FAMÍLIA PLANAS i MULET. Llubí, Muro, Santa Margalida.

  Als inicis del segle XIX, en Joan Planes de Llubí, es va casar Francisca Aina Mulet de Muro.  Entre els fills que tingueren hi ha en Rafel Planes Mulet, i les germanes, Maria, i Antònia Planes Mulet. A molts d’escrits ens podem trobar amb el cognom Planas  tan ell com els seus descendents.

El fill i les dues filles, es casaren a Santa Margalida; Rafel amb na Catalina March Monjo. Na Maria amb Andreu Serra Alomar de Llubí, i n’Antònia, amb Antoni Font March. Com si res, a mitjan segle XIX, ja tenim les arrels de les famílies Planes, els Garau, la família Serra, i la família Font, que mirarem de desxifrar.

Rafel Planes Mulet, va ser batle de Santa Margalida, des de dia 1 de juliol de 1883, i ho va ser un parell d'anys.  Segons diuen tingué desavinences, amb el poble veí de Muro, on vivia i tenia algunes propietats. Hem localitzat un contracta d’arrendament de l’any 1875, on va llogar Son Sant Martí fins a l’any 1881.


Es va casar amb Catalina March Monjo, filla de Joana Maria Monjo, amb qui tingueren 4 fills. En Joan, na Joana Maria, Jaume, i na Francisca Maria Planes March.

Tenia declarades als amarillaments de l'any 1879, 11 finques rústiques, de les quals. 4 eren de la seva dona, Catalina March Monjo, les altres 5 de la seva sogra, Joana Maria Monjo, que segurament ja era viuda. Aquestes finques mesuraven 18 quarterades, per valor de 27.129 pessetes. A més tenien és Cos, que mesurava 5 quarterades i un quarto, valorat amb 11.666 pessetes.

 Amb propietats urbanes, tenien partions al carrer Taronja, amb els números de solars 34,36,38 i 40, en els quals, ja hi havia edificat, dues cases de tres alçades. També declaraven 2 criats, durant els anys 1898 i 1901. Per tant la major part d’aquestes propietats, venien de la família March, i de la família Monjo, és a dir de la dona i sa sogre.

 Rafel tenia 4 finques a Muro i a Llubí, segurament per herència. A l’ajuntament de Santa Margalida a l’acta del ple de dia 1 de gener de l’any 1900, figura al llistat de l’ajuntament per ordre de contribuents, amb el número 11 dels més rics del poble. Vivia al carrer Taronja, i pagava contribució per valor de 203, 40 pessetes. El primer contribuent figurava amb molta distància, amb una quantitat de 606,76 pessetes, mentre que el segon, ho feia amb 326,10 pessetes.


PODER ECONÒMIC DE LES FAMÍLIES. Rafel Planes Mulet,  els fills.

 

Joan Planes March, figurava amb el número 9, vivia al carrer Revolució, amb una contribució de 219,27 pessetes. 

Joana Maria Planes March. No he trobat informació!

Jaume Planes March. Aquest fill figura amb el número 18, tenia el domicili a sa Teulada, li sortia a pagar 130,94 pessetes.

 Aquesta informació ens mostra com aquestes famílies que controlaven l'ajuntament, eren les que més la riquesa del poble acumulaven.

 

 A finals del segle XIX, durant el regnat d'Alfons XII, i la regència de Maria Cristina, s'alternaven dos partits al poder, els conservadors i els Liberals. Durant aquesta època, només podien votar els homos, que tenien propietats o tinguessin carrera. Les dones no pogueren votar fins a la segona república.  Ho volia comentar, perquè a les llistes de propietaris o majors contribuents de l'ajuntament, no surt cap dona, els seus béns els declarava el seu home.  Els liberals, al final aconseguiren, posar el vot universal, que va consistir, en el fet que tots els homos tinguessin dret a vot.  A causa de la gran quantitat d’analfabets, el vot és convertir en captiu, donant pas al caciquisme.

 

 A les actes de l’ajuntament, a part dels propietaris en dret a vot, o els majors contribuents, dia 10  de setembre de 1898, surt un llistat, de famílies pobres a Santa Margalida, i la sorpresa ha estat que a la llista de les 42 famílies, la majoria estan en nom de dones. Les famílies que sortien al llistat, tenien ajuda benèfica sanitària gratuïta, que pagava al metge l’ajuntament.

 Aquesta recerca, a més de facilitar el naixement d'unes quantes sagues familiars, també ha servit per conèixer, el parentesc, que hi havia entre les famílies més riques del poble. A més, podríem dir que es casaven per interessos, per reguardar els patrimonis familiars, com si fons una mena de noblesa, en l'àmbit del poble.  També es pot aclarir, qui foren els familiars, que utilitzà en Verga, per convèncer els Garau, per crear la societat March-Garau, cosa que al final va ser, com ficar el cavall de troià, dins els negocis del contraban.



 Francisca Maria Planes March, que va casar amb Josep Garau Tous, l’homo que va emigrar a Alger, on augmentaren la fortuna, amb el negoci del tabac. Josep era el germà petit, de la família dels Garau Tous, de Santa Margalida.

 De les propietats declarades als amarillaments, conservava les cases del sogre, construïdes de tres plantes, al carrer Taronja, per herència de la seva dona. A més declarava les rústiques de, s'Hort d'en Bosquet, sa Rota dels Cavallers, És Bosqueró, Es Coscois i Alcudiola. També era propietari de S'Hort d'en Degollat,  per compra al seu cosí, Joan Ordinas Tous, El baríton mundialment conegut.

 L'any 1900 Josep Garau Tous, figurava amb el número 8, dels més grans contribuents margalidans, tenia el domicili al carrer Taronja, per una quantia de 195,20 pessetes.

 Els seus germans eren, Joan Garau Tous, el fundador de Can Picafort, que hi figura amb el número 6 dels més rics del poble, que tenia el domicili al carrer Constitució per un import de 300,46 pessetes. L'altre germà Pere Antoni, domiciliat al carrer Nou, figura amb el número 40, i havia de pagar 81,78 pessetes, i Francisco, de carrer Vent, amb el número 44 d'ordre, per 76,88 pessetes. Bartomeu Júlia Garau Tous casat amb na Francisca Aina Garau Planes tenien vuit finques de les quals 4 eren de la seva muller, als amarillamens estaven valorades amb 11.646 pessetes. D’aquest desconec si tingueren fills, en tot cas no els he localitzat. Va ser regidor de l’ajuntament alguns anys, devers l’any 1900 i pagava una contribució de 108,23 pessetes. Vivien al carrer Nou.

 

Aquest any 1900 era batle Joan March Estelrich, en Verga vell. Figura al llistat amb domicili al Cardenal Cerdà, sense import de contribució, però el seu germà Sebastià March Estelrich, figura amb el número 8, viva al carrer Sol, per una quantia de 247,85 pessetes.  El seu pare Joan March Rosselló, amb el número 17, tenia el domicili, al carrer Rectoria, per una contribució de 148,16 pessetes.     



                                                                                                                                                                                                        FAMÍLIA GARAU

 

La filla d’en Rafel Planas Mulet, que nomia Francisca Maria Planes March, es va Casar amb Josep Garau Tous que tenia la fabricá de tabac a l’Alger. Tingueren sis fills que eren:

 

Catalina Garau Planes, que es va casar amb Bernat Fluxa Monjo. i tingueren dos fills, en Bernat casat amb na Margalida Sastre Barceló, i en Pep Fluxa Garau, casat amb n'Amèlia Conejo Casillas.

 

Francesc Garau Planes, casat amb na Francisca Pastor Genovard, tingueren dos fills, en en Joan i en Pep. Fou el successor de la fàbrica de tabac d’Alger, però després de l’anomenat doble crim d’Alger, del que es va escriure molt, a més de sortir a diversos documentals. Encara que va sortir bé del judici, ja no va tornar mai més. Tenia la casa del carrer Plaça número 12 i ocupava 3.500 metres.

 

Maria Garau Planes, es va casar amb Fluxa (Pep?) que vivia al carrer Quartell oest número 40. L’any 1878, tenia propietats al carrer Revolució 10 i 12. Tingueren 4 fills, que eren na Francisca, Catalina, Bernat i en Pep.

 

Margalida Garau Planes, es va casar amb Joan Tous Font, qui va ser Batle de Santa Margalida de l’any 1937-45, que ja en parlarem d’ell més endavant. Tingueren dos fills, na Catrin i en Bartomeu, tots dos foren professors de Matemàtiques.

 

Rafel Garau Planes, era el fill que va quedar a Santa Margalida, va fundar el sindicat agrari de La Vila, i controlava el negoci del tabac a Mallorca. Fou assassinat a El Grau de Valencià, dia 29 de setembre de l’any 1916, ara fa 90 anys.

 

Francisca Garau Planes, es va casar amb Mateu Oliver, que havien emigrat a fer les Amèriques. Tingueren una filla, na Polin, que es va casar amb Antoni Oliver, el metge de Son Tovell. 


                                                                                                                                                                                                                                                        

      LES GERMANES.

 

LA FAMÍLIA SERRA.

 

 Maria Planes Mulet, es va casar amb Andreu Serra Alomar, de Llubí, i tingueren un fill que nomia, Joan Serra Planes. Aquest, es va casar amb, Margalida Salva Ramis, de mal nom Ferrera, que era filla de  Pedro Salva Muntaner i de Teresa Ramis Gaya,, que eren  sis germans i un germanastre, (Pere Maciana, Margalida, Teresa, Miquel i Catalina) tal com diu na Miquela Pomar que ho va investigar. 

Els matrimoni Planas Serra Tingueren 10 fills, que de mal nom les deien de Can Serra.

 

Els fills eren Maria, Teresa, Catalina, Francisca, Antònia Paula, Margalida, Pere, Joan, Andreu i la més Jove na Magdalena.

 

Na Maria casada amb en Toni Malondra des forn de Can Pons, al carrer que ara es Joan Monjo, cantonada en Sard , Teresa es va casar amb Pep Socias de Can Piulo. Catalina amb Vicenç Font, estaven al carrer Major on tenien una botiga, que el fill tingué s’Agencia de Transports. Na Francisca va quedar fadrina. Antònia Paula es va casar amb Sebastià Ribas de Can Cabana, i vivien al carrer Tramuntana. Margalida es va casar amb Pedro Fornes i emigraren a l'Argentina. En Pere el de la Bodega es va casar amb na catalina, i tingueren un fill que era el saig de l’ajuntament. En Joan casat amb na maria Ferrer, vivia al carrer Antoni Maura i es dedicava a comprar i vendre finques. Andreu es va casar amb na Catalina Rubí germana del Vicari, i viva al carrer Major cantonada amb Hotal . Magdalena era sa Fideuera casada amb Toni Riutort, i vivien al carrer del Pou de Sa Garriga abans Taronja.

 

La seva esposa Margalida que va néixer l'any 1880 va morir jove. Joan feia de moliner, i  va arribar a tenir un parell de molins, Encara queden drets, el del seu gendre, conegut com el moli Can Piulo. El fill Andreu, va heretar el Molí d’en Serra.

 

Una família molt estesa a Santa Margalida. Joan hagué de surar la família, i sobreviure amb els seus deu fills. Joan va néixer l'any 1864, i va morir l'any 1940.     




*                                                                                                         

Joan Serra Planes.

  

Aquesta fotografia és de l'any 1915. Es pot veure que el carrer  era de terra. Al fons l'església, abans el casal  dels comptes de Formiguera i els arbres de la plaça. De les persones l'homo a primera fila és Joan Serra Planes que vivia al carrer Antoni Maura i que tenia una farinera.  


FAMÍLIA FONT

 

Antònia Planes Mulet, es va casar amb Antoni Font March, de can Curt. I tingueren dues filles i un fill.

 

 Catalina Font Planes que es va casar amb Bartomeu Tous Fornes, matrimoni del qual va néixer Joan Tous Font batle de Santa Margalida de l’any 1937 fins a l’any 1945, casat amb Margalida Garau Planas. Durant uns anys es fa càrrec de la fàbrica de tabac a l’Alger.

 

 

 

 Antònia Font Planes es va cassar amb Joan Gaya Monjo, amb qui tingueren un fill que era n’Antoni Gaya Font.

 

Francisco Font Planes es va casar amb na Carmela Arduengo i tingueren tres fills; Antoni Casat amb na Maria Morey Trobat que va ésser secretari de l’ajuntament durant uns anys. Francisco o Panxó, fadri, que dissenyar bona part de les carrosses de la Beata.  Antònia es va casar amb Guillem Bassa de Can Randet.



***



ARBRE GEANOLÒGIC FAMILIA PLANAS MULET








De Joan Planes coneixem un fill i dues filles.
Rafel Planes Mulet Batle de Santa Margalida. Una filla es casa  amb Josep Garau.
Maria Planes Mulet  casada amb Andreu Serra Alomar.
Antònia Planes Mulet casada amb Antoni Font March.

L'encreuament intrafamiliar es pot notar sols mirant els cognoms, i segueix durant el segle XIX. 
Per exemple Joan Tous Font  es casa amb Margalida Garau Planes. Un germà d'Antònia Maria Fornés, padrina de Joan Tous, Pedro Fornés ja viudo, es casa amb Margalida Serra, i emigren a Santa Fe Argentina.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

CAN BARRAIXET, i les sabates.

EL Bars a Santa Margalida durant el segle XX.

EL CAMIÓ QUE VA SORTIR A LA PEL·LÍCULA