EL METEORIT de Son Real.
Aquest meteorit el va veure un militar retirat, que havia vingut a Inca l'any 1934, nomia Canuto Boloqui. Tenia casa a Son Bauló, la primera més a prop del torrent, tenia una barca que utilitzava per pescar i altres vigilàncies. L'any 1940 va sentir un soroll, que corria pel cel, com la siuladissa d'una bomba, i després va venir l'impacte, i el corresponent tro.
Diuen que hi va anar, pensant si era un atac, per passar l'informe de guerra a les autoritats. Encara feia fum quan hi va arribar, i fins i tot tocant els materials, es va cremar les mans. Aquell any era el cap de la Falange a Mallorca, i l'any següent, el nomenarien delegat provincial de l'Institut Nacional de l'Habitatge, càrrec que va exercir fins a l'any 1970.
Parlant de l'assumpte del meteorit, no va ser fins al dissabte de Sant Bernat, el vespre de dia 19 d'agost de 1958, segons va redactar Guillem Cantallops, va succeir un fet similar, amb renou i l'impacte a terra. El meteorit en aquest cas era d'uns 350 kilograms. Va deixar un rastre de fragments de més de 100 metres, i alguns trossos pesaven 15 quilos. Aquest fet es va publicar a la premsa nacional, i es va obrir una investigació per analitzar els fets.
Però l'any 1980 reviu la història anterior, de la mà del mateix Canuto, qui ho comunica al director de l'observatori de Mallorca i ho publica.
CRONOLOGIA METEÒRICA A MALLORCA
La primera descripció gràfica, és de l'any 1664, descrita a la pàgina 25, d’un llibre de Paluzie Borrell de 1959. Despres ve una l’any 1852, en que es descriu un bòlid creuant el cel. En el segle XX, La Vanguardia en parla d'un altra dia 16 d’octubre de 1926.
Però el que més pols va aixecar, és el de l'any 1935, que va caure a la carretera de
Manacor km 8, devers l’altura de Casa
Blanca. Pareix ser el que va veure un caçador, que va contar, que va haver d'excavar un clot de 90 cm de fons. Aquest fet va tenir lloc dia 17 de juliol, i era de ferro meteorològic, pesava
800 grams. Aquest meteorit va
quedar en mans d’un estranger i durant la guerra es va perdre la pista.
L’any 1940 segons notícies, en va caure un a la zona nord de Mallorca, i diuen que el va trobar una persona que passejava. Segons s’ha sabut anys despres, mres gent va veure caure el bòlid, que va anar seguit de molt de renou a la caiguda.
Dia 29 de juliol de 1946, també es va veure caurà un bòlid
silenciós, durant 10 segons, fins que va caure a terra.
A 1954 o 1957 se'n va
veure un altre, amb una estela de 4 segons, anava acompanyada de "xispes". Ho va publicar
la Vanguardia i l’ABC. L’any 1958 Guillem Cantallops, en relata un caigut a les
platges de Santa Margalida, que va deixar un forat en forma d’embut de 75
centímetres, dia 19 d’agots del mateix any, apareix un altre relat, que diu que era un meteorit de 500 kg. Per les coincidències
en el lloc, pareix que estarien
parlant del mateix.
EL METEORIT DE SON REAL
Les primeres notícies apareixen l'any 1940, i hi ha distintes versions. Una d’elles, és que
aquest homo que el va veure, l’únic segons altres versions, era un resident a
Can Picafort, que vivia a la darrera casa, abans
d'arribar al torrent de Son Bauló.
Aquest homo a més tenia una barca i un embarcador, o pontet com li dic
jo, per la coberta amb aquesta forma, i sense teules. Crec que va
ser un dels impulsors, de que a la Colònia s'hi establisen el que li deien, el barri dels Inquers, per la
quantitat de gent inquera, que va comprar
solar als voltants. A més jo diria, que
va ser el darrer guardià de Son Bauló.
Aquest home era en Canuto Boloqui, i al pontet li deien així, s’embarcador
d'en Boloqui.
Va sentir molt de
renou a l’hora de l’impacte, va suposar que era una bomba, i que formava part de
maniobres militars. Segons algunes informacions, va informar el Govern Civil, però la cosa va quedar morta. Al cap de 40 anys, l'any 1980, va informar el director
de l’Observatori de Mallorca, que era en Salvador, hi va anar i va fer fotografies del lloc. En Canuto li
va donar trossos del meteorit, que l’antic militar tenia a casa seva. Una vegada analitzats, veren
que efectivament, en la composició hi
havia restes de metall.
Salvador Sánchez Director de l’Observatori, va resumir els fets, a un escrit
amb fotografies que podràs llegir,
el va publicar l'any 1980.
Però l'any 1958 Guillem
Cantallops, a un article publicat a la Vanguardia, va redactar un article, que venia
a dir, que a aquesta platja havia caigut un meteorit, que havia excavat un bon
clot, dins s’arena. A més diu que ja n’hi
havia caigut un altre, feia 15 o 20 anys,
no sabem si es referia a l’any 1935, o 1940. I un altre l'any 1954, peró que era petit, i
ell el tenia a casa seva, on té un petit museu particular.
Estranyats de tants de meteorits al mateix lloc, va venir un equip a investigar-ho. Dirigit per A Muntaner Darder, va publicar els resultats, al Butlletí de la Societat d’Història Natural de les Balears. Estudi General Lul·lià. Palma de Mallorca 1959.
Van arribar allà, i expliquen que hi ha unes dunes fossilitzades, mares, i arena i que a 100 metres de la mar, varen veure que estava sembrat de pedruscos, d’aspecte terròs i mig tapats d’arena. Examinats allà mateix, van arribar a la conclusió, que era Oligist o hematites marrons, molt ben conservats. Tenien cristalls laminats, i en menor abundància, limonita o hematites marrons
Diuen que a algunes Cales de Mallorca,també hi ha pedres similars, possiblement
que els ha tret la mar, amb els temporals. Varen enviar restes al Museu Geològic de
Barcelona, concretament a Marcet Riba, qui va decidir, que aquestes pedres no havien
travessat l’atmosfera.
Per si al cas varen parlar amb veïns de Can Picafort, qui
ja van informar que hi havia feia temps, aquest munt conegut com es cagaferro,
de fet la platja es diu la platja des
ferro. No contents, parlarem amb la Guàrdia Civil, que feia guàrdies a la
costa, i les digueren que coneixien des de
feia molts anys, aquestes restes, el que passa que a vegades estan al descobert, i a
vegades tapats d’arena, segons la arrossega el temporal.
Mira per on ja tenim un grapat de dates,, i dues opinions ben
distintes.
El cert que molta gent que ha passat per allà, li hi ha
cridat l’atenció aquestes pedres tan estranyes,
i n’ha agafat mostres per dur-se'n a casa seva, inclòs algú s’ha entretingut excavant l’arena, per veure si troba res més. Si realment va caure un meteorit de les
dimensions que parlem, l’impacta hagués
estat molt més gran, i el forat més endins.
Per la part contrària, si és d’origen marítim, la mar hauria d'haver arrossegat una pedra molt gran, i a part a una distància de 100 metres, és complicat, pel fet que allà no hi arriben les ones.
Més que un meteorit, pareix un misteri. Jo el que demanaria, és que es faci una anàlisi radiològic del lloc, ara que tenim les eines adequades.
I Com diuen a les rondalles. Quedarem pensant i amb la imaginació
volant.
LES FONTS D'INFORMACIÓ
Meteorit mallorquí
L'any 1940 o 1941 un meteorit va caure sobre una platja prop
de Can Picafort. L'únic testimoni va ser Canuto Boloquio, cap de la Falange a
Mallorca, que tenia una casa d'estiueig a prop. Quan va arribar al lloc hi
havia un gran forat que encara fumava i, allà, a dos metres de profunditat
aproximadament, hi havia el nucli del meteorit que tenia un diàmetre d'uns dos
metres aproximadament.
La caiguda mai es va informar els diaris i els que van
sentir el soroll del seu impacte van suposar que era una bomba i que formava
part de maniobres militars. Va ser durant els temps durs de la postguerra, i no
hi havia cap mitjà per investigar-ho. Tot i això, Boloquio sí que va informar
del meteorit al director de l'Observatori Astronòmic de Mallorca, però això no
va ser fins al voltant de l'any 1980. Sánchez va fer fotografies del jaciment
on encara es veien pedres cremades per l'impacte, i va recollir mostres per
analitzar-les tot i que les troballes van ser esveltes, ja que el nucli ja no hi
era.
Sánchez va continuar recollint informació i va descobrir que
el nucli del meteorit s'havia mantingut fins als anys seixanta, però la gent de
la zona el va anar trencant i les peces van acabar principalment en mans
d'estrangers que aleshores van abandonar l'Illa. Alguns fragments es van trobar
a la família de Boloquio i, després d'una anàlisi, es va determinar que eren de
metall, que és força comú entre els meteorits.
http://mallorcaincognita.com/observatorymeteorite_english.html
.png)
.png)
.png)
.png)
La notícia de l'"aterratge" va aparèixer al diari
"Balears", de data 19 d'octubre de 1958 signada pel senyor Guillem
Cantallops. A la mateixa donava compte de l'esclat d'un aeròlit a la platja de
Son Serra, no lluny de S'Illot ia uns 15 metres de la riba.
L'autor després de considemcions generals sobre aquests
fenòmens passa a detallar la caiguda de l'aeròlit de la manera següent:
En estellar va cobrir una àrea: circular de més de cent metres de radi, deixant-lo materialment sembrat de fragments amb un pes aproximat de més de tres-cents cinquanta quilos, havent-hi fragments de més de quinze quilos. En xocar, i això que és sorra, va cavar un embut circular de més d'un metre de ràdio i uns setanta-cinc centímetres de profunditat.
https://www.raco.cat/index.php/BolletiSHNBalears/article/view/171550
***
El mestre del poble Santa Margarida, Guillem Cantallops Barceló, afirma que va ser a les platges de la badia d'Alcúdia, del terme municipal de Santa Margalida, on es va trobar "un embut de més de 75 centímetres de profunditat, i un metre de ràdio a la sorra". També afirma que va caure un altre meteorit al lloc, "fa 15 o 20 anys" [potser es refereix al de l'any 1935] i un altre "fa uns 5 anys" [potser es refereix al de l'any 1954] i que aquest últim, era de poc pes, i que ell guarda al seu museu particular.
Article de La Vanguardia, 21 octubre 1958.
https://www.solosequenosenada.com/meteorito/index7.php
***
1935
Segons J. Gordón Morales: "Importància excepcional té
la caiguda d´un meteorit a Mallorca, a les onze hores i trenta-cinc minuts del
dia 17 de juliol de 1935. És la segona caiguda coneguda de ferro meteòric en
territori espanyol.". Documentació:
També hi ha més informació al document de Paluzíe Borrell
(pàg. 46) i afegeix el següent: (...) Comunicat pel Sr. Francisco Navarro,
director del Laboratori Oceanogràfic de Palma. El meteorit va quedar de
propietat d'un súbdit estranger, que durant la guerra 1936-39 es va absentar i
no se n'ha tornat a saber res de l'exemplar. (Gómez de Llarena, Op. cit. i
Butlletí de la Societat Espanyola d'Història Natural).
Nota des de solosequenosenada.com: creiem que aquest
meteorit i el del 17 maig 1935 és el mateix, però desconeixem quin dels dos té
la data exacta, possiblement va ser el 17 de maig perquè coincideix amb les
dates de l'article al diari ABC, 11 de març de 1936.
https://www.solosequenosenada.com/meteorito/index6.php
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada