DELIMITAR FINQUES RUSTIQUES O TERMES.
Ses fites clares... idò ho llegirem per tenir-ho clar.
FITA.
Definició:
Jaume Sansó la defineix com; "L'etimologia de la paraula FITA, ve del llatí “fistuosum”i significa Ficat, Clavat. La seva definició és la de “Pedra o altre senyal ficat en terra per a indicar el límit d’una heretat, d’una contrada, d’una distància a recórrer”. El seu significat en castellà és “Hito o Mojón”14. Per tant, aquest element identificador, és el que ha servit -des de sempre- per FITAR -delimitar- els espais geogràfics, tant públics com privats."
Però segurament elements similars ja les utilitzaven els romans a les voreres de les calçades romanes per marcar les distàncies. Eren unes columnes redones anomenades mil·liaris. Algunes fites, especialment si són per definir termes estan gravades i fins i tot són escultures artístiques.
A les que en volia referir són a les que s'utilitzen per delimitar les finques, per assenyalar les partions per saber on acaben o fins on arriben les propietats. Algunes propietats separades temps enrere per les herències son just d'un quarto o fins i tot mig.
Segons ens recorda Tomeu Pastor "Les fites que marcaven la separació entre dues propietats, sempre les havien d'encallar en presència d'ambdós propietaris. Si en els caps hi havia tancament de paret o marge es feia treure una pedra de la partió, bé a la darrera filada, encadenat, o a la primera filada de l'emparedat."
Són aquestes grans pedres ficades vall terra, i que just es veu la part superior, com si es tractés d'una espècie d'iceberg.
Quan els senyors feudals, cediren part de les seves propietats als vassalls, a canvi que adaptessin el terreny apte per conrear, i a més es reservaven, per ells, uns drets, hagueren de fitar els trossos.
Per conèixer els límits, es posaven les fites.
Les fites eren pedres de grans dimensions, enterrades a terra, que eren intocables i respectades per tots.
La part on feren les rotes, normalment es tancaven en paret seca, per arreplegar les pedres de la part cultivable. Avui la gran majoria, encara es conserven a Mallorca.
A les terres bones
d'argila, i a les pantanoses, que se les anomena veles, solien tenir formes
rectangulars.
Als angles, hi toca haver aquestes pedres enterrades, que quasi
no es veuen. És el que li diem Fites.
El problema ha sorgit els darrers anys, per mor de la maquinària de grans dimensions, que duen unes grans arades, i que sense o voler, o sense mirar prim, les arrosseguen i es perden.
Si és així s'ha de contractar un enginyer agrícola, que amb un topògraf, intenten restablir aquests senyals
***
FONTS.
***
LLINDARS
Les termes o fites finca rústica
Fites o termes en finques
forestals, finques rústiques o camps agrícoles.
Del llibre de Costum sobre
Termenals, Camins i Aigües de l’Oficina d’Estudis jurídics Mancomunitat de
Catalunya de 1918-1924. En aquest article podem extreure i entendre com
antigament es realitzava l’atermenament o afitament de les finques rústiques,
finques forestals o camps agrícoles. També es pot extreure la validesa, el dia d'avui i que sempre han tingut respecte al límit real de les finques a partir de les fites finques rústiques.
Dels termenals assenyalats amb
termes
De les termes
1. Que és atermenar una finca?
És bon costum fer les termes de pedra de mena diferent de les que hi hagi en el
tros que s’ha atermenar i en els del seu voltant.
2. Com es posen els termes? Les
termes s’han de posar dretes i de manera que la part més estreta segueixi la
direcció de la ratlla del termenal.
3. Qui les posa els termes? En cap cas no pot posar una terme, ni tampoc
adreçar-la, un sol dels propietaris de les terres que termenegen, sinó tots
junts, ni pot, tampoc, cap d’ells negar-se a fer-ho si l’altre, o els altres,
li ho demanen. Si hi ha algun d’ells, havent estat avisat, no hi compareix,
l’altre, o els altres, poden posar, canviar o adreçar les termes, davant
de testimonis.
4. Com s’assenyalen els termes?
Les termes s’assenyalen assegurant-les amb terra diferent de la que hi ha en el
lloc on es planten, o bé posant a sota carbons, vidrims, teulissos, closques,
pedruscall o quaselvol altre senyal que no pugui corrompre’s, i colgant-hi al
costat dues fioles.
Fita o terme en el límit de la
finca
Fita georeferenciada amb GPS
centimètric
Fita amb fiols en límit de finca
Fita marcada amb una creu en
pedra
Les termes de pedra picada es
consideren prou assenyalades per ells mateixes; però és un bon costum
marcar-les amb una ratlla que assenyali la direcció del termenal, o amb unes
inicials, nom lletra o marca que les faci indubtables.
Si es marquen amb una ratlla,
aquesta es fa en el pla de sobre de la terme, de manera que quan sigui posada,
la ratlla feta segueixi la partió; i si és una terme que hagi d’anar enlloc on
canvia el termenal de direcció, es fa fer a la ratlla un angle que assenyali
les dues direccions.
Si es marquen amb inicials o amb
algun nom o marca, les termes s’han de posar de manera que el nom o inicials
mirin a la terra d’aquell al qual es refereixen, no a la del veí.
5. Que assenyala una terme? Una
terme, mentre un hom no pugui dubtar que ho és, marca el termenal, el límit de
la finca. Encara que no tingui fioles o altre.
6. Com són les fioles? Les
fioles no han d’ser tan grosses o no han de sortir tant de terra com la
terme; ni poden ésser tan petites que no tinguin cap sentit; i són bones encara
que siguin desiguals en mida i mena.
9. Cap de la terma. Si la pedra
que fa de terma és cap-rodona, s’entén
per cap de terma el punt més alt de la pedra; i si és cap-plana, el punt
promedi del cap-pla.
Les fites que marquen els límits de les finques són un
element important dintre de l'univers de la propietat privada, tan arrelat a la
nostra societat. Sense arribar afortunadament als extrems de la muntanya de Tor
les disputes originades al seu entorn han estat motiu de plets des de temps
immemorials. Serveixi d'exemple la recollida per Ramon Rosselló i Jaume Bover en la seva Crònica d'Andratx. Al
llunyà any 1346 Ramon de Conflent comprà una finca a Pere Jovera, però una
vegada feta la fitació el primer se sentí perjudicat perquè Jovera li havia
pres un tros de terra fent córrer algunes fites.
***
https://www.altipla.cat/termes-fitesi-altres-mots-topografics-a-la-vall-de-lord/
***
https://jaumesanso.wordpress.com/2018/10/28/les-pedres-de-la-nostra-identitat/
***
Un mil·liari o pedra mil·liar (procedent del llatí
miliarium) és una columna cilíndrica, oval o paral·lelepípeda que es posava a
la vora de les calçades romanes per assenyalar les distàncies cada mil passus
(passes dobles romanes) és a dir, cada milla romana, la qual cosa equival a una
distància d'uns 1.481 metres aproximadament.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Mil%C2%B7liari
Una fita, fita de terme, pedra de fita o molló[1] és una
marca sobre el terra que serveix per a delimitar un terme o finca[2] o bé per a
marcar el recorregut d'una via, camí o carretera.[3] Solen ser fets de pedra,
tot i que modernament són fetes de metalls, ciment o altres materials
resistents a les inclemències del temps. Molt sovint duen inscripcions que
indiquen la distància a l'origen del terme. És probable que derivin dels
mil·liaris que els romans col·locaven a les seves vies. El terme fita ha estat incorporat
a diversos topònims de la península Ibèrica, com ara Perafita (al Lluçanès), al
Puig de les Tres Fites (Montuïri, Mallorca) o Pedrafita do Cebreiro (municipi
de la província de Lugo, Galícia) entre molts altres.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Fita
Bon aclariment de les partions fitades. He notat a faltar un aclariment. Les fites que marcaven la separació entre dues propietats sempre d'havien d'encallar en presència d'ambdós propietaris. Si en els caps hi havia tancament de paret o marge si feia treure una pedra a la partió, bé a la darrera filada, encadenat, o a la primera filada de l'emparedat.
ResponEliminaTOMEU PASTOR