DELIMITAR FINQUES RUSTIQUES O TERMES.

Ses fites clares... idò ho llegirem per tenir-ho clar.


 FITA. 

Definició:

Jaume Sansó la defineix com; "L'etimologia de la paraula FITA, ve del llatí “fistuosum”i significa Ficat, Clavat. La seva definició és la de “Pedra o altre senyal ficat en terra per a indicar el límit d’una heretat, d’una contrada, d’una distància a recórrer”. El seu significat en castellà és “Hito o Mojón”14. Per tant, aquest element identificador, és el que ha servit -des de sempre- per FITAR -delimitar- els espais geogràfics, tant públics com privats."

Però segurament elements similars ja les utilitzaven els romans  a les voreres de les calçades romanes  per marcar les distàncies. Eren unes columnes redones anomenades mil·liaris. Algunes fites, especialment si són per definir termes estan gravades  i fins i tot són  escultures artístiques.

A les que en volia referir són a les que  s'utilitzen per delimitar les finques, per assenyalar les partions  per saber on acaben o fins on arriben les propietats.  Algunes propietats separades temps enrere per les herències son just d'un quarto o fins i tot mig.

Segons ens recorda Tomeu Pastor "Les fites que marcaven la separació entre dues propietats, sempre les havien d'encallar  en presència d'ambdós propietaris. Si en els caps hi havia tancament de paret o marge es feia treure una pedra de la partió, bé a la darrera filada, encadenat, o a la primera filada de l'emparedat."

Són aquestes grans pedres ficades vall terra, i que just es veu la part superior, com si es tractés d'una espècie d'iceberg.

Quan els senyors feudals, cediren part  de les seves propietats als vassalls, a canvi que adaptessin el terreny apte per conrear, i a més es reservaven, per ells, uns drets, hagueren de fitar els trossos.

Per conèixer els límits, es posaven  les fites.

Les fites eren pedres de grans dimensions, enterrades a terra, que eren intocables i respectades per tots.

La part on feren les rotes, normalment  es tancaven en paret seca, per arreplegar les pedres de la part cultivable. Avui la gran majoria, encara  es conserven a Mallorca.

A les terres bones  d'argila, i a les pantanoses, que se les anomena veles, solien tenir formes rectangulars.

Als angles,  hi toca haver aquestes pedres enterrades, que quasi no es veuen. És el que li diem Fites.

El problema ha sorgit els darrers anys, per mor de la maquinària  de grans dimensions, que duen unes  grans arades, i que sense o voler, o  sense mirar prim, les  arrosseguen  i es perden.

Si és així s'ha de contractar un enginyer agrícola, que amb un topògraf, intenten restablir aquests senyals












***

FONTS.


***

LLINDARS

Les termes o fites finca rústica

Fites o termes en finques forestals, finques rústiques o camps agrícoles.

Del llibre de Costum sobre Termenals, Camins i Aigües de l’Oficina d’Estudis jurídics Mancomunitat de Catalunya de 1918-1924. En aquest article podem extreure i entendre com antigament es realitzava l’atermenament o afitament de les finques rústiques, finques forestals o camps agrícoles. També es pot extreure la validesa, el dia d'avui i que sempre han tingut  respecte al límit real de les finques a partir de les fites finques rústiques.

 

Dels termenals assenyalats amb termes

De les termes

 

1. Que és atermenar una finca? És bon costum fer les termes de pedra de mena diferent de les que hi hagi en el tros que s’ha atermenar i en els del seu voltant.

 

2. Com es posen els termes? Les termes s’han de posar dretes i de manera que la part més estreta segueixi la direcció de la ratlla del termenal.

 

3. Qui les posa els termes?  En cap cas no pot posar una terme, ni tampoc adreçar-la, un sol dels propietaris de les terres que termenegen, sinó tots junts, ni pot, tampoc, cap d’ells negar-se a fer-ho si l’altre, o els altres, li ho demanen. Si hi ha algun d’ells, havent estat avisat, no hi compareix, l’altre, o els altres, poden posar, canviar o adreçar les termes, davant de  testimonis.

 

4. Com s’assenyalen els termes? Les termes s’assenyalen assegurant-les amb terra diferent de la que hi ha en el lloc on es planten, o bé posant a sota carbons, vidrims, teulissos, closques, pedruscall o quaselvol altre senyal que no pugui corrompre’s, i colgant-hi al costat dues fioles.

 

Fita o terme en el límit de la finca

Fita georeferenciada amb GPS centimètric

Fita amb fiols en límit de finca

Fita marcada amb una creu en pedra

Les termes de pedra picada es consideren prou assenyalades per ells mateixes; però és un bon costum marcar-les amb una ratlla que assenyali la direcció del termenal, o amb unes inicials, nom lletra o marca que les faci indubtables.

 

Si es marquen amb una ratlla, aquesta es fa en el pla de sobre de la terme, de manera que quan sigui posada, la ratlla feta segueixi la partió; i si és una terme que hagi d’anar enlloc on canvia el termenal de direcció, es fa fer a la ratlla un angle que assenyali les dues direccions.

 

Si es marquen amb inicials o amb algun nom o marca, les termes s’han de posar de manera que el nom o inicials mirin a la terra d’aquell al qual es refereixen, no a la del veí.

 

5. Que assenyala una terme? Una terme, mentre un hom no pugui dubtar que ho és, marca el termenal, el límit de la finca. Encara que no tingui fioles o altre.

 

6. Com són les fioles? Les fioles no han d’ser tan grosses o no han de sortir tant de terra com la terme; ni poden ésser tan petites que no tinguin cap sentit; i són bones encara que siguin desiguals en mida i mena.

 

9. Cap de la terma. Si la pedra que fa de terma és cap-rodona,  s’entén per cap de terma el punt més alt de la pedra; i si és cap-plana, el punt promedi del cap-pla.

Les fites que marquen els límits de les finques són un element important dintre de l'univers de la propietat privada, tan arrelat a la nostra societat. Sense arribar afortunadament als extrems de la muntanya de Tor les disputes originades al seu entorn han estat motiu de plets des de temps immemorials. Serveixi d'exemple la recollida per Ramon Rosselló i  Jaume Bover en la seva Crònica d'Andratx. Al llunyà any 1346 Ramon de Conflent comprà una finca a Pere Jovera, però una vegada feta la fitació el primer se sentí perjudicat perquè Jovera li havia pres un tros de terra fent córrer algunes fites.

 També són objecte de llegenda com la que conta que el comte Mal intentà moure les fites per tal d'incorporar ses Rotes Llargues de Son Hortolà als seus dominis de Galatzó.

https://www.toponimiamallorca.net/index.php?option=com_content&view=article&id=561:fita&catid=24&Itemid=173

***

 Terme. Popularment coneguda com a “fita”, es pot definir com un senyal de pedra que indica el límit d’una propietat (termenat), tot i que modernament les termes poden ser d’obra o fins i tot d’altres materials com el plàstic.

https://www.altipla.cat/termes-fitesi-altres-mots-topografics-a-la-vall-de-lord/


***

 L'etimologia de la paraula FITA, ve del llatí “fistuosum”i significa Ficat, Clavat. La seva definició és la de “Pedra o altre senyal ficat en terra per a indicar el límit d’una heretat, d’una contrada, d’una distància a recórrer”. El seu significat en castellà és “Hito o Mojón”14. Per tant, aquest element identificador, és el que ha servit -des de sempre- per FITAR -delimitar- els espais geogràfics, tant públics com privats.

https://jaumesanso.wordpress.com/2018/10/28/les-pedres-de-la-nostra-identitat/

***

Un mil·liari o pedra mil·liar (procedent del llatí miliarium) és una columna cilíndrica, oval o paral·lelepípeda que es posava a la vora de les calçades romanes per assenyalar les distàncies cada mil passus (passes dobles romanes) és a dir, cada milla romana, la qual cosa equival a una distància d'uns 1.481 metres aproximadament.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mil%C2%B7liari

 ***

Una fita, fita de terme, pedra de fita o molló[1] és una marca sobre el terra que serveix per a delimitar un terme o finca[2] o bé per a marcar el recorregut d'una via, camí o carretera.[3] Solen ser fets de pedra, tot i que modernament són fetes de metalls, ciment o altres materials resistents a les inclemències del temps. Molt sovint duen inscripcions que indiquen la distància a l'origen del terme. És probable que derivin dels mil·liaris que els romans col·locaven a les seves vies. El terme fita ha estat incorporat a diversos topònims de la península Ibèrica, com ara Perafita (al Lluçanès), al Puig de les Tres Fites (Montuïri, Mallorca) o Pedrafita do Cebreiro (municipi de la província de Lugo, Galícia) entre molts altres.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Fita


Comentaris

  1. Bon aclariment de les partions fitades. He notat a faltar un aclariment. Les fites que marcaven la separació entre dues propietats sempre d'havien d'encallar en presència d'ambdós propietaris. Si en els caps hi havia tancament de paret o marge si feia treure una pedra a la partió, bé a la darrera filada, encadenat, o a la primera filada de l'emparedat.
    TOMEU PASTOR

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

EL Bars a Santa Margalida durant el segle XX.

CAN BARRAIXET, i les sabates.

EL CAMIÓ QUE VA SORTIR A LA PEL·LÍCULA