LES PRIMERES NEVERES.
Les primeres neveres
Aquells anys el corrent elèctric a Can Picafort era molt rudimentària, i per descomptat, encara ni se sentia xerrar dels frigorífics o geleres.
L'aigua es bevia directament de la cisterna, on mantenia una temperatura estable, tant d'hivern com d'estiu, fins i tot servia per mantenir els melons, o síndries fresques, utilitzant un paner per posar-li dintre, les baixaven penjats d'una corda.
Un altre lloc on es mantenia una temperatura establa, era el rebost. Solia estar a un petit soterrani, lluny de la claror del sol. Estava tancat, però tenia algun respirador, que anava tapat amb una reixeta, per evitar l'entrada de moques, o altres animalons. El rebost era un dipòsit, on tenien les sobrassades penjades a la perxa, i les verdures i altres fruites, dins caixons dipositats amb armaris d'obra, que estaven ben emblanquinats. Tot un luxe.
Amb aquestes, que va començar el negoci de les barres de gel, que a la vegada es dipositava a aquell lloc, per guardar-lo. Les cases que en tenien, utilitzaven unes petites geleres, que era un caixo de fusta, forrat amb estany, com un poal quadrat que anava ben tapat.
.png)
L'hotel Alomar va muntar la primera gelera, que estave feta de diferents caixons, en portes ben aïllades. Tot de fusta ben polida, i aïllada amb el metall. L'hotel que tenia un cotxe, duen el gel de Palma, durant els primers anys, aprofitant els viatges que feien a l'aeroport, i de tornada venien carregats amb les barres.
Era tot una festa el repartiment de les barres de gel, que segons conta Catalina Pujadas, els nins corrien darrere el repartidor, agafant de terra, aquells vidrets que es rompien, en manipular les barres amb els garsis.
.png)
Aquells anys el repartidor era l'amon Polito que tenia la casa al carrer de l'Aloha una de les tres cases que hi havia. El traginava tapat amb sacs d'espart. Tenia un vehicle adaptat amb un para-sol, amb una cabina metàl·lica i els al·lots i corrien darrere.
Segons conta Josep Rosselló, anys abans ho feien amb un ase, no diu si era estirant el petit carretó, o anava directament amb unes beaces. Però podem imaginar l'espectacle. El moment de més demanda, eren els dies pròxims a les festes d'agost, on moltes cases feien el gelat d'ametla, amb els poals giratoris. La feina era tan costosa, que s'havien d'alternar, els membres més joves de la família per rodar. El poal era de fusta, i anava forrat d'estany amb. Un dipòsit cilíndric, en rodar anava rosant les esquerdes de gel, fins que l'ametlla preparada es gelava.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada