EL COTXE del metge Perico

 Pedro Santandreu Planàs,  era fill de Guillem Santandreu Amengual,  i de na Maria Planàs de Santa Margalida, amb qui tingueren quatre fills i dues filles. El primer fill també fou metge i nomia com ell. Al dos, les deien de mal nom metge Perico.

De la seva activitat tenim notícies  amb motiu de la infecció per consumir gelat amb mal estat. La notícia que surt als diaris d'aquell temps és de dia 31 de juliol de 1928,  deu dies despres de les festes de Santa Margalida.  La junta local de sanitat la constituïen entre d'altres els metges Pedro Santandreu Planàs i Antoni Oliver. Dia 2 d'agost continuaven aquestes infeccions  pel consum de gelat i ja hi havia alguns morts fins que dia 19 de desembre  es va donar per extingida aquesta epidèmia tífica. També donaren suport  el metge Emili Darder, i Bartomeu Grimalt, amb el suport de les monges que el diari anomena com germanes terciàries de Sant Agustí.

Una altra notícia té lloc dia 31 de juliol de 1944 per una denúncia per intrusió amb medicina contra un fals metge  que nomia Pau Mir Binimelis.

Acabada la guerra, quan la gent encara anava amb el carretó i sa somera, es posaren de moda els cotxes  "Haiga". Aquells  anys de misèria i d'embarg internacional, quan algú anava al venedor  a comprar un cotxe, damnava el model: "Uno de los que Haiga?",  Eren models estrangers,  i els adaptaven, segons les necessitats que tenia el comprador. 

El metge que visitava malalts, tan dins el poble, com els que vivien al camp, o a les possessions, on els camins estaven adaptats per als carros. Li va anar bé, a en Pedro Santandreu aquest model  de cotxe de segona mà, que era d'un amic seu d'Alcúdia. No sabem si li va comprar o li va regalar, fos com fos feren barrina. 

El va comprar, però no el sabia conduir, i per aquest motiu tenia un xofer. Passats els anys quan la seva filla  Catalina  ja s'havia cassat, el va cedir al seu cedir al seu gendre  Antoni Pujadas Gomila, que durant anys l'havia manat.  Antoni era l'administrador de Correus, fins que es va jubilar. Va ser batle  de Santa Margalida,  des de l'any 1956 fins a l'any 1962.

El cotxe el tingué fins a mitjans dels anys 50, en el que Antoni el va vendre a Joan Serra Salva, que el va fer servir un grapat d'anys. En Joan feia de venedor de finques i cases, i li anava bé,  per anar pel camp. El tingué fins que el va substituir per un Land Rover.

La seva filla Catalina en digué:   Record quan   posaven és motor en marxa, voltant amb molta força una maneta. Sempre dúiem un barral d'aigua, per si s'encalentia massa,  poder-la afegir al radiador.


















***

Antoni Pujadas Gomila.
Can Picafort dia  29-12-1945

****

PEDRO SANTANDREU PLANÀS



Pedro Santandreu  Planàs


***

ALGUNES FONTS D'INFORMACIÓ.

MODEL MOLT SEMBLANT

Vadejar el Guadalete per entrar i sortir de Villamartín, especialment en els moments de grans avingudes, era tota una gesta.   En aquesta curiosa instantània vam apreciar l'automòbil Delâye GS que va utilitzar Pierre Delâye, fill del famós fabricant francès de vehicles, que va fer la tornada a Espanya sortint des de Barcelona el dia 30 de maig de 1921, aconseguint tornar al mateix punt de partida el 6 de juny, després de recórrer 4102 km. A la imatge, el vehicle amb el seu pilot, acompanyat del mecànic M. Belben i de l'esportista M. Paris vadeant el Guadalete a la barcassa de Villamartin, durant l'etapa de Màlaga a Jerez de la Frontera.

https://villamartinpuntocadiz.blogspot.com/2020/04/aquellos-coches-y-otros-vehiculos.html


AUTOMÒBILS DELAGE

https://es.wikipedia.org/wiki/Delage


AUTOMÒBILS DELAHE

https://es.wikipedia.org/wiki/Delahaye




Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

EL Bars a Santa Margalida durant el segle XX.

Imatge
De petit record aquests llocs,    on se servien begudes, anomenats en tres paraules ben distintes. Bar, Cafè o Casino. Eren lloscs on hi havia bàsicament homes, que bé jugaven a cartes, o anaven a fer fum, i en tot cas, eren un lloc de cites. Allà a hores determinades, hi trobaves és mercader, és manescal,  o als menestrals. Allà mateix sabies qui hi havia mort, si sa casava algú, o si alguna família havia tingut algun fill, i no era mirant cap tauló d’anuncis. Allà et podies informar, d'allò que passava al poble, o al món.  Fins i tot podies llegir el diari, sense saber llegir. Eren llocs com els rentadors públics, però de distinta manera    de contar les notícies, i fent bromes distintes. Ja ho deien, coses d’homes. Anar al Casino, al Cafè i més tard al Bar, que era com s’anomenaven aquests llocs, era una passa temps. Crec que això d’anar a berenar, a aquests establiments, és cosa més moderna. El que si    servien,  al migdia, eren els vari...
Read more »

CAN BARRAIXET, i les sabates.

Imatge
 La vida als pobles, era totalment distinta  de la ciutat, no just pel treball, sinó també, a l'hora de vestir. A principis del segle XX, la gent del camp, tenia dues mudes ben diferenciades, roba per vestir i roba per fer feina. Les sabates també era part important del vestuari. Podien anar des de l'espardenya, fins a les sabates de sola d'auto. Al camp per fer feina, la millor protecció, era una sabata que tingués una  bona sola, per segons quines feines. Encara que a l'estiu, era freqüent  anar descalç, tenint així, contacte directe amb el trespol o la terra. A l'espardenya la sola és de corda, i el seu pitjor enemic, és la humitat, però és molt còmoda i bona de remenar, donat que la coberta és de tela, i basta cosir. A principis del segle passat, les rodes dels automòbils,  eren reutilitzades per fer distintes funcions, per exemple substituint  les senalles de vaumes,  o per les soles de les sabates. Record el meu padrí, amb una alena de sabater, i...
Read more »

EL CAMIÓ QUE VA SORTIR A LA PEL·LÍCULA

Imatge
WOMAN OF STRAU. El cotxe era un Hupmobile R , Segons he pogut llegir, a la pàgina de Vehicles Antics de Mallorca . Ara bé,  hi ha algunes diferències que he d'aclarir. Segons aquesta pàgina, era un  BA-1.641, de setembre de l'any 1924, propietat d'en Josep Forteza Pico. Però el dia 17 de febrer de l'any 1947, ja era d'en Pedro Gil Sureda d'Arta, i el va convertir amb camioneta. Cercant dins les escenes de la pel·lícula, he pogut mirar en detall, les fotografies del rodatge. Veig que la matrícula era un PM 1.641. Tal vegada, això ens pot dur al fet, que sigui diferent el propietari, i  t'explicaré el motiu. Tiana Siquier en va contar, que el camió era d'en  Toni Melis d'Arta, casat amb na Teresa Fuster,  que era una germana, de la mare d'en Bernat Forteza. Tenia una botiga a Arta, on venia  senalles, senalletes, capells, i tota classe d'articles fets de vauma.  En Toni anava a repartir el genero, amb el caminonet.  Tenien la botiga prop de la...
Read more »