EL PI DE CRESTATX
L'arbre neix l'any 1905, a son Toni de sa Pobla. Siii. . . El mateix any que Albert Einstein publica Teoria de la relativitat, o que va començar la Revolució Russa.
Creixia a balquena, ben regat per les pluges (període d’abundància) i, per tant, anys de prosperitat, fins a 1912, any que va acabar amb l’enfonsament del Titànic.
Fixeu-vos en els cercles (un per cada any de creixement) i podeu observar que són més amples. A partir d’aquesta data els cercles van minvant, el canvi de cicle ens du a anys de sequera i, per tant, de crisi. A mil 1914 es declara la Primera Guerra Mundial a part d’altres guerres a altres països i l'any 1919 esclata la crisi econòmica.
He de ressaltar, períodes de 7 anys aproximadament que es tornà la sequera amb l'abundància, que alguns relacionen amb el pas d’un cometa que en visita cada set anys i que es podria verificar si coincideixen els anys que l’òrbita està més a prop influeix o no.
De 1940 a 1949 uns dels anys més secs, coincideix a 1945 amb la Segona Guerra Mundial. De 1960 a 1975 també període de sequera s’obri un període conflictiu (1960 s'independitzen la major part de països (colònies), a 1961 es comença la construcció del mur de Berlín, a 1962 la crisi dels míssils a Cuba. . .) entre d’altres, que acaba a 1973 amb la crisi del petroli.
De 1975 a 1981 ve un període d’abundància amb pluges i com diuen: L’hi arriba al Pi la millorança de la mort. Ara que tot anava bé per ell amb un creixement ràpid, a resultes segurament de l’expansió econòmica el tallen. Per fer-hi un casal al seu lloc, o els serveis de la urbanització.
Una lliçó de vida que ens dura a un canvi climàtic cada vegada més evident.
Si venen malda dades es corretjades, si venen bé, bufetades.
 |
L’escrit del pi, i la
fusta estaven exposades a l'Oficina del FOGAIBA a sa Pobla. |
Per llegir més pitja l'enllaç: https://roterslibro.blogspot.com/2019/12/
ÍNDEX:
SEQUERES I PRECIPITACIONS
LA DENDROCRONOLOGIA
VÍDEOS
EPIDOMETRIA I i II
* * *
SEQUERES I PRECIPITACIONS
3.2. Sequeres.
Les sequeres són un fenomen
intrínsec del clima mediterrani, produint-se amb certa regularitat, amb més o
menys intensitat, i el període analitzat no n'és una excepció.
Aquest fenomen es detecta per
referències dels treballadors del camp, que expliquen com està la situació o bé
perquè es feien rogatives ad pretendam pluviam.
Del període analitzat, la primera
meitat de la dècada del 1910 va ser el període més sec. El 19 de gener de 1910
ja es parla de sequera, ja que s'esmenta que les cisternes i els pous
s'assequen, per al que hem de pensar que la tardor anterior va ser seca. Al
febrer del mateix any es torna a parlar de manca de pluges. El 6 de març de
1910 ja es duu a terme una processó i pregant i invocant la pluja a Sa Pobla i
el 2 i el 7 del mateix mes a les diferents esglésies d'Inca. Finalment, plou els
dies 19 i 20 de març, segons els redactors de les dues revistes, gràcies a San
José. Després de l'estiu, que per si mateix ja és una estació seca en el
nostre clima, la tardor torna a ser seca.
Sembla que l'any 1911 va ser més
o menys normal, però, en canvi, l'hivern i la primavera de 1912 van ser secs, i a l'abril ja es feien novament rogatives invocant la pluja. A l'agost del mateix
any es parla d'abandó de cultius i perforació de pous per manca de pluja. A setembre
es parla que les figueres es moren.
A l'octubre el bisbe de Mallorca
ordena que es digui l'oració ad pretendam pluviam.
A novembre es fan noves rogatives
i al desembre el redactor descriu la situació dient que a causa de la sequera,
al camp està tot sec. A la primavera s'intensifiquen les rogatives i qualsevol
celebració religiosa és aprofitada per invocar la pluja. Aquesta sequera va
acabar el 27 de maig del 1914 amb unes intenses pluges que van provocar
desbordament de torrents. Aquesta pluja va arribar tard per al camp, però va
permetre recarregar aqüífers. A altres punts de Mallorca, la pluja no va ser
tan beneficiosa i així l'octubre del 1914 encara es feien rogatives. Altres
anys de sequeres intenses són 1920, 1924 i 1927, casos que apareixen
documentats tant a la publicació de Sa Pobla com a la de Sóller.
3.3 Precipitacions.
Les precipitacions se citen constantment
a les publicacions estudiades per la seva importància respecte a l'agricultura
i la vida quotidiana de la societat de l'època, ja que condicionava fires,
mercats, processons, romeries, etc. En el cas concret d'Inca, per la
importància del mercat setmanal celebrat a dijous i les fires d'octubre i
novembre, es pot saber els efectes i intensitat de les precipitacions, en cas
que n'hi hagués. El mateix passa en el cas de Sóller quan té lloc la fira de
maig. Si la pluja afecta la seva realització apareix un comentari a la premsa
local, explicant els actes suspesos per culpa de la precipitació.
Una de les conseqüències més
palpables en episodis de precipitacions intenses són les inundacions a causa
del desbordament de torrents. En el cas de Sa Pobla es van produir desbordament
de torrents el 27 de maig de 1914, a conseqüència de 3 dies seguits de pluja
a tota Mallorca, pluja que va venir a solucionar la gran sequera que durava des
de 1910, però que, en contraposició, va produir grans danys a domicilis i
infraestructures públiques.
En el cas d'Inca, se cita així
mateix la inundació ocorreguda el mes d'agost del 1929 al carrer Torrent, que
com el seu nom indica, per allà passa un torrent, provocant la inundació de
diverses cases.
A Sóller les inundacions són un
fet recurrent en el període estudiat. Així, tenim inundacions de major o menor
importància el 1918, 1920, 1924, 1925 i 1928, sent destacables els successos
del 25 de març de 1925 que van merèixer una portada 15 dies després amb
fotografies revelades a Barcelona per a l'ocasió.
Per llegir més pitja l'enllaç:
LA DENDROCRONOLOGIA
La dendrocronologia (del grec antic δένδρον, dendron, 'arbre', χρόνος, khronos, 'temps' i λογία-, -logia, 'ciència'), és una tècnica que permet la datació (en anys) de restes carbonitzades de fusta i de mostres d'arbres vius a partir de l'anàlisi de creixement dels anells dels arbres.[1] L'amplada dels anells varia segons: L'edat: a mesura que augmenta l'edat de l'arbre, els anells disminueixen la seva amplada, el clima: durant la vida dels arbres, es forma un registre anual que reflecteix les condicions climàtiques en les quals l'arbre ha crescut. Aquesta tècnica va ser inicialment desenvolupada durant el segle XX per A. E. Douglass, fundador del Laboratory of Tree-Ring Research (Laboratori d'Investigació dels anells dels arbres) a la Universitat d'Arizona. Gràcies a aquesta, és possible datar de manera exacta l'edat de la fusta.
Per llegir més pitja l'enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Dendrocronologia
VÍDEOS
EPIDOMETRIA I
 |
Celedonio López Peña. ETS d'Enginyera de forestal i del medi natural. Professor Titular
Escola Forestal i del Medi Natural a la Universitat Politècnica de Madrid
(1989-2017) |
Pitja l'enllaç per veure-ho : https://www.youtube.com/watch?v=VQl1vdvhm5k
EPIDOMETRIA II
 |
Celedonio López Peña. ETS d'Enginyera de forestal i del medi natural. Professor Titular
Escola Forestal i del Medi Natural a la Universitat Politècnica de Madrid
(1989-2017) |
Pitja l'enllaç per veure-ho https://www.youtube.com/watch?v=ZK44gUmyJbw
no crec que la sequera del camp mallorqui tingui influència a les guerres o crisis mundials
ResponEliminaNo, però vaig voler comparar que passava i ho vaig posar. Diuen que desprès d'una crisis econòmica sempre ve una crisi social.
EliminaGracies Pierrot pel teu comentari.