SES FITES CLARES

 FITA. 

Definició:

Jaume Sansó la defineix com; "L'etimologia de la paraula FITA, ve del llatí “fistuosum”i significa Ficat, Clavat. La seva definició és la de “Pedra o altre senyal ficat en terra per a indicar el límit d’una heretat, d’una contrada, d’una distància a recórrer”. El seu significat en castellà és “Hito o Mojón”14. Per tant, aquest element identificador, és el que ha servit -des de sempre- per FITAR -delimitar- els espais geogràfics, tant públics com privats."

Però segurament elements similars ja les utilitzaven els romans  a les voreres de les calçades romanes  per marcar les distàncies. Eren unes columnes redones anomenades mil·liaris. Algunes fites, especialment si són per definir termes estan gravades  i fins i tot són  escultures artístiques.

A les que en volia referir són a les que  s'utilitzen per delimitar les finques, per assenyalar les partions  per saber on acaben o fins on arriben les propietats.  Algunes propietats separades temps enrere per les herències son just d'un quarto o fins i tot mig.

Són aquestes grans pedres ficades vall terra, i que just es veu la part superior, com si es tractés d'una espècie d'iceberg.

Quan els senyors feudals, cediren part  de les seves propietats als vassalls, a canvi que adaptessin el terreny apte per conrear, i a més es reservaven, per ells, uns drets, hagueren de fitar els trossos.

Per conèixer els límits, es posaven  les fites.

Les fites eren pedres de grans dimensions, enterrades a terra, que eren intocables i respectades per tots.

La part on feren les rotes, normalment  es tancaven en paret seca, per arreplegar les pedres de la part cultivable. Avui la gran majoria, encara  es conserven a Mallorca.

A les terres bones  d'argila, i a les pantanoses, que se les anomena veles, solien tenir formes rectangulars.

Als angles,  hi toca haver aquestes pedres enterrades, que quasi no es veuen. És el que li diem Fites.

El problema ha sorgit els darrers anys, per mor de la maquinària  de grans dimensions, que duen unes  grans arades, i que sense o voler, o  sense mirar prim, les  arrosseguen  i es perden.

Si és així s'ha de contractar un enginyer agrícola, que amb un topògraf, intenten restablir aquests senyals













FONTS.

Les fites que marquen els límits de les finques són un element important dintre de l'univers de la propietat privada, tan arrelat a la nostra societat. Sense arribar afortunadament als extrems de la muntanya de Tor les disputes originades al seu entorn han estat motiu de plets des de temps immemorials. Serveixi d'exemple la recollida per Ramon Rosselló i  Jaume Bover en la seva Crònica d'Andratx. Al llunyà any 1346 Ramon de Conflent comprà una finca a Pere Jovera, però una vegada feta la fitació el primer se sentí perjudicat perquè Jovera li havia pres un tros de terra fent córrer algunes fites.

 També són objecte de llegenda com la que conta que el comte Mal intentà moure les fites per tal d'incorporar ses Rotes Llargues de Son Hortolà als seus dominis de Galatzó.

https://www.toponimiamallorca.net/index.php?option=com_content&view=article&id=561:fita&catid=24&Itemid=173

***

 Terme. Popularment coneguda com a “fita”, es pot definir com un senyal de pedra que indica el límit d’una propietat (termenat), tot i que modernament les termes poden ser d’obra o fins i tot d’altres materials com el plàstic.

https://www.altipla.cat/termes-fitesi-altres-mots-topografics-a-la-vall-de-lord/


***

 L'etimologia de la paraula FITA, ve del llatí “fistuosum”i significa Ficat, Clavat. La seva definició és la de “Pedra o altre senyal ficat en terra per a indicar el límit d’una heretat, d’una contrada, d’una distància a recórrer”. El seu significat en castellà és “Hito o Mojón”14. Per tant, aquest element identificador, és el que ha servit -des de sempre- per FITAR -delimitar- els espais geogràfics, tant públics com privats.

https://jaumesanso.wordpress.com/2018/10/28/les-pedres-de-la-nostra-identitat/

***

Un mil·liari o pedra mil·liar (procedent del llatí miliarium) és una columna cilíndrica, oval o paral·lelepípeda que es posava a la vora de les calçades romanes per assenyalar les distàncies cada mil passus (passes dobles romanes) és a dir, cada milla romana, la qual cosa equival a una distància d'uns 1.481 metres aproximadament.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mil%C2%B7liari

 ***

Una fita, fita de terme, pedra de fita o molló[1] és una marca sobre el terra que serveix per a delimitar un terme o finca[2] o bé per a marcar el recorregut d'una via, camí o carretera.[3] Solen ser fets de pedra, tot i que modernament són fetes de metalls, ciment o altres materials resistents a les inclemències del temps. Molt sovint duen inscripcions que indiquen la distància a l'origen del terme. És probable que derivin dels mil·liaris que els romans col·locaven a les seves vies. El terme fita ha estat incorporat a diversos topònims de la península Ibèrica, com ara Perafita (al Lluçanès), al Puig de les Tres Fites (Montuïri, Mallorca) o Pedrafita do Cebreiro (municipi de la província de Lugo, Galícia) entre molts altres.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Fita


Comentaris

  1. Pep28 de gener del 2025, a les 19:20

    Bon aclariment de les partions fitades. He notat a faltar un aclariment. Les fites que marcaven la separació entre dues propietats sempre d'havien d'encallar en presència d'ambdós propietaris. Si en els caps hi havia tancament de paret o marge si feia treure una pedra a la partió, bé a la darrera filada, encadenat, o a la primera filada de l'emparedat.
    TOMEU PASTOR

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

S'HORT D'EN DEGOLLAT

Imatge
Té uns inicis ben primerencs, ja que a la prehistòria, s'hi establiren diverses civilitzacions. S'assentaren al lloc conegut, com la Murada del Velar, o és Velar, un jaciment que no s'ha arribat a excavar. Segons va recollir, Josep Mascaro Passarius, que va consultar a la gent del seu temps, diu així: Allà en el recinte, hi hagué fins a tes talaiots, tots destruïts. Aquest  jaciment el va envair, la carrera que va de Santa Margalida a Manacor, i  a la vegada, la que va a Maria de la Salut, dins el mateix terme. La gent li solia dir, el cementiri dels moros, que correspon, a la darrera cultura que va ocupar aquest lloc. Tenir a l'abast aigua per poder sobreviure, era bàsic i així ho va ser a  tot el sementer del Reboster, que varen ocupar més tard els romans, i despres els musulmans, fins a la reconquista. ÈPOCA MUSULMANA  Benahitir, així  més o manco s'anomenava és Reboster, a l'època musulmana.  S'hi construïren Qanacs, o mines, que en certa manera encara ...
Més informació

PARET DE PEDRA, a la seca.

Imatge
  PEDRA SEQUE O PARET SECA Les parets, fetes a la seca, utilitzades per tancar finques, reforçar marges, barraques per donar refugi als animals o fins i tot a totes les casetes de roter, amaguen dintre una història que ve dels principis de la civilització. Per altra part, aquestes construccions són ben vives per dos motius, un és el de donar refugi a infinitat d'éssers vius, ja siguin invertebrats, mol·lusc gastròpodes, tota classe de caragols. A més infinitat de vertebrats i rèptils les utilitzen per ells el seu habitatge, reguard, o llocs d’aguait per la caça. Aquest motiu les dona molta importància per la sostenibilitat dels cultius. Un altre motiu important és el seu moviment. Aquest pot ser causat per la fauna que la utilitza, efectes atmosfèrics, puja i d’altres, altres vegades poden ser la vegetació que hi viu incrustada que amb els anys hi dipositen al seu interior restes de les fulles entre d’altres. Aquests moviments, a vegades consoliden la seva solidesa, al...
Més informació

ÉS CÓS. Santa Margalida

Imatge
A Mallorca cai tots els pobles tenen aquest Toponímic, i moltes vegades sense cap afegitó més, ja que tot el poble sap on és. Allà on es fan les carreres tan típiques per les festes patronals. Corregudes de joies, carreres de cavalls, a més de corregudes de tota casta. Les finques que s’anomenà és Cós, a Santa Margalida, estan baixant sa costa  de sa plaça, i girant per al camí d'es Reboster, també anomenat és camí  d'es Cós. Aquestes finques arriben  fins al camí de ses Roques,  que és la continuació  del camí de son na Fillola. Cap al nord, les dites finques arriben fins a sa Síquia Real . Per entendre'ns, són les finques veïnat dels tallers de sa Renault. L'arxiduc Lluís Salvador ens dona una completa definició del que és un Cós : " Una superfície plana i ampla, lliure d'obstacles, a les proximitats del poble, en la que amb ajuda d'una arada es tracen dos llargs solcs paral·lels anomenats astes, distanciats entre si de 40 a 60 metres, quedant d'aques...
Més informació