S’AGLANERA DE S’ESTRET. L’Alzina que es una de les mes grans de Mallorca.
Impressiona
passar-hi per davall, a part de
la ombra, desprèn una mena d’energia i protecció. No es
gens estrany que temps enrere, ja deien de l’alzina que era un arbre sagrat,
símbol de força, longevitat i solidesa.
Per la situació se pot pensar que esta arrelat
prop d’un espai ric amb aigua subterrània, de fet a finals del segle XIX
hi havia un moli que feia farina mogut per aigua, dels pocs que existien a Mallorca.
A 1.829, a Santa Margalida hi havia declares 4 quarterades d’aglaneres, la mateixa quantitat que d’oliveres, mes les que hi havia a les garrigues.
Per la llei de 20 de març de 1991 estan protegits els arbres singulars de les Illes Balears,
que son un 66 dels que 4 son Alzines a
Mallorca.
Ara per fer les catalogacions, fa falta prendre les mides,
de la soca, el diàmetre dels ramals, la capçada i l’altura.
Per calcular l’antiguitat serà un
poc mes complicat, que com saps es fa
calculant els cercles de la soca .
Altres alzines catalogades parlen
de que tenen 600 o 700 anys.
Les podràs veure si
segueixes llegint i per acabar aquesta
dita que diu : “Femella va ser el meu naixement i mascle la meva joventut i per
la meva bona fortuna femella em vaig tornar a quedar».
I per acabar una cançó: A la s’ombra d’una Alzina, i A sota l'Alzina que esper que t’agradi.
 |
| Ametlers en flor, al fons les Alzines. Pintura de na Maxine. |
INDEX
MORFOLOGIA DE L'ALZINA
ARBRES SINGULARS DE LES BALEARS.
ALZINA DE SES TRUTGES
ALZINA DES MOLÍ NOU
ALZINA DELS SET CIMALS
ALZINA D’EN PERE
ELS SECRETS DE L'ALZINA
CATALEG ARBRES SINGULARS DE LES BALEARS
MORFOLOGIA DE L'ALZINA
La capçada és ampla i densa, fulles de 3 a 7 cm
el·líptiques o oblongues, subenteres (tenen lòbuls) o amb dents poc espinoses
(són més espinoses les que estan a prop del terra); de color verd fosc a
l'anvers i grisenques i piloses al revers amb de 7 a 11 parells de nervis
laterals.
Es tracta d'una planta de sexualitat monoica, les
flors masculines estan agrupades en llargs aments que deixen anar el pol·len al
vent i les femenines són solitàries i d'elles es desenvolupen els fruits.
Floreix a la primavera durant abril o maig.
El seu fruit com el d'altres plantes del gènere Quercus es
diu: aglà, gla o
bellota i és amargant, les escames de la cúpula (o "barret") les té
totes més o menys iguals, curtes i aplicades.[3]
La seva alçada varia entre els 5 i els 20 metres.
Quan es talla o es crema rebrota amb diversos tanys però no
es fa mai tan alta com l'arbre d'un sol tronc original. En cas d'incendi ja
comença a rebrotar d'arrel en poc temps abans que torni a ploure, gràcies a
l'estructura de les seves arrels anomenada lignotúber.
És un arbre de talla mitjana i baixa, que pot arribar a aconseguir de 16 a 25 metres d'altura. En estat salvatge, és de copa ovalada al principi i després va eixamplant-se fins a quedar finalment amb forma arrodonida-aixafada; encara que la seva copa sol ser podada amb l'objectiu de millorar la producció de fruit mitjançant la poda, obtenint així una forma semiesfèrica. De jove sol formar mates arbustives que es podrien confondre amb el garric (Quercus coccifera) i, a vegades, es queda en aquest estat d'arbust per les condicions climàtiques o edàfiques del lloc.
Escorça de l'alzina.
Les fulles són perennes i
romanen en l'arbre entre dos i quatre anys, amb una mitjana de 2,7 anys.
Coriàcies i de color verd fosc pel feix, i més clar pel revés, estan proveïdes
de fortes espines en el seu contorn quan la planta és
jove i en les branques més baixes quan és adulta, mancant d'elles les fulles de
les branques altes. Per això de vegades recorda, quan és arbust, al grèvol.
El nom científic d'aquest, Ilex aquifolium, deriva del nom llatí de
l'alzina, Ilex. El revés de les fulles està cobert d'una esborra grisenca
que es desprèn en fregar-les i per la qual es pot distingir fàcilment les
alzines joves de les velles, les fulles de les quals manquen d'aquest borrissol
i són d'un verd viu en el revés. Aquestes fulles, molt dures i coriàcies,
eviten l'excessiva transpiració de
la planta, la qual cosa li permet viure en llocs secs i amb gran exposició al
sol, com la ribera mediterrània.
L'escorça és llisa i de color verd grisenc en
les tiges; es va enfosquint a mesura que creixen i, al voltant dels 15 o
20 anys, s'esquerda en totes direccions quedant un tronc molt fosc,
pràcticament negre.
L'alzina és, com la resta de les espècies del gènere Quercus, una planta monoica, encara que presenta certa tendència a la dioècia (peus amb preponderància de flors masculines o femenines). Les seves flors masculines apareixen en aments, densament agrupats en les branquetes de l'any, primer erectes i finalment penjants, que prenen un color groguenc, després ataronjat i, al final, a la maduresa, marró. Es donen per tota la copa, encara que preferentment en la part inferior i en alguns exemplars amb més abundància que les femenines, per la qual cosa aquests peus són poc productors de fruits. Les flors femenines són petites; surten aïllades o en grups de dos, sobre els brots de l'any i en un peduncle molt curt, presentant en principi un color vermellós i a la maduresa un groc ataronjat. La floració es produeix entre els mesos de març a maig, quan la temperatura mitjana aconsegueix els 20 °C i 10 hores de sol diàries, després d'un període d'estrès. La dispersió del pol·len és principalment anemòfila, i en menor mesura entomòfila, durant entre 20 i 40 dies segons les condicions meteorològiques. L'al·logàmia és el tipus de reproducció més freqüent, entre diferents individus, encara que també és possible l'autopolinització amb flors masculines del mateix individu autogàmia. És freqüent que es produeixi hibridació produïda per factors com l'al·logàmia, la separació de les flors i les condicions climàtiques.
Gla de
l'alzina.
Les alzines es conreen principalment pels seus fruits, les
conegudes glans.
Són uns glands de color marró fosc quan maduren (abans, lògicament verds),
brillants i amb una cúpula característica formada per bràctees molt atapeïdes i
denses, que els recobreixen aproximadament en un terç de la seva grandària. Es
distingeix també de la coscoja la cobertura de les gles, ja que en aquesta
recobreix el gland fins a la meitat i l'exterior és punxant; però no en altres
espècies de Quercus,
les gles de les quals de vegades són molt semblants a les de l'alzina. Maduren
d'octubre a novembre i alguns anys fins i tot al desembre, per la qual cosa la
caiguda de la gla pot retardar-se fins a gener, encara que és poc freqüent.
L'edat mínima a la qual comença a produir està condicionada per les
característiques mediambientals, situant-se entre els 15 i els 20 anys de
la vida de l'arbre.
Com la immensa majoria de les fanerògames,
l'alzina estableix relacions simbiòtiques amb
diversos fongs del sòl formant micorrizògens.
Algunes espècies d'aquests fongs tals com les del gènere tuber (Tuber melanosporum, principalment), són molt
apreciades en gastronomia. L'alt valor dels mateixos ha generat una
indústria en la qual les alzines són inoculades i sotmeses a tractaments
culturals (tubericultura) per afavorir la formació de l'ascoma, que és la
coneguda tòfon
https://ca.wikipedia.org/wiki/Alzina
ARBRES SINGULARS DE LES BALEARS.
NOUS EXEMPLARS
En el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) s’ha publicat, aquest dimarts, la incorporació d’un conjunt d’arbres i cinc exemplars de Mallorca al Catàleg d’arbres singulars de les Illes Balears. Així, amb la inclusió d’aquests, l’arxipèlag passa a tenir 78 exemplars protegits: 51 a Mallorca, 15 a Menorca, 15 a Formentera i 7 a Eivissa.
La surera de Son Quint (Quercus suber), a Esporles, és un arbre de gairebé 14 metres d’altura, que es calcula que tengui més de 80 anys. Es troba dins una finca privada i forma part d’un conjunt format per un safareig, una antiga canaleta i un pou. Les característiques del sòl fa que tengui unes condicions bones per sobreviure i créixer.
ALZINA DE SES TRUTGES
Espècie: Alzina, Quercus ilex
Data de catalogació: 17/02/2003.
Terme municipal: Escorca (Mallorca).
Ubicació: Es troba a uns 200 metres de les cases d’Alcanelleta, dins el bosc i
al peu del camí que va cap Alcanella.
Propietat: Predio Aucanella, SL.
Descripció: Arriba als 19 metres d’alçària, amb un perímetre de tronc de 6
metres. Té quatre branques principals i una capçada de 22 metres de diàmetre.
Edat: 400-600 anys.
Com a característica més destacable hi ha el perímetre del tronc, que té
l’interior totalment buit pel foc. Presenta forats de larves de banyarriquer.
La seva vitalitat és baix
ALZINA DES MOLÍ NOU
Espècie: Alzina, Quercus ilex
Data de catalogació: 11/06/1993.
Terme municipal: Puigpunyent (Mallorca).
Ubicació: Al paratge del Molí Nou, dins la finca de Son Net.
Propietat: Privada.
Descripció: Arbre de grans dimensions, amb una capçada de 25 metres de
diàmetre, i una alçària de 17,5 metres. El tronc té un diàmetre de quasi 1,6
metres i 5,6 de perímetre.
Edat: Entre 450-500 anys.
Arbre de grans dimensions i un dels més vells de la comarca. El fet de
trobar-se a la cruïlla de dos torrents li ha permès, segurament, tenir aquest
extraordinari creixement, ja que les arrels no han trobat cap obstacle per
trobar humitat i nutrients. Ha estat des de sempre un lloc de trobada i
descans, com demostren les restes d’una taula de pedra.
https://www.caib.es/sites/proteccioespecies/ca/n/alzina_des_moli_nou-21522/
ALZINA DELS SET CIMALS
Espècie: Alzina, Quercus ilex
Data de catalogació: 11/06/1993.
Terme municipal: Escorca (Mallorca).
Ubicació: A l’entrada de la urbanització de Son Massip, entre l’embassament del
Gorg Blau i Lluc, a la carretera d’Andratx al Port de Pollença.
Propietat: Consell Insular de Mallorca.
Descripció: El tronc té una forma molt especial, perquè està dividit en set
ramals gruixats, amb un perímetre total de quasi 4 metres. La capçada té un
diàmetre de 18 metres. S’alça fins als 16 metres.
Edat: Uns 500-600 anys.
Una altra alzina que s’ha conservat al costat d’un camí molt transitat des de
sempre, que donava ombra als vianants. Un dels cimals es troba pràcticament
mort i, en general, tot l’arbre es troba en un estat de debilitat i amb poques
fulles. A finals de l’any 1999, tres dels set ramals que estaven afectats per
banyarriquers es varen esqueixar, després d’una intensa nevada.
https://www.caib.es/sites/proteccioespecies/ca/n/alzina_dels_set_cimals-21515/
ALZINA D’EN PERE
Espècie: Alzina, Quercus ilex
Data de catalogació: 11/06/1993.
Terme municipal: Escorca (Mallorca).
Ubicació: Al camí vell de Lluc a Pollença, enfront de les cases de la finca de
Binifaldó.
Propietat: Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
Descripció: Té una estructura bastant típica, ja que es troba aïllada i ha
pogut desenvolupar una capçada equilibrada. Té una alçària de 20 metres i la
soca fa uns 118 m de diàmetre (a 1,3 m d’altura). La capçada té un diàmetre de
19 metres.
Edat: Uns 500 anys.
La base del tronc, així com va creixent, va envoltant algunes pedres, alguna de
més de 20 cm de gruix. Sembla que aquesta alzina s’ha pogut conservar perquè
donava bona ombra als caminants que feien aquest camí. Està en bon estat de
conservació.
http://www.caib.es/sites/proteccioespecies/ca/n/alzina_den_pere_-21513/
A Sota L'alzina
A sota l'alzina
Llapís i paper
Molt bé
Respires com si no ho poguessis fer més
Molt bé
Ensumes les plantes
Parles amb la gent
Molt bé
No hem anat a la platja, però aviat ho faré
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada