FAMÍLIA PLANES i MULET. Llubí, Muro, Santa Margalida.

Als inicis del segle XIX,  en Joan Planes de Llubí, es va casar  Francisca Maria Mulet de Muro. Els noms no els he verificat, sinó que els he deduït, per als que dugueren els nets.  Els fills que tingueren va ser: Rafel Planes Mulet, i les germanes, Maria,  i Antònia Planes Mulet.

El fill i les dues filles, es casaren a Santa Margalida; Rafel amb na Catalina  March Monjo. Na Maria amb Andreu Serra Alomar  de Llubí, i  n’Antònia, amb Antoni Font March. Com si res, a mitjans de  segle XIX,  ja tenim les arrels de la família Planes, de la família  Serra,  i la família Font, que mirarem de desxifrar.

Rafel Planes Mulet, que figura com a batle de Santa Margalida, des de dia 1 de juliol de 1883, i ho va ser un parell d'anys.  Segons diuen que tingué desavinences, amb el poble veí de Muro  on tenia algunes propietats. Tenia declarades als amarillaments de l'any 1879, 11 finques rústiques, de les quals. 4 eren de la seva dona, Catalina March Monjo,  les altres 5 de la seva sogra, Joana Maria Monjo, que segurament ja era viuda. Aquestes finques mesuraven 18 quarterades, per valor de 27.129 pessetes. A més tenien és Cos,  que mesurava 5 quarterades i un quarto, valorat amb 11.666 pessetes.

Amb propietats urbanes, tenien partions al carrer Taronja, amb els números de solars 34,36,38 i 40, en els quals, ja hi havia edificat, dues cases de tres alçades. També declaraven 2 criats, als anys 1898 i 1901. Per tant la major part d’aquestes propietats, venien de la família March, i de la família Monjo, és a dir de sa dona i sa sogre.

Rafel tenia 4 finques a Muro i a Llubí, segurament de la seva herència. Dia 1 de gener de l’any 1900, figura al llistat de l’ajuntament, per ordre de contribuents,  amb el número 11, dels més rics de Santa Margalida, vivia al carrer Taronja, per valor de 203, 40 pessetes de contribució. El primer figurava, amb molta distància,  per una contribució de 606,76 pessetes, mentre que el segon, ho feia amb 326,10 pessetes.

  Maria Planes Mulet, es va casar amb Andreu Serra Alomar, de Llubí,  i tingueren un fill que nomia, Joan Serra Planes. Aquest, es va Casar amb,  Margalida Salva Ramis, de Can Biniaco. Tingueren 10 fills, una família molt estesa a Santa Margalida. De mal nom les deien de Can Serra. Margalida va morir jove. Joan feia de moliner, i arribar a tenir un parell de molins, Encara queden drets, el del seu gendre, conegut com el moli Can Piulo. Un fill, Andreu, casat amb na Margalida Rubí, germana del vicari Rubí, es conserva reformat.  Hagué de surar la família,  i sobrevisqueren els deu fills. Joan va néixer l'any 1864, i va morir l'any 1940.

  

Antònia Planes Mulet, es va casar amb Antoni Font March, de can Curt. Un descendent seu, fou el conegut Panxó, l’artista que va contribuir, a dissenyar les carrosses, de la processó de la Beata.

PODER ECONÒMIC DE LES FAMÍLIES. 

Rafel Planes Mulet,  els fills. 

Joan Planes March, figurava amb el número 9, vivia  al carrer Revolució, amb una contribució de 219,27 pessetes.  

Joana Maria Planes March. No he trobat informació 

 Francisca Maria  Planes March, que va casar amb Josep Garau Tous, l’homo que va emigrar a Alger, on augmentaren la fortuna, amb el negoci del tabac. Josep era el germà petit, de la família dels Garau, de Santa Margalida.

De les propietats declarades als amarillaments,  conservava les cases construïdes, de tres plantes, al carrer Taronja,  per herència de la seva dona. A més declarava les rústiques de, s'Hort d'en Bosquet, sa Rota dels Cavallers, És Bosqueró, Es Coscois i Alcudiola. També era propietari de S'Hort d'en Degollat,  per compra al seu cosí, Joan Ordinas Tous, El baríton mundialment conegut.

L'any 1900 Josep Garau Tous, figurava amb el número 8, dels més grans contribuïen s margalidans, tenia el domicili al carrer Taronja, per una quantia de 195,20 pessetes.

Els seus germans Joan Garau Tous, el fundador de Can Picafort, hi figura  amb el número 6, tenia el domicili, del carrer Constitució per un import de 300,46 pessetes. L'altre germà Pere Antoni, domiciliat al carrer Nou, figura amb el número 40, i havia de pagar 81,78 pessetes, i Francisco, de carrer Vent, amb el número 44 d'ordre, per 76,88 pessetes.

Aquest any 1900 era batle Joan March Estelrich, en Verga vell. Figura al llistat amb domicili al Cardenal Cerdà, sense import de contribució, però el seu germà  Sebastià March Estelrich, figura amb el número 8,  viva al carrer Sol, per una quantia de 247,85 pessetes.  El seu pare Joan March Rosselló, amb el número 17, tenia el domicili, al carrer Rectoria,  per  una contribució de 148,16 pessetes.

Jaume Planes March. Aquest fill figura amb el número 18, tenia el  domicili a sa Teulada,  li sortia a pagar 130,94 pessetes.

Aquesta informació ens mostra com aquestes famílies que controlaven l'ajuntament, eren les que més  la riquesa del poble acumulaven.

A finals del segle XIX, durant el regnat d'Alfons XII, i la regència de  Maria Cristina, s'alternaven dos partits al poder, els conservadors i els Lliberals. Durant aquesta època, només podien votar  els homos, que tenien propietats o tinguessin carrera. Les dones no pogueren votar fins a la segona república.  Ho volia comentar,  perquè a les llistes de propietaris o majors contribuents de l'ajuntament, no surt cap dona, els seus béns els declarava el seu home.  Els lliberals, al final aconseguiren, posar el vot universal, que va consistir, en el fet que tots els homos tinguessin dret a vot.  A causa de la gran quantitat d’analfabets, el vot és convertir en captiu, donant pas al caciquisme.

A les actes de l’ajuntament, a part dels propietaris en dret a vot,  o els majors contribuents, dia 10  de setembre de 1898, surt un llistat, de famílies pobres a Santa Margalida, i la sorpresa ha estat que a la llista de les 42 famílies, la majoria estan en nom de dones. Les famílies que sortien al llistat, tenien ajuda benefico sanitària gratuïta, que pagava al metge l’ajuntament.

Aquesta recerca, a més de facilitar el naixement d'unes quantes sagues familiars, també ha servit  per conèixer, la parentesca, que hi havia entre les famílies més riques del poble. A més, podríem dir que es casaven per interessos,  per reguardar els patrimonis familiars, com si fons una mena de noblesa, en l'àmbit del poble.  També es pot aclarir, qui foren els familiars, que utilitzà en Verga, per convèncer els Garau, per crear la societat March-Garau, cosa que al final va ser, com ficar el cavall de troià, dins els negocis del contraban.

Joan Serra Planes.

  

Aquesta fotografia és de l'any 1915. Es pot veure que el carrer  era de terra. Al fons l'església, abans el casal  dels comptes de Formiguera i els arbres de la plaça. De les persones l'homo a primera fila és Joan Serra Planes que vivia al carrer Antoni Maura i que tenia una farinera.  

ARBRE GEANOLÒGIC.

De Joan Planes coneixem un fill i dues filles.

Rafel Planes Mulet Batle de Santa Margalida. Una filla es casa  amb Josep Garau.

Maria Planes Mulet  casada amb Andreu Serra Alomar.

Antònia Planes Mulet casada amb Antoni Font March.

L'encreuament intrafamiliar es pot notar sols mirant els cognoms, i segueix durant el segle XIX. 

Per exemple Joan Tous Font  es casa amb Margalida Garau Planes. Un germà d'Antònia Maria Fornes, padrina de Joan Tous, Pedro Fornes ja viudo, es casa amb Margalida Serra, i emigren a Santa Fe Argentina.