SA CAPELLA. Santa Margalida.

Pere Estelrich Fuster de mal nom Casat, era propietari de la finca de Sa Capella, on va experimentar amb diferents rasses d’ametlers.  Va néixer a Santa Margalida l’any 1845, i va finir a Palma l’any 1912.

Era Agrònom, farmacèutic, naturalista i traductor. Va ampliar estudis a França i Holanda. Catedràtic  d’agricultura de l’Institut Balear. Va identificar la fil·loxera a Mallorca. Les seves publicacions són abundants, i parlen de diferents branques  d’agricultura, com a traductor ho va ser del llibre. Un hivern a Mallorque, de George Sand, l’any 1912. També va ser molt prolífic amb articles,  parlant de distints temes.

Sa Capella anteriorment, i potser d’aquí li ve el nom, pel fet que els pares teatins, hi volgueren construir un monestir,  en contra de l’oposició de la parròquia vilera, això era l’any 1734.  L'any 1932,  va comprar la dita finca, Miquel Ordinas, que era el secretari financer, del multimilionari, Joan Verga. Va enllestir una reforma integral, mentre estava a Madrid, de la casa de la possessió de Sa Capella.

L’any 1957 els hereus de la família Ordinas. Llogaren la casa a Jehan  Bourdillon de Queylar, conegut com a Comte Queylar, i el va convertir, amb una mena d’hotel rural.

Pels seus contactes, va influenciar perquè vinguessin persones de renom, a aquells anys,  com els actors Richard Harris (Un home anomenat Cavall), Lex Barker (Tarzan), Carol White, el poeta Robert Graves i el compositor John Barri.  També vingueren la princesa Beatriu d’Holanda, el rei Simeó de Bulgària, la reina Federica, Lord i Lady Carrington. Artistes com  Joan Miro i Pilar Juncosa.

John Barri vingué amb la seva dona, la joveneta Jane Birkin.  Fins i tot va comprar, l’altra part del puig de Sa Capella, on va construir un gran edifici que no va arribar a port, on encara avui dia, es pot veure la seva silueta. A sa capella va compondre la música de moltes pel·lícules reconegudes,   com les de l’agent 007 James Bond. Ballant amb llops. Memòries d’Àfrica,  per dir-ne un parell.

Actualment funciona com. Agroturisme Mansió Sa Capella.

Sa Capella l'any 1930, abans de la reforma.

Sa Capella despres de la reforma

Sa Capella, Santa Margalida.

***

Els Jardins.

Un distribuïdor

Sala d'estar.

Menjador

Habitació amb ximenella. 

Habitació.

L'autor de les fotos.

Josep Planas i Montanya.

***

ELS PROPIETARIS

Pere Estelrich Fuster, l’agrònom polifacètic, era el propietari  de la Finca de Sa Capella, va finir l’any 1912, però de moment desconec qui foren els hereus.

Miquel Ordinas Santandreu, 1874 +1949 el fill del baríton Joan Ordinas Tous, estava casat amb n'Amèlia i tingueren dos fills. Amèlia Ordinas i Joan Ordinas.  En  segones núpcies es va casar  amb na Maria Espases, però ja no tingueren fills.

A en Joan li va tocar la casa  de sa costa al carrer Joan Ordinas. A la germana Amèlia li va tocar una casa estreta veïnada d'en Joan i Sa Capella.

Aquesta herència tenia una condició un poc especial. La condició  era que havia deixat l'usdefruit a la segona esposa  Maria Espases. Aquesta condició quedava anul·lada si la filla Amèlia retornava a Mallorca. 

En Miquel havia comprat  la finca de Sa Capella, als hereus  de Pere Estelrich l’any 1932.  Miquel Ordinas, secretari financer  de Joan March, vivia entre Madrid  i Itàlia.

Va encarregar una reforma, a les cases de la possessió, al picapedrer  de Muro l’amo en Fred.  Aquest picapedrer,  que era jove encara, era molt detallista, i un dels millors per aquell temps.

Entra d'altres va construir a Can Picafort la casa d'en Trinquis de Muro i la de l'Apotecari vell de Santa Margalida Joaquim Garcia. Es pot veure en el fet que les façanes eren idèntiques. 

Tant podia ficar copinyes a les fatxades de les cases, com altres detalls, basta veure la façana de les cases a les fotografies d'aquell temps. 

Les ordres de la construcció, lis hi feia arribar per carta, però en Fred no sabia llegir, i qui feia d’intermediari, era  la seva filla. El cas és que van influenciar amb la reforma, l’estil italià de Nàpols,  que li va donar la forma innovadora, tant a la fatxada, com als jardins. Va respectar la primitiva forma, de la majoria de finestres i portals. Es pot veure a les  fotos, l'evolució de l'obra.

Amèlia Ordinas,   que era la dona més coqueta i guapa de Santa Margalida. Casada a Nàpols, amb un prestigiós metge de Napolità.  Una vegada viuda, encara tenia dos infants a càrrec seu. Una nomia Mari Luz que li deien na Marilu. El seu germà va morir jove amb accident igual que el seu pare.  Amèlia es va quedar a viure a Nàpols.

Na Marilu va tenir tres filles a Nàpols. Leonora (Nora) Piera  i Octavià.

Piera Oro Ordinas, la seva filla, se'n va encarregar de la finca de Sa Capella. 

Maria Espases, la viuda d'en Miquel Ordinas, es va quedar amb l’usdefruit de sa finca, moment en què li va utilitzar, per donar-li altres funcions.

Jan Frias i la seva esposa Lisa Frias, eren  un matrimoni suís, que la van llogar, per venir a passar-hi algunes temporades. Van fer amistats  a Santa Margalida, amb la família del metge Perico, qui en diverses ocasions, anaren a visitar-los,  al seu xalet, a Suïssa, on tenien veïnat unes grans pistes de patinatge. Al viatge hi anaren Pedro Santandreu la seva esposa Nieves, el  seu fill 

La gent del poble coneixia a na Lisa, com "La Madame".

El compte de Queylar, Jean Bourdillon,  l’any 1957,  un ric accionista d'una petroliera, va llogar la propietat, imagino que recomanat per matrimoni Frias. Així i és quan comença una nova etapa,  que li va donar fama i renom internacional a Sa Capella. Tant pel que és bo, com pel que és dolent.

Acabats els anys de brillantor, per la importància dels convidats, i l’exuberància de les festes, que allà s'organitzaven, de les quals saben poc, però que la gent  han contat molt.  L'anomenat Compte, passat el suflé,  va entrar amb decadència.

Tenia quatre empleats, dues dones, una era na Martina de Muro, l'altre no record el nom, i els dos germans Joan i Guillem Crespi, de can Puça. 

Poques vegades hi anava la gent de Santa Margalida, però recorda na Catalina,  com de petits la vestiren de pagesa, a ella i el seu germà, i assistiren a un ball de bot. Quedaren al·lucinats del que veren.

Na Maria Espases va vendre  mobles molt valuosos, d’estil italià, i els va canviar per mobles, d’estil mallorquí, que no feien massa  consonància, amb l’aspecte de la mansió.

Mentrestant el puig se'n va anar omplint de construccions.  La caseta dels amitgers,  la van adequar per viure-hi na Piera.  El compte va adaptar més avall, una caseta sense vistes a les cases de Sa Capella, però  que tampoc que  interferissin, amb els convidats.  A aquesta casa, hi van viure els seus pares ja majors.