PARET DE PEDRA, a la seca.

 

PEDRA SEQUE O PARET SECA

Les parets, fetes a la seca, utilitzades per tancar finques, reforçar marges, barraques per donar refugi als animals o fins i tot a totes les casetes de roter, amaguen dintre una història que ve dels principis de la civilització.

Per altra part, aquestes construccions són ben vives per dos motius, un és el de donar refugi a infinitat d'éssers vius, ja siguin invertebrats, mol·lusc gastròpodes, tota classe de caragols. A més infinitat de vertebrats i rèptils les utilitzen per ells el seu habitatge, reguard, o llocs d’aguait per la caça. Aquest motiu les dona molta importància per la sostenibilitat dels cultius.

Un altre motiu important és el seu moviment. Aquest pot ser causat per la fauna que la utilitza, efectes atmosfèrics, puja i d’altres, altres vegades poden ser la vegetació que hi viu incrustada que amb els anys hi dipositen al seu interior restes de les fulles entre d’altres.

Aquests moviments, a vegades consoliden la seva solidesa, altres produeixen els esbaldrecs, deformacions que poden acabar amb l’enderrocament, parcial d'una paret anomenats esbaldrecs.

Segurament moltes vegades has observat aquestes parets, que diuen que a Mallorca ni hi ha tantes com la llargària de la murada Xina. Fins i tot, si les col·loquessin seguides, ferien 40.000 kilòmetres, vol dir, que podrien fer la volta a la terra.

Però tal vegada no havies dat aquesta mirada tant interna com real del que representen aquestes parets.

El seu impacte més important, a més dels dits, és la seva història que és tan antiga com els primers mallorquins, que habitaren aquestes terres. No és que la paret, que tens davant tingui tants d’anys, però la tècnica de la seva construcció sí.  Si estàs davant una paret talaiòtica, la tècnica i la paret quasi coincideix al llarg del temps.

Per això abans de fer desaparèixer una paret, hauríem de ser conscients, i defensar la seva supervivència, perquè aquests són els fonaments de la nostra història.

No totes les parets són iguales, depenent el tipus de pedra utilitzada, que sol ser l'existent al lloc. Així trobem parets de trossos de mares, gres. Pedres calcàries, a vegades foradades per corrents d’aigua, pedra viva, o sílex, també anomenada pedra foguera

La pedra Calcària, calcària dolomita, conglomerats, calcària argilosa, calcària exfoliada, guix, còdols, pedra rodona, pedra de garriga, sob altres varietats.  

Depenent també de l’encaix d'aquestes, les podem definir segons les tècniques

Paret grollera, encadenada,

EL SECRET.

El fet que construccions ancestrals, hagin aguantat tants de segles, sense cap classe d’argamassa, ciment, en mostren la part màgica de les dites construccions. Actualment, segueixen utilitzant aquestes tècniques, però amb els productes moderns molts proven d'adaptar-los no sense massa resultats. En tot cas perden l’encant de la paret seca utilitzant ciment, o fins i tot ferros per reforçar la construcció.

Anem a veure en detall, per descobrir el secret d’aquestes construccions, i per això observarem les més antigues, com són les talaiòtiques.

En primer lloc, escollirem la columna central, que després de segles d’haver perdut la seva funció, avui en dia, encara moltes es mantenen dretes.  El sentit comú en faria pensar que començaríem col·locant la primera pedra més gran, i anar a minorant, en funció de l’altura. Però els fets demostren que no era així, i té una explicació, la pedra més gran col·locada a la part alta tenia la funció d'aguantar les lloses del primer pis.

Talaiot Hospitalet Vell

Màgia? No, és la força de la gravetat, la que mantindrà l’equilibri necessari per aguantar dreta, tants de segles.  Cada pedra necessita un llaç, on descansar completament, sense cap mena de fissura, i que aguanti totes les vibracions.  Així en col·locar la primera pedra, assegurarem completament que estigui completament immòbil. La segona haurà d'encaixar, amb tota la superfície de contacte, amb l’anterior. És freqüent voler substituir amb falques els espais sobrants, però no convé, per la facilitat que tenen amb moure's, o despassar-se.

Les cares de cada una, ha de tenir contacta prou amb l’altre, perquè amb el pes, de la superior quedi immobilitzada. Aferrada.

Talaiot Son Corro

Són d’admirar les Taules menorquines, on dos blocs de pedra, un vertical i un horitzontal, fan més de tres mil anys que aguanten totes les inclemències dels temporals durant segles sense cap classe de material que les aferri.

Mira les fotos amb molta atenció, per descobrir el comentat. Una vegada entès, com poder fer una columna, tindrem el coneixement per fer la paret, que és el mateix encaix, però ara unes entre altres, tant per la part de baix, com pels costats. 

Veurem que alguns talaiots, com el de Son Fornes, la paret interior, fa corba inversa a la base, amb la finalitat de reduir l’espai, entre la paret i la columna central. Una meravella   que sol passar per alt.

Talaiot Son Fornes

Les pedres més grans, es col·loquen a la par baixa, a Modó de fonament i estalvi energètic. La façana exterior, sol ser més vistosa, i van pujant, amb les filades horitzontals. El mateix ens fa amb la façana interior. L’espai entre les dues parets s'omplen de pedra petita, macs, aprofitant, per col·locar als espais de la paret, per taponar els buits que hagin quedat. La resta, senzillament fan cos, que impedeix que es puguin haver-hi filtracions d’aire, o d’aigua.

OFICI.

La persona que fa parets, se l’anomena paredador, i la feina és emparedar, però com les parets tenen distints usos, va canviant el nom de l’oficial que fa la feina. Així, les parets destinades a reforçar les marjades, se'ls anomena marges, i la persona que fa la feina, mestre marger. De fet, a 1986, es va crear a Sóller, l’escola de margers.

No confondre amb la feina de picapedrer, que és l’ofici de treballar la pedra, per la construcció. L'ofici és de trencador, o picador de pedra.

La llista d’eines per fer aquestes feines és llarga, entre les que podem anomenar; El Picasso, martell de punta, martell de tall, així com la picassa, gangalla, tasco, o l’aixada pedrenyera i el càvec. Entre d'altres.

Per moure les pedres, s'utilitzen; El parpal o perpal. (Barra sòlida, de ferro o de fusta, per a fer palanca). Parpelina, per pedra petita. Manuella.(Barra de ferro amb tall a un cap o a tots dos). Cullera que s’utilitzaven buidar el forat.    

MANTENIMENT.

Tal com he dit, les parets són vives i, per tant, tenen movíem, el que implica regenerar-les. Aquest manteniment, fins fa un parell d’anys, el feien els pagesos, pastors o la gent del camp, que eren coneixedors de la tècnica.

Cada un d’ells, procurava tenir cura del manteniment del seu tros, finca o tancat. A més d'espedregar, aprofitaven la pedra, per fer construccions útils, per als pagesos o pastors, tals com parets per tancats, barraques per refugi dels animals, així com obrir obertes pel pas dels animals, o escalons per botar la paret. Fins i tot, durant segles es construïren, les casetes de roters, on podien viure.

Els pagesos més adinerats, podien pagar a aquestes persones, coneixedores de la tècnica, per fer o mantenir les parets.

 

Talaiot de Binifat

Esbaldrec.

Al diccionari Català, Valencià, Balear, de Francesc Borja Moll, el defineix com: Efecte d'esbaldregar o esbaldregar-se; especialment, Oberta produïda a una paret, marge, penyal, etc., per esfondrament de part dels materials que el componen.

GLOSSAT D'EN FELIP CERDA i CERDA

RUTA DE PEDRA EN SEC

 

Tenc eixuta la butxaca

culpa d'una paret en sec

va plena de matxaca

que de la finca replec.

 

Per les pedres sent passió

si estan ben ajuntades

qui els ha col·locades

don meva admiració.

 

De mestre marger és obra

amb les mans i un martell

suant el jornal cobra

fent el paratge més bell.

 

Cal tenir art per l'ofici

bona empremta deixa

qui paga no sa queixa

content del seu servici.

 

L'arquitectura rural

sempre n'ha fet un bon ús

té a prop el material

d'ell no fa cap abús.

 

Amb la seva solidesa

la casa té més caràcter

el que més impacte

la natural bellesa.

 

Serra de Tramuntana

en guarda un gran tresor

a tot arreu té ressò

com el sonar de campana.

 

Orgull de patrimoni

cultural de la nostra illa

el paisatge més brilla

no veig res desentoni.

 

De Caimari cap a Lluc

marjades espectaculars

encisaren l'Arxiduc

belles postals oculars.

 

Fan de mur de contenció

d'oliveres mil·lenaris

atractius escenaris

mereixen protecció.

 

 

 Anant a Sa Calobra

hi ha un nu de corbata

elogiar-lo més sobra 

dificultat va batre.

 

Passeig recomanat

el camí de Biniaraix

seu bell i vell empedrat

publicitat sempre faig.

 

Si vas a  Balitx de baix

no pots trobar més encant

amb un deu vaig puntuant 

decisió que no rebaix.

 

Torn per Banyalbufar

la seva bellesa mostra

sa junta terra i mar

i el cel com a sostre.

 

És l'hora de contemplar

màgia de posta de sol

espectacle exemplar

fa ganes de prendre el vol.

 

Aquest bell recorregut

sigui amb cotxe o a peu

el solc visitar a menut,

l'estim tant com el cor meu.   

 

Felip Cerdà (21-3-2023)

                                        Martell, picassa, perpalines i parpal.