ALBELLONS, SIQUIES i QANATS
POU D'ALBELLONS.
A les terres argiloses, que són impermeables, quan plou amb excés, provoquen inundacions, per a poder durar tots els mesos d'hivern. Aquest fet sol passar, a les parts baixes o tancades per turons.
Per evitar això i drenar l'aigua, una manera, és fent síquies perquè arribin al torrent de més a prop. Si hi ha diversos propietaris, les síquies, solen córrer utilitzant les partions de les finques.
L'altra solució és fer síquies enterrades baix la terra, que van a parar a un pou empedrat. Aquestes síquies són anomenades aubellons, o albellons, que a vegades tenen altres funcions, com drenar aigües brutes.
Els pous d'albellons són reserves d'aigua, que solien durar tot l'estiu, i solien utilitzar-se per sembrar l'hortalissa d'estiu, que tant podien ser cebes, com més endavant, meloners, sindrieres, pebrasses, albergineres, i tomatigueres. Però també servien per abeurar el ramat si feia falta.
A vegades hi havia veïnat del pou, com és el cas de l'esquema, un llorer que servia per fer ombra al coll de pou, on guardaven les eines simples, com l'aixada per entrecavar, i a més a l'estiu donava ombra per fer un descans del treball. El pou conserva una temperatura estable, i servia per refrescar els fruits, que es col·locaven dins un paner, quasi sempre solien ser melons o síndries.
Els aubellons se solien fer per on anaven els reguerons, que feia l'aigua els dies de pluja, així estalviaven treball a l'hora de l'excavació, i aprofitaven els desnivells, per recollir major quantitat d'aigua.
Cal dir que en haver plogut, el pou quedava ras de terra, i els aubellons també, d'aquesta manera la reserva d'aigua era més gran, i durava més tems en evitar l'evaporació.
Aquí baix tenim un esquema seccionat, per millor enteniment del funcionament.
 |
| Pou d'albellons. |
EXPOSICIÓ.
Amb el naixement de l'agricultura, és a dir amb el pas de la recol·lecció per alimentar-se, a cultivar els mateixos aliments, va despertar molt l'enginy, i perfeccionar les tècniques de cultiu. Aquest procés va començar fa més de trenta mil anys, amb el cultiu de tubèrculs, com el moniato. El procés per incorporar més aliments domèstics, va durar més de vint-i-tres mil anys.
A part de la necessitat d'establir calendaris, i conèixer en profunditat els moviments de les constel·lacions, i dels planetes, per afavorir els rendiments de la sembra. Vigilar el creixent i la recol·lecció, a part dels enemics naturals dels cultius, també va ser una tasca, que avui encara continua.
L'aigua essencial per als cultius, i les necessitats humanes, obligaren a fer dipòsits i canalitzacions, per la conservació durant tot l'any.
Els Qanats hi ha constància, des de fa tres mil anys a Pèrsia, l'antic Iran. Aquestes tècniques se n'anaren extinent, arran del planeta. Especialment, foren útils a zones sense rius, zones fèrtils amb muntanyes a prop, climes àrids, o terres on els aqüífers són massa profunds, per utilitzar pous simples.
A Mallorca tenim Qanats des de l'època islàmica, séquies per zones inundables, i els Albellons per drenar camps argilosos inundables, i de pas guardar-les per tot l'any utilitzant els pous.
Segons el diccionari C.V.B. els defineix així:
"Síquia que fan en els camps de conreu, revestida de pedres grosses i reblida de terra, de manera que vagi per davall la terra, i que serveix per recollir l'aigua de pluja i evitar que hi hagi moll (Mall.).
Algunes dites:
«Bona amor, des que no hi sou | m'han haguda de sainar; | sa sang per més venes va | com aubellons dins un pou» (cançó pop., Mall.).
«Han esclatat els aubellons»: ho diuen quan per l'excés de pluja els albellons no poden recollir tota l'aigua que hi acudeix, i fan borbolleig (Palma, Manacor, Petra)"
origens;
La paraula ve de: "De l’àrab clàssic al-ballā‘ah, per via de l’augmentatiu mossàrab al-balla‘ón, mat. sign. cf. l’arag. albellón i el cast. albollón."
El margalidà Pere Estelrich Fuster ho defineix i explica com fer-los al llibre que va escriure l'any 1903 que es diu Tractat d'Agricultura. I diu així:
Consisteix aquest mètode, en obrir síquies als terrenys en direcció a una séquia de desguàs, on un lloc baix, en comunicació amb un torrent. Aquesta séquia, que sol ser d'1,20 m d’ample amb la mateixa profunditat, s'omple de còdols o pedres petites, en un gruix de 0,80 m, i els quaranta centímetres restants, s'omplen de terra. A aquest fet les diuen al país auballons.
Això es fa quan:
Si els terrenys no arriben a cobrir-se d’aigua, tenint només
humitat excessiva a l'hivern, que en molts casos en dificulta el cultiu, es procedeix
al seu sanejament o sigui a sostreure-li la humitat excessiva que té
temporalment.
Mallorca, que tants
terrenys argilosos té en cultiu, ha
establert un mètode de sanejament molt generalitzat.
Antoni Mas l'historiador medieval de Santa Margalida parla de què: Consisteix a construir síquies obertes, normalment en un dels costats de la parcel·la, on vessen les aigües síquies subterrànies de drenatge, anomenades albellons.
Segons Tomeu Pastor historiador i amant del camp ho descriu així a la revista Fent Carrerany
número 425 de gener de l’any 2022.
Una volta aconseguit el llit desitjat, era d'iniciar l’albelló, que tenia quatre parts o fases. La canaleta, en el centre del llit, a base de pedres grosses verticals, i una plana, de coberta o tapa. Emplenar de reble amb sostrats de les pedres, a l'altura de les tapes horitzontals. A continuació un altre tram de reble.
Aconseguit el nivell de pedres i reble, el següent consisteix
en cobrir la macada amb un gruix de palla batuda amb aquesta finalitat, o alga. Un altre gruix de reble.
Per acabar, entre 60 i 80 centímetres de terra amunt. La sobrant
era aspergida prop de l'albelló, per si era necessari afegir-n'hi.
***
LES FONTS:
Secció d'un albelló. Fotos d'Antoni Mas
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada