FAMÍLIA PLANES i MULET. Llubí, Muro, Santa Margalida.
Als inicis del segle XIX, en Joan Planes de Llubí, es va casar Francisca Maria Mulet de Muro. Els noms no els he verificat, sinó que els he deduït, per als que dugueren els nets. Els fills que tingueren va ser: Rafel Planes Mulet, i les germanes, Maria, i Antònia Planes Mulet.
El fill i les dues filles, es casaren a Santa Margalida;
Rafel amb na Catalina March Monjo. Na
Maria amb Andreu Serra Alomar de Llubí, i n’Antònia, amb Antoni Font March. Com si res, a mitjans de segle XIX,
ja tenim les arrels de la família Planes,
de la família Serra, i la família Font, que mirarem de desxifrar.
Rafel Planes Mulet, que figura com a batle de Santa
Margalida, des de dia 1 de juliol de 1883, i ho va ser un parell d'anys. Segons diuen que tingué
desavinences, amb el poble veí de Muro on tenia algunes propietats. Tenia declarades als amarillaments de l'any 1879, 11 finques rústiques, de les quals. 4 eren de la seva dona, Catalina March Monjo, les altres 5 de la seva sogra, Joana Maria Monjo, que segurament
ja era viuda. Aquestes finques mesuraven 18 quarterades, per valor de 27.129
pessetes. A més tenien és Cos, que mesurava 5
quarterades i un quarto, valorat amb 11.666 pessetes.
Amb propietats urbanes, tenien partions al carrer Taronja, amb els números de solars
34,36,38 i 40, en els quals, ja hi havia edificat, dues cases de tres alçades. També
declaraven 2 criats, als anys 1898 i 1901. Per tant la major part d’aquestes propietats, venien de la família March, i de la família Monjo, és a dir de sa dona i sa sogre.
Rafel tenia 4 finques a Muro i a Llubí, segurament de la
seva herència. Dia 1 de gener de l’any 1900, figura al llistat de
l’ajuntament, per ordre de
contribuents, amb el número 11, dels més rics de
Santa Margalida, vivia al carrer Taronja, per valor de 203, 40 pessetes de contribució. El primer figurava, amb molta distància, per una contribució de 606,76 pessetes, mentre que el segon, ho feia amb
326,10 pessetes.
Maria Planes Mulet, es va casar amb Andreu Serra Alomar, de Llubí, i tingueren un fill que nomia, Joan Serra Planes. Aquest, es va Casar amb, Margalida Salva Ramis, de Can Biniaco. Tingueren 10 fills, una família molt estesa a Santa Margalida. De mal nom les deien de Can Serra. Margalida va morir jove. Joan feia de moliner, i arribar a tenir un parell de molins, Encara queden drets, el del seu gendre, conegut com el moli Can Piulo. Un fill, Andreu, casat amb na Margalida Rubí, germana del vicari Rubí, es conserva reformat. Hagué de surar la família, i sobrevisqueren els deu fills. Joan va néixer l'any 1864, i va morir l'any 1940.
Antònia Planes Mulet, es va casar amb Antoni Font March, de can Curt. Un descendent seu, fou el conegut Panxó, l’artista que va contribuir, a dissenyar les carrosses, de la processó de la Beata.
PODER ECONÒMIC DE LES FAMÍLIES.
Rafel Planes Mulet, els fills.
Joan Planes March, figurava amb el número 9, vivia al carrer Revolució, amb una contribució de 219,27 pessetes.
Joana Maria Planes March. No he trobat informació
Francisca Maria Planes March, que va casar amb Josep Garau Tous, l’homo que va emigrar a
Alger, on augmentaren la fortuna, amb el negoci del
tabac. Josep era el germà petit, de la família dels Garau, de Santa Margalida.
De les propietats declarades als amarillaments, conservava les cases construïdes, de tres plantes, al carrer Taronja, per herència de la seva dona. A més declarava les rústiques de, s'Hort d'en Bosquet, sa Rota dels Cavallers, És Bosqueró, Es Coscois i Alcudiola. També era propietari de S'Hort d'en Degollat, per compra al seu cosí, Joan Ordinas Tous, El baríton mundialment conegut.
L'any 1900 Josep Garau Tous, figurava amb el número 8, dels més grans contribuïen s margalidans, tenia el domicili al carrer Taronja, per una quantia de 195,20 pessetes.
Els seus germans Joan Garau Tous, el fundador de Can Picafort, hi figura amb el número 6, tenia el domicili, del carrer Constitució per un import de 300,46 pessetes. L'altre germà Pere Antoni, domiciliat al carrer Nou, figura amb el número 40, i havia de pagar 81,78 pessetes, i Francisco, de carrer Vent, amb el número 44 d'ordre, per 76,88 pessetes.
Aquest any 1900 era batle Joan March Estelrich, en Verga vell. Figura al llistat amb domicili al Cardenal Cerdà, sense import de contribució, però el seu germà Sebastià March Estelrich, figura amb el número 8, viva al carrer Sol, per una quantia de 247,85 pessetes. El seu pare Joan March Rosselló, amb el número 17, tenia el domicili, al carrer Rectoria, per una contribució de 148,16 pessetes.
Jaume Planes March. Aquest fill figura amb el número 18, tenia el domicili a sa Teulada, li sortia a pagar 130,94 pessetes.
Aquesta informació ens mostra com aquestes famílies que controlaven l'ajuntament, eren les que més la riquesa del poble acumulaven.
A finals del segle XIX, durant el regnat d'Alfons XII, i la regència de Maria Cristina, s'alternaven dos partits al poder, els conservadors i els Lliberals. Durant aquesta època, només podien votar els homos, que tenien propietats o tinguessin carrera. Les dones no pogueren votar fins a la segona república. Ho volia comentar, perquè a les llistes de propietaris o majors contribuents de l'ajuntament, no surt cap dona, els seus béns els declarava el seu home. Els lliberals, al final aconseguiren, posar el vot universal, que va consistir, en el fet que tots els homos tinguessin dret a vot. A causa de la gran quantitat d’analfabets, el vot és convertir en captiu, donant pas al caciquisme.
A les actes de l’ajuntament, a part dels propietaris en dret
a vot, o els majors contribuents, dia 10 de setembre de 1898, surt un llistat, de
famílies pobres a Santa Margalida, i la sorpresa ha
estat que a la llista de les 42 famílies, la majoria estan en nom de dones. Les famílies
que sortien al llistat, tenien ajuda benefico sanitària gratuïta, que pagava al metge l’ajuntament.
Aquesta recerca, a més de facilitar el naixement d'unes
quantes sagues familiars, també ha servit
per conèixer, la parentesca, que hi havia entre les famílies més riques
del poble. A més, podríem dir que es casaven per interessos, per reguardar els patrimonis familiars, com si
fons una mena de noblesa, en l'àmbit del poble. També es pot aclarir, qui foren els familiars, que utilitzà en Verga, per convèncer els Garau, per crear la societat March-Garau, cosa que al final va ser, com ficar el
cavall de troià, dins els negocis del contraban.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada