era el que li deien és Molinot, que donava nom a tot el seu contorn, que encara ara, almanco la gent vella, li diu és Molinot. El carrer on tenia l'entrada el moli sempre ha duita la placa amb el nom de carrer des Molinot. Aquest molí també està esbucat, de defora no sen veu res i no sé si dins el tancat en queda qualque cosa. Me'n record bé de sempre haver-lo vist quan molia a les totes, encara que d'això ja fa més d'un parell d'anys. Estava a un lloc molt ben triat i tenia molt bons vents.
Davant des Molinot i a l'altra banda del poble, hi havia és puig des Molins, dit també és puig de Sant Pere, on hi havia tres molins un devora l'altre. A un li deien, es molí d'en Curt, a un altre es moli d'en Cifre i del tercer no en record el nom. Eren uns molins que molien tot l'any i, quan no tenien vent, era que no en feia gens ni mica, perquè estaven molt ben situats, damunt un bon turó, sobretot per al vent de baix, d'on sortia moltes vegades. Aquests molins tenien una bona mirada i donaven un bon cop de vista als carreters que venien de Muro o Inca, qui en ser a sa Torre o a Son Tovell i descobrien els molins, resaven una salve a Santa Margalida, contents de trepitjar el nostre terme i d'arribar a la Vila.
Quan era al lot feia més temporals i tempestats de trons i llamps que no fa actualment. Temps enrere hi pegava qualque llamp, que també arribaren a ferir a l'església, però sense que mai hi hagués cap desgràcia de persones. Això avui està resolt amb el parallamps que hi ha a l'agulla del campanar. Tot això des puig des Molins, altre temps tan aprofitat, s'ha quedat abandonat i sols en queden dues torres desmantellades, una abandonada i l'altra convertida en un colomer.
A més des molí d'en Grau, ja anomenat abans, hi havia un segon moli que també li deien molí d'en Grau, del qual encara se conserva una torre en bon estat i la casa també està habilitada. Aquest molí està al camí del cementeri, abans camí de Son Fullós, a mà dreta en haver pujat a la costa de Son Mas
Record bé haver-lo vist amb antenes i, per tant, molent.
A cosa d'un centenar de metres del molí d'en Grau, a l'altra banda des camí des cementeri, hi ha encara la torre d'un altre moll, es moli d’en C que està tot abandonat i que no record haver-lo vist moldre mai.
Sortint de la Vila pes camí vell de Maria, veïnat de les cases de Femenia hi ha, just ran del camí es moli d'en Piulo. És una bona torre, pero sense antenes ni res que recordi el seu bon temps, i tanta sort que es conserva en bon estat.
Es moli d'en Barret, en el seu temps era un molí de "rango". Em consta que el duia un moliner que el tenia llogat amb un inventari ben detallat de to els ormejos propis d'un molí. Sospit si en degué passar qualcuna de gros per aquest molí, perquè el seu nom era molt popular, tothom, per un tres no res, el citava com a punt de referència. De tota manera, està a un lloc p on passa molta gent. Està un poc passat és Mal pas, a l'esquerra del cami d'Arta, avui carretera i asfaltada. No l'he vist moldre i un tros de torre sé com serva encara en bon estat.
A més dels molins anomenats, n'hi havia dos a la part del plac un e es moli d'en Presumit, situat arran de la carretera de Muro. Vaig ser bé temps de veure'l moldre molts d'anys.
L’altra era es moli d'en Serra, que va ser dels darrers que tancaren i del que en queda la torre -ja moderna- ben conservada sense capell, ni antenes i b dedins de tots els engranatges. Està en es camí dels Olms o de Castellet, ben a prop de sa síquia Reial.
No he guaitat mai dins cap dels molins anomenats, i tot el que hia dins el que es veu de defora sense preguntar-ho a ningú, que em pareix que n'hi ha prou.
La mort dels molins va ser l'arribada de les farineres que, a poc a poc anaren imposant la força dels motors a la força sempre imprevisible del v És una pena que no té remei, que s'hagin deixat perdre tants de molins quals, al cap i a la fi, eren una demostració ben patent de l'enginy de generacions. Amb el seu treball alçaren torres ben reforçades, els posaren ante defora i engranatges a dedins, sense quasi mitjans humans, menjant hom dament el pa de la suor del seu front. Devora ells, que visqueren duent c les mans, regant la terra amb la seva suor, nosaltres som com a Recordem-los almanco amb agraïment i conservant gelosament el que deixaren.
Aquestes farineres tingueren el seu bon temps, però acabaren per desaparèixer totes. Ara ningú du a moldre, venen el blat i compren el pa així com l’han menester. Els forners duen la doma i ja veurem on ens aturarem o ens aturaran, tan aviat com canvien i passen les coses d'aquest món.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada