ÉS CÓS. Santa Margalida

A Mallorca cai tots els pobles tenen aquest Toponímic, i moltes vegades sense cap afegitó més, ja que tot el poble sap on és. Allà on es fan les carreres tan típiques per les festes patronals. Corregudes de joies, carreres de cavalls, a més de corregudes de tota casta.

Les finques que s’anomenà és Cós, a Santa Margalida, estan baixant sa costa  de sa plaça, i girant per al camí d'es Reboster, també anomenat és camí  d'es Cós. Aquestes finques arriben  fins al camí de ses Roques,  que és la continuació  del camí de son na Fillola. Cap al nord, les dites finques arriben fins a sa Síquia Real. Per entendre'ns, són les finques veïnat dels tallers de sa Renault.

L'arxiduc Lluís Salvador ens dona una completa definició del que és un Cós: "Una superfície plana i ampla, lliure d'obstacles, a les proximitats del poble, en la que amb ajuda d'una arada es tracen dos llargs solcs paral·lels anomenats astes, distanciats entre si de 40 a 60 metres, quedant d'aquesta manera definit el camp practicable per a la carrera o Cós en la parla mallorquina."

A les festes de la Beata, un dels actes centrals i que atreia  molta gent del poble, eren les carreres d'es Cós. Allà  es feien  carreres de joies, amb canyes, on penjaven les joies,  que recollien els guanyadors. La que cridava més l'atenció, era la que tenia el pollastre.

Aquestes carreres, ja estan documentades als diaris,  i escrits,  dels segles passats, fent referència a les festes de la Beata.

 

FOTO 1967

Antoni Mas,  fa poc va penjar  per les xarxes, una foto de l’entrega de premis,  que deixa constància de la participació, els personatges, i els edificis com es podien veure a 1967. 

Segurament la foto, la va ser feta pel Fotògraf, Miquel Estelrich, encara que no ho he comprovat.

Pegant una ullada poden  veure al fons: L’església i el seu campanar  i una torre quadrada, que recorda l’antiga torre, del Comte de Formiguera, conegut com el Comte Mal, idèntica a la que tenia a Ciutat. Aquesta torre estava situada als Jardins  del casal, què  tingueren  el Compte i els seus hereus.

 D'aquest Compte,  té mal records al poble de Santa Margalida, de qui per  via  oral, es conten, molts de malifetes. Estan ben documentats els plets amb el poble,  que no acabaren fins a 1837 al segle XIX. Els solars dels jardins, a principis del segle XX  foren comprats en part per Josep Grau 


 Els personatges

 Dels comentaris trets de la publicació a la xarxa,  que ara no descriure parlen  de:

 El cualcador  digueren que era  Hubertus  Wilkens Herding, s’alemany  de ca na Apol·lonieta, que vivia a sa casa d'es parallamps,  carrer Llibertat,  que fa cantó en el de Santa Catalina Tomàs.

Per l’esquerra, guardant les copes, hi ha en Guiem  d'es forn, de can Toni Ponset casat amb na Serra, conegut com en Guillem Malondra de la Caixa.

També es pot veure, na Maria de can camisa i el seu germà Joan Llambias. És la senyora que du el vestit de colors, i amb ulleres de sol, igual que  en Joan.

L'amo en Maties, en Simuní, regidor de s'Ajuntament,  pare d'en Miquel Capó. Davall la copa, els nins en Toni Font i en Sebastià Servera. L’amo en Pentinador, para de Joan Grau, si no vaig errat. Pot ser també, l'amo en Pep Renou, entre d’altes.

Si reconeixes algú més,  enviem el seu nom, i el posarem a aquest escrit.

Entrega de premis a es Còs 1966/67




Escenari de la foto actual. 2024



ÉS CÓS

Vist des de sa Síquia Real. 2024


LES CARRERES A N’ES CÓS.

Ja estan documentades des de 1515 a la vila real de Sineu i que ho recorda la crida que fa el saig d’aquesta manera: Se fa sabre a n'és públic, de part de ses autoritats, que parin esment, principalment a n'és al·lots, quan corren ses cavalleries, per evitar ses desgràcies que hi pugui haver. I com diu és refrany: Qui no vol pols, que no vagi a s'era.

  A es Cós hi corren cavalls, muls, ases, homes, dones, joves i infants. Els premis consisteixen en un enfilall de pomes, espardenyes, un paner, un conill, un pollastre... joies penjades a canyes de torrent.

Les astes.

Com ja va definir  l’Arxiduc, fent referència al Cós a Mallorca. Les astes són, cada un dels dos solcs paral·lels, que limiten lateralment, la zona del cos de la qual no poden sortir, els corredors mentre corren.

També serveixen, per assenyalar fins on poden arribar els que miren.




ALGUNES FOTOS INTERESSANTS.


MAPA DE SANTA MARGALIDA 


Davant l'església amb el número 2 es pot veure el palau del Compte de Formiguera  i els seus jardins.
Era el Palau del Compte Mal.


CASAL DEL COMPTE MAL A PALMA


Can Formiguera i Santa Clara des del baluard de Berard (Làmina del Die Balearen de l’Arxiduc.




Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

S'HORT D'EN DEGOLLAT

Imatge
Té uns inicis ben primerencs, ja que a la prehistòria, s'hi establiren diverses civilitzacions. S'assentaren al lloc conegut, com la Murada del Velar, o és Velar, un jaciment que no s'ha arribat a excavar. Segons va recollir, Josep Mascaro Passarius, que va consultar a la gent del seu temps, diu així: Allà en el recinte, hi hagué fins a tes talaiots, tots destruïts. Aquest  jaciment el va envair, la carrera que va de Santa Margalida a Manacor, i  a la vegada, la que va a Maria de la Salut, dins el mateix terme. La gent li solia dir, el cementiri dels moros, que correspon, a la darrera cultura que va ocupar aquest lloc. Tenir a l'abast aigua per poder sobreviure, era bàsic i així ho va ser a  tot el sementer del Reboster, que varen ocupar més tard els romans, i despres els musulmans, fins a la reconquista. ÈPOCA MUSULMANA  Benahitir, així  més o manco s'anomenava és Reboster, a l'època musulmana.  S'hi construïren Qanacs, o mines, que en certa manera encara ...
Més informació

FAMÍLIA PLANES i MULET. Llubí, Muro, Santa Margalida.

Imatge
Als inicis del segle XIX,   en Joan Planes de Llubí, es va casar   Francisca Maria Mulet de Muro. Els noms no els he verificat, sinó que els he deduït, per als que dugueren els nets.   Els fills que tingueren va ser: Rafel Planes Mulet, i les germanes, Maria,   i Antònia Planes Mulet. El fill i les dues filles, es casaren a Santa Margalida; Rafel amb na Catalina   March Monjo. Na Maria amb Andreu Serra Alomar  de Llubí, i    n’Antònia, amb Antoni Font March. Com si res, a mitjans de    segle XIX,   ja tenim les arrels  de la família  Planes, de la família   Serra,   i la família Font, que mirarem de desxifrar. Rafel Planes Mulet, que figura com a batle de Santa Margalida, des de dia 1 de juliol de 1883, i ho va ser un parell d'anys.  Segons diuen que tingué desavinences, amb el poble veí de Muro  on tenia algunes propietats. Tenia declarades als amarillaments de l'any 1879, 11 finques rústiques, de ...
Més informació

ES MOLI DEN SERRA i altres molins a Santa Margalida.

Imatge
  Joan Serra Planas, fill d'Andreu Serra Alomar i Maria Planas Mulet, era una família que estaven bé econòmicament. Joan es va casar amb Margalida Salva Ramis, de mal nom Biniaca, família que no he trobat massa informació. Tanmateix, he trobat un Pedro Salva Muntaner, que vivia al carrer Bons Aires, figurava l'any 1900, a una llista  amb el número 32  dels més rics del poble,  pagava per aquell temps, una contribució de 103,81 pessetes. Per altra banda, he trobat que l'any 1911, a Miquel Salva Ramis, que va emigrar a  Argentina, on figurava com a jornaler. Miquel podria ser un germà de na Margalida. El matrimoni  de Joan i na Margalida, es degueren casar devers l'any 1900, ell tenia 36 anys, i  tingueren set filles i tres fills,  Margalida va morir jove, després d'haver tingut la darrera filla. Joan Serra feia de moliner, no sé si coneixia l'ofici d'herència, o va començar de ben nou. Amb deu fills  s'hagué d'espavilar per donar-los menjar, m...
Més informació