EL CARRER DELS DOS PODERS, de Santa Margalida.

El carrer de la rectoria,  aquest és el nom que tingué, quasi al llarg del segle XIX,    actualment anomenat Constitució. També fou anomenat carrer Plaça, entre els anys  1853 i 1862. Abans carrer  Rectoria fins a l'any 1849.  Aquest carrer  va des de Sa Plaça de la Vila fins a l'església de Santa Margalida.

Aquesta foto és posterior a l'any 1922, tal com diu Antoni Mas, pel fet que fins aquell any, existia encara el palau del Compte de Santa Maria de Formiguera, o compte Mal. De l'església podem veure els arcs tapats, mentre que el color del campanar, és un efecte de les ombres, però que el fan rellevant.

A la dreta podem veure la creu, a la cantonada on anys més tard, ferien l'edifici de la OJE, que actualment és la casa de la cultura. La creu es va reemplaçar,  al solar davant l'església, on hi hagué la casa dels mestres, que encara el carrer paral·lel du el nom d'Escola.

També a la dreta veiem la majestuosa rectoria, que segons diu Xisco Bergas, antigament  hi hagué  fins a 17 capellans, essent una de les més grans de Mallorca. A aquestes instal·lacions hi cobraven, el delmes, pels arrendadors de les terres que pertanyien a l'església. 

A més el carrer actual Baltasar Calafat, feia de separació, entre el palau  dels comptes de formiguera,  que també tenien 16 jovades, i la Rectoria de l'església. L'actual plaça de la vila, era l'hort dels capellans en temps antics.

Les cases de l'esquerra, que abans havien estat els jardins del compte Mal, se'ls va quedar en Josep Garau,  que era el pare d'en Rafel, aniquilat l'any 1916, al Grau de Valencià. Avui en dia, encara hi viuen els descendents de la seva família.

La dona de l'esquerra, és madò Maciana Fiol Matas,  Casada amb  Damià Garau, i filla Catalina Matas Cladera casada amb, de Can Guixera, filla de Pere Matas, enginyer pràctic.

Segons en conta una descendent de la família,  els Guixers, a principis del segle XX, tenien molta d'influència, on la gent del poble  anava a demanar-li consell. Els Guixers eren com una institució, a l'hora de posar les fites, i a canar les finques,  a més deixaven dobles, actuant com un banc d'aquell temps. Tal vegada fou el primer banc del poble.

Aquí hi ha una glossa, que mostra com veien,  als cacics del poble.

 Diu, així:

Xuetim i xuetam,

Vergues, Monjos i Guixers,

voldria que tot la  Vila caigués

dins ses seves mans.


 FOTO


.













***

FONTS

ELS GUIXERS.

 Aqui hi ha un parell de gloses que parlen dels Guixers, que segons Antoni Mas escrigue al estudi fet a munt ES PANDERER  que era en Guillem Crespi i Coll.

Aquestes gloses pareix que eren  popular a principis del segle XX

Xuetim i xuetam,

Vergues, Monjos i Guixers,

no hem de menester res més,

per matar la Vila de fam.

 

O la seva variant:

 

Xuetim i xuetam,

Vergues, Monjos i Guixers,

voldria que tot la  Vila caigués

dins ses seves mans.

 

A la glossa s'esmenten els cacics del poble i els seus representants. Segons la nostra informadora, Xuetim i xuetam fa referència a la família Fuster, "es Felicianos", abans ja esmentada i a la família Pinya, altre família xueta de comerciants, el celler de la qual absorbia bona part de la producció de vins al terme.

Els Guixers eren una família dedicada a "canar terres" dels establiments, i que tenia una mena d'oficina de bancària, el que ratifica la relació entre la pràctica de l'establiment, el préstec i el règim caciquil.

 

L'anterior sembla confirmar-se en aqueixa glosa, que parla tota sola:

En Verga i en Guixer,

i llavors sa llanderina ,

se passegen per la Vila:

dau-me es vot que l'he mester,

i si guany vos donaré

una saca de farina.

 

A la vila hi ha cabrers,

i cabres que fan tala,

i aqueixs perduts de la sala

que mos foten es doblers.

https://www.espanderer.com/la-societat-i-la-politica.html

***

Santa Margalida 1940-1950



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

EL Bars a Santa Margalida durant el segle XX.

Imatge
De petit record aquests llocs,    on se servien begudes, anomenats en tres paraules ben distintes. Bar, Cafè o Casino. Eren lloscs on hi havia bàsicament homes, que bé jugaven a cartes, o anaven a fer fum, i en tot cas, eren un lloc de cites. Allà a hores determinades, hi trobaves és mercader, és manescal,  o als menestrals. Allà mateix sabies qui hi havia mort, si sa casava algú, o si alguna família havia tingut algun fill, i no era mirant cap tauló d’anuncis. Allà et podies informar, d'allò que passava al poble, o al món.  Fins i tot podies llegir el diari, sense saber llegir. Eren llocs com els rentadors públics, però de distinta manera    de contar les notícies, i fent bromes distintes. Ja ho deien, coses d’homes. Anar al Casino, al Cafè i més tard al Bar, que era com s’anomenaven aquests llocs, era una passa temps. Crec que això d’anar a berenar, a aquests establiments, és cosa més moderna. El que si    servien,  al migdia, eren els vari...
Read more »

CAN BARRAIXET, i les sabates.

Imatge
 La vida als pobles, era totalment distinta  de la ciutat, no just pel treball, sinó també, a l'hora de vestir. A principis del segle XX, la gent del camp, tenia dues mudes ben diferenciades, roba per vestir i roba per fer feina. Les sabates també era part important del vestuari. Podien anar des de l'espardenya, fins a les sabates de sola d'auto. Al camp per fer feina, la millor protecció, era una sabata que tingués una  bona sola, per segons quines feines. Encara que a l'estiu, era freqüent  anar descalç, tenint així, contacte directe amb el trespol o la terra. A l'espardenya la sola és de corda, i el seu pitjor enemic, és la humitat, però és molt còmoda i bona de remenar, donat que la coberta és de tela, i basta cosir. A principis del segle passat, les rodes dels automòbils,  eren reutilitzades per fer distintes funcions, per exemple substituint  les senalles de vaumes,  o per les soles de les sabates. Record el meu padrí, amb una alena de sabater, i...
Read more »

EL CAMIÓ QUE VA SORTIR A LA PEL·LÍCULA

Imatge
WOMAN OF STRAU. El cotxe era un Hupmobile R , Segons he pogut llegir, a la pàgina de Vehicles Antics de Mallorca . Ara bé,  hi ha algunes diferències que he d'aclarir. Segons aquesta pàgina, era un  BA-1.641, de setembre de l'any 1924, propietat d'en Josep Forteza Pico. Però el dia 17 de febrer de l'any 1947, ja era d'en Pedro Gil Sureda d'Arta, i el va convertir amb camioneta. Cercant dins les escenes de la pel·lícula, he pogut mirar en detall, les fotografies del rodatge. Veig que la matrícula era un PM 1.641. Tal vegada, això ens pot dur al fet, que sigui diferent el propietari, i  t'explicaré el motiu. Tiana Siquier en va contar, que el camió era d'en  Toni Melis d'Arta, casat amb na Teresa Fuster,  que era una germana, de la mare d'en Bernat Forteza. Tenia una botiga a Arta, on venia  senalles, senalletes, capells, i tota classe d'articles fets de vauma.  En Toni anava a repartir el genero, amb el caminonet.  Tenien la botiga prop de la...
Read more »