COSES DEL CAMP i DELS POBLES

 Pedro Santandreu Planàs,  era fill de Guillem Santandreu Amengual,  i de na Maria Planàs de Santa Margalida, amb qui tingueren quatre fills i dues filles. El primer fill també fou metge i nomia com ell. Al dos, les deien de mal nom metge Perico. De la seva activitat tenim notícies  amb motiu de la infecció per consumir gelat amb mal estat. La notícia que surt als diaris d'aquell temps és de dia 31 de juliol de 1928,  deu dies despres de les festes de Santa Margalida.  La junta local de sanitat la constituïen entre d'altres els metges Pedro Santandreu Planàs i Antoni Oliver. Dia 2 d'agost continuaven aquestes infeccions  pel consum de gelat i ja hi havia alguns morts fins que dia 19 de desembre  es va donar per extingida aquesta epidèmia tífica. També donaren suport  el metge Emili Darder, i Bartomeu Grimalt, amb el suport de les monges que el diari anomena com germanes terciàries de Sant Agustí. Una altra notícia té lloc dia 31 de juliol de ...

   Les primeres neveres Aquells anys el corrent elèctric a Can Picafort era molt rudimentària, i per descomptat, encara ni se sentia xerrar dels frigorífics o geleres.  L'aigua es bevia directament de la cisterna, on mantenia una temperatura estable, tant d'hivern com d'estiu,  fins i tot servia per mantenir els melons,  o síndries fresques, utilitzant un paner  per posar-li dintre, les baixaven  penjats d'una corda. Un altre lloc on es mantenia una temperatura establa, era el rebost.  Solia estar a un petit soterrani, lluny de la claror del sol. Estava tancat, però tenia algun respirador, que anava tapat amb una reixeta, per evitar l'entrada de moques, o altres animalons.  El rebost era un dipòsit, on tenien les sobrassades penjades a la perxa, i les verdures i altres fruites, dins caixons dipositats amb armaris d'obra, que estaven ben emblanquinats. Tot un luxe. Amb aquestes, que va començar el negoci de les barres de gel, que a la vegada e...

  Joan Serra Planas, fill d'Andreu Serra Alomar i Maria Planas Mulet, era una família que estaven bé econòmicament. Joan es va casar amb Margalida Salva Ramis, de mal nom Biniaca, família que no he trobat massa informació. Tanmateix, he trobat un Pedro Salva Muntaner, que vivia al carrer Bons Aires, figurava l'any 1900, a una llista  amb el número 32  dels més rics del poble,  pagava per aquell temps, una contribució de 103,81 pessetes. Per altra banda, he trobat que l'any 1911, a Miquel Salva Ramis, que va emigrar a  Argentina, on figurava com a jornaler. Miquel podria ser un germà de na Margalida. El matrimoni  de Joan i na Margalida, es degueren casar devers l'any 1900, ell tenia 36 anys, i  tingueren set filles i tres fills,  Margalida va morir jove, després d'haver tingut la darrera filla. Joan Serra feia de moliner, no sé si coneixia l'ofici d'herència, o va començar de ben nou. Amb deu fills  s'hagué d'espavilar per donar-los menjar, m...

  La possessió de Son Bauló.  Aquestes terres que foren del Comte Empúries, segons diuen, amb el pas del temps, anaren canviant de propietaris.    Durant uns anys, fou conegut com; És Rafal d’en Pastor,    en referència al seu propietari. El nom actual li ve d’un    propietari, que nomia Joan Bauló, encara que ho va ser per poc temps, però el nom va quedar. També tenia terres entre Sineu i Lloret. Totes aquestes terres, les diuen Son Bauló. El torrent. S’Estany de Son Bauló, és el delta    del torrent. Té una llargària 700 metres d'humerals, arriba fins a Ses Paises. Seguint    ell llit del torrent,  transcorrent  fins a 1.700 metres contant  des de la mar,   sé  junta amb el torrent d'es Gassó,    que també li dona les aigües. Neix aquest torrent al barranc d'es Gassó, vora és Corral Serra, i té uns 2.314 metres.de llargària.   Tornant al torrent de Son Bauló, passat és torrent  d'e...

  En llaurar un camp, abans en les bísties, ara amb altres artefactes,    es fan tires de solcs de cap a cap, per canviar de sentit queda un espai sense llaurar, de l’amplària de l’aparell o el juny.    Aquest espai anomenat andana es llauren al final quedant el camp    així tot llaurat    i tapant les diferències.   Fer ses andanes; Llaurar en sentit transversal per tapar l'espai buit que havia deixat l'aparell en canviar de sentit. Andana: Espai buit que queda sense llaurar.   Llobada Voltant les soques dels arbres, l'espai que queda  sense llaurar es diu llobada, sol tenir forma romboidal.  Temps enrere ses llobades s'entrecavaven o en temps de segar  ho feien en la falç "faus", es deia: "anar a fer ses llobades". La paraula té molts de sentits i expressions segons el lloc que s’utilitza: -Fer una andanada. ANDANA . Al diccionari Català, Valencià Balear Tros de terra que queda sense llaurar, en arrib...