LA COMPRA DE MIRAMAR. Per l'arxiduc.
LA SEQÜÈNCIA.
La primera propietat que compra l'Arxiduc va ser Miramar.
Més o manco va transcórrer així.
RELATOR.
Dia 4 de novembre de l'any 1871, vingué altre cop a Palma amb el vapor el Maonès, l’Arxiduc Lluís Salvador. Es va instal·lar prop de la catedral, al palau del Comte de Formiguera, propietat de la família Ferrer de Sant Jordi. A aquest palau, va mantenir reunions amb les personalitats culturals, científiques, artístiques, i polítiques de Mallorca.
Divendres dia 19 de gener de l’any 1872, va sortir de la porta de Sant
Antoni de Palma, amb una galera
acompanyat del senyor Joan Palou de Comasema, i el senyor Francesc de Los
Herreros, camí cap a Pollença, i allà s’allotjaren, a la posada del senyor de Comasema.
L’objectiu era assistir al ball dels Cavallets, una dansa del segle XV. Els fan ballar al so del flabiol i el tamborí, el dia de Sant Sebastià. També tenien intenció, de visitar la Vall d'en
Marc, que està a la carretera de Pollença a Lluc, abans anomenat Vall deValig.
Però el dia es va despertar amb molta d’aigua, que fins i tot va
impedir el ball dels Cavallets, tampoc
era aconsellable anar a visitar la Vall d'en Marc, per la torrentada d’aigua que baixava
de les muntanyes, que ja havien desbordat el torrent de Ternelles.
L’Arxiduc en feia de voltes dins la posada, anant d’un cap a
l’altra, sense poder donar-li passada, i li diu al senyor Francesc de Los Herreros.
CONVERSA:
ARX. Francesc, que
farem aquí tot el dia dins la posada? Saps que pensava? Mira, com amb la tempesta que cau, no podré
dibuixar, podríem aprofitar el temps, per
arribar fins a Sa Pobla.
FRAN. A sa
Pobla? Per què?
ARX. A comprar Miramar,
ja saps que el senyor Joan Serra viu allà. A més segons he sentit dir-te, la finca està en venda.
FRAN. A sa Poblaaa?
Amb aquest mal tempsss? A més, sense
galera? Perquè senyor, no pensi a demanar-li, ses mules al senyor Comasema, que
estan mortes, despres de la traginada d'ahir, per venir des de Ciutat.
ARX. Idò hi anirem amb un carro envelat, que ens resguardarà de l'aigua de tant de ploure.
RELATOR. Francesc trencant claus, va fer les gestions i va aconseguir llogar un carro.
FRAN. Senyor aquí davant el teniu.
RELATOR. Amb un sac per capulla pujaren al carro
FRAN. Arrriiiii
somera. Cap a sa Pobla s'ha dit, anem
contra vent i aigua.
RELATOR. Ja son pujant costa per amunt, i en poques rialles ni conversa. S'abrigaven com podien, bufava el vent, bufaven ells, i bufaven les bísties, i ja
podeu imaginar si en deien de flastomies. Dues hores tardaren per arribar a Sa Pobla, entrant
per la vella carretera de Sineu a
Pollença, que fou el carrer ample, avui carrer Gran.
És carrer, pareixia el torrent de Búger que havia desbordat,
no hi havia ni una rata. Tanmateix, una dona va guaitar, a veure si s’espasava la tempesta.
ARX. Madona. Sabeu quina és la casa del senyor Serra?.
MADONA. El senyor Serra, ummm, bé gireu a la dreta per carrer curt i aquell
portal amb arc.
ARX. Moltes gràcies, madona.
RELATOR. Baixaren del carro, fermaren les mules, a una argolla que hi havia a la paret. Guaitaren per l’arc de la
casa, i tocaren a la porta. Una nina
d’uns dotze anys els va obrir. Era la filla, na Margalida.
ARX. Can Serra?
MARG. Siii és mon
pare, ara el cridaré, però entreu, que avui no fa ganes... d'estar a la fresca.
RELATOR. Al cap d’una estona, surt un home d’uns quaranta anys, d’aspecte agradable i rioler.
ARX. És vostè don
Joan Serra?
JOAN. Sí senyor.
ARX. Idò ja som un estranger, que vaig recorrent l’illa.
M’han dit que tenia vostè, una petita possessió a la costa de Tramuntana, dita
Miramar, i que la volia vendre.
JOAN. Sí senyor, tinc totes les meves terres aquí a sa Pobla, i visc aquí, però aquella finca, em resulta un poc enfora.
ARX. Bé, jo no vull regatejar. Digui’m un sol preu, i que
sigui raonable. Li dic això anticipadament, perquè si és exagerat, no ens
entendrem, i no diré més que una paraula, sí o no.
JOAN. 14.000 lliures, i no se'n parli més.
ARX. Fet.
JOAN On farem s'escriptura?
ARX. A Palma.
JOAN Quin dia?
ARX. Dimecres.
JOAN A quina casa?
ARX. A Can Formiguera, devora sa Portella.
JOAN Bon dia.
ARX Bon dia.
RELATOR. Pujarem altra vegada en el carro, sempre plovent, i tornarem a Pollença. Miramar estava comprat.
Va néixer aproximament l’any 1832, a sa Pobla. Va morir a 1.893, al cap de 61 anys. Es va Casar amb na Margalida Morey amb qui tingué 2 filles, na Margalida Serra Morey, nascuda devers 1860, i la seva germana, Maria del Carme, que va quedar fadrina.
L'any 1881, Joan era Batle de Sa Pobla, segons consta a una acta de la fil·loxera, i segons les investigacions, fetes per Pere Antoni Mateu.
Des de l’any 1685 aquesta finca era Ramon Sureda, bisbe d’Oropi, que la va deixar a la seva neboda Magdalena Sureda, i aquesta, al seu fill Marc Antoni Cotoner i Sureda, Marques d’Ariany.
L’any 1812 per decret, aquesta possessió va ser subhastada, i la va adquirir Gabriel Amengual, qui a la vegada la va traspassar, al metge Marià Morey l’any 1836. El metge va tombar, gran part del col·legi i l’església, que ja estava en ruïna.
Margalida Morey la seva filla, es va casar amb Joan Serra i Serra, Verdal de Sa Pobla, amb qui tingueren dues filles, Maria del Carme, i Margalida Serra Morey.
L’any 1872, aquell dia plujós l’Arxiduc que venia de Pollença, es va trobar amb na Margalida, la filla quan només tenia 12 anys, a qui li va demanar per xerrar amb el seu pare. Era dia 20 de gener, dia de Sant Sebastià, i d’avall el mateix arc del portal, la barrina va quedar feta. Va ser dia 6 de juny, quan signaren l’escriptura avant el notari.
https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2017/11/blog-post.html
***
Va visitar Eivissa i Formentera per primera vegada l'estiu
de 1867, a vint anys, abans d'establir-se a Mallorca el 1872. Dedicà el primer
dels nou volums de la seva monumental obra Die Balearen in Wort und Bild
Geschildert a aquestes dues illes, que anomenà les antigues Pitiüses. Hi tornà
el 1885 i el 1898. Aquesta obra ha estat lloada per personatges de gran
envergadura, com ara el seu amic i corresponsal Juli Verne, qui féu servir el
Die Balearen per escriure els capítols VI i VII de la seva novel·la Clovis
Dardentor (1895), que succeeixen a la ciutat de Palma a despit que Verne no
l'havia visitat mai.
És molt conegut a Mallorca (on és anomenat popularment
s'Arxiduc) per les temporades que passà a l'illa (hi viatjà per primera vegada
el 1867, després de visitar les Pitiüses), on escriví diversos llibres
d'investigació sobre temes de les Illes Balears (etnografia, història, cultura)
i també alguns escrits artístics. Escriví una de les primeres recopilacions de
les rondalles mallorquines, els contes populars de l'illa, avançant-se a la
col·lecció del Mossèn Alcover. El 1887 conegué Catalina Homar, a qui convertí
en l'encarregada de la seva propietat de s'Estaca.
Es va involucrar plenament en la vida de l'illa a partir del
moment quan comprà la seva primera finca a l'illa, la finca de Miramar, a
Valldemossa, el 1872. A les seves extenses propietats, convidava personatges
il·lustres com ara Santiago Rusiñol, Jacint Verdaguer, Miguel de Unamuno, i
diversos personatges reials.
.jpg)
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Salvador_d%27%C3%80ustria-Toscana
***
L'antiga carretera de Sineu a Pollença, es va convertir amb el carrer ample de Sa Pobla. Avui el carrer Gran.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada