EL COTXE del metge Perico
Pedro Santandreu Planàs, era fill de Guillem Santandreu Amengual, i de na Maria Planàs de Santa Margalida, amb qui tingueren quatre fills i dues filles. El primer fill també fou metge i nomia com ell. Al dos, les deien de mal nom metge Perico.
De la seva activitat tenim notícies amb motiu de la infecció per consumir gelat amb mal estat. La notícia que surt als diaris d'aquell temps és de dia 31 de juliol de 1928, deu dies despres de les festes de Santa Margalida. La junta local de sanitat la constituïen entre d'altres els metges Pedro Santandreu Planàs i Antoni Oliver. Dia 2 d'agost continuaven aquestes infeccions pel consum de gelat i ja hi havia alguns morts fins que dia 19 de desembre es va donar per extingida aquesta epidèmia tífica. També donaren suport el metge Emili Darder, i Bartomeu Grimalt, amb el suport de les monges que el diari anomena com germanes terciàries de Sant Agustí.
Una altra notícia té lloc dia 31 de juliol de 1944 per una denúncia per intrusió amb medicina contra un fals metge que nomia Pau Mir Binimelis.
Acabada la guerra, quan la gent encara anava amb el carretó i sa somera, es posaren de moda els cotxes "Haiga". Aquells anys de misèria i d'embarg internacional, quan algú anava al venedor a comprar un cotxe, damnava el model: "Uno de los que Haiga?", Eren models estrangers, i els adaptaven, segons les necessitats que tenia el comprador.
El metge que visitava malalts, tan dins el poble, com els que vivien al camp, o a les possessions, on els camins estaven adaptats per als carros. Li va anar bé, a en Pedro Santandreu aquest model, i feren barrina.
El va comprar, però no el sabia conduir, i per aquest motiu tenia un xofer. Passats els anys quan la seva filla Catalina ja s'havia cassat, el va cedir al seu cedir al seu gendre Antoni Pujadas Gomila, que durant anys l'havia manat. Antoni era l'administrador de Correus, fins que es va jubilar. Va ser batle de Santa Margalida, des de l'any 1956 fins a l'any 1962.
Passat el temps, Antoni el va vendre a Joan Serra Salva, que el va fer servir un grapat d'anys. En Joan feia de venedor de finques i cases, i li anava bé, per anar pel camp. El tingué fins que el va substituir per un Land Rover.
La seva filla Catalina en digué: Record quan posaven és motor en marxa, voltant amb molta força una maneta. Sempre dúiem un barral d'aigua, per si s'encalentia massa, poder-la afegir al radiador.
 |
| Antoni Pujadas Gomila. Can Picafort dia 29-12-1945 |
****
PEDRO SANTANDREU PLANÀS
 |
| Pedro Santandreu Planàs |
***
ALGUNES FONTS D'INFORMACIÓ.
MODEL MOLT SEMBLANT
Vadejar el Guadalete per entrar i sortir de Villamartín,
especialment en els moments de grans avingudes, era tota una gesta. En aquesta curiosa instantània vam apreciar
l'automòbil Delâye GS que va utilitzar Pierre Delâye, fill del famós fabricant
francès de vehicles, que va fer la tornada a Espanya sortint des de Barcelona
el dia 30 de maig de 1921, aconseguint tornar al mateix punt de partida el 6 de
juny, després de recórrer 4102 km. A la
imatge, el vehicle amb el seu pilot, acompanyat del mecànic M. Belben i de
l'esportista M. Paris vadeant el Guadalete a la barcassa de Villamartin, durant
l'etapa de Màlaga a Jerez de la Frontera.
https://villamartinpuntocadiz.blogspot.com/2020/04/aquellos-coches-y-otros-vehiculos.html
AUTOMÒBILS DELAGE
https://es.wikipedia.org/wiki/Delage
AUTOMÒBILS DELAHE
https://es.wikipedia.org/wiki/Delahaye
FAMÍLIA
PEDRO SANTANDREU PLANAS 1936
***
De la seva activitat tenim notícies amb motiu de la infecció per consumir gelat amb mal estat. La notícia que surt als diaris d'aquell temps és de dia 31 de juliol de 1928, deu dies despres de les festes de Santa Margalida. La junta local de sanitat la constituïen entre d'altres els metges Pedro Santandreu Planàs i Antoni Oliver. Dia 2 d'agost continuaven aquestes infeccions pel consum de gelat i ja hi havia alguns morts fins que dia 19 de desembre es va donar per extingida aquesta epidèmia tífica. També donaren suport el metge Emili Darder, i Bartomeu Grimalt, amb el suport de les monges que el diari anomena com germanes terciàries de Sant Agustí.
Una altra notícia té lloc dia 31 de juliol de 1944 per una denúncia per intrusió amb medicina contra un fals metge que nomia Pau Mir Binimelis.
31 de juliol de 1928
****
22 DE DICIEMBRE DE 1928
Extinguida la epidemia tífica
Ayer por la mañana visitó al señor Gobernador una comisión del Ayuntamiento de Santa Margalida haciéndole entrega de la copia del acta aprobada por dicha corporación en el día 19 del actual, en la que en vista de un oficio del señor Inspector Provincial de Sanidad, se acordó considerar absolutamente extinguida la epidemia tífica que durante los meses de agosto, septiembre, octubre y noviembre último azotó dicha villa. Se hace constar en ella, a propuesta del señor alcalde, la gestión meritísima y el generoso concurso y ayuda que durante la epidemia ofreció a los moradores el Gobernador Civil de la provincia, don Pedro Llosas, cuyo ejemplar y cristiano altruismo puso de relieve en las repetidas visitas que hizo a dicha villa durante la epidemia (…). Se hace constar también, el testimonio con expresivo voto de gracias al Inspector Provincial señor Durich, y a los médicos don Emilio Darder, don Pedro Santandreu, don Bartolomé Grimalt y don Antonio Oliver, que no escatimaron sacrificios para asistir debidamente a los epidemiados.
Finalmente, se hace constar un expresivo voto de gracias para la benemérita Comunidad de Hermanas Terciarias de San Agustín, que con su inestimable y piadosa asistencia a los enfermos ofrecieron en todo momento el más edificante ejemplo de caridad cristiana. El Gobernador agradeció a los comisionados los referidos que calificó, por lo que a él afectaban, inmerecidos.
31 DE JULIO DE 1944
Detención de un ‘curandero’
Da cuenta la Benemérita del puesto de Santa Margalida que en virtud de la denuncia producida por el médico titular de dicha villa D. Pedro Santandreu Planas, sobre intrusismo en medicina procedió a las consiguientes averiguaciones: detuvo e interrogó a Pablo Mir Binimelis, vecino de Palma, con domicilio en Son Ferriol, quien manifestó que hacía aproximadamente unos quince días había asistido a un enfermo en Son Serra de Marina, percibiendo como honorarios la cantidad de 500 pesetas. Añadió que había recetado un brebaje compuesto de manzanilla y otras hierbas, de estas últimas, cuya denominación ignora, como también que había visitado a otros pacientes cuyo domicilio ignora igualmente. Fueron ocupadas a dicho individuo 36 ptas., cuatro manojos de manzanilla y algunos otros objetos que fueron puestos a disposición del juzgado.
https://www.ultimahora.es/archivo/especiales/2018-08-09.pdf
***
CATALINA SANTANDREU
ENTREVISTA
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada