EL CARRETÓ
La foto mostra un carro més petit, de passeig anomenat
carretó.
Pot ser dels anys 70. Les rodes de ferro foren canviades
per goma, per no fer malbé a l'asfaltatge.
El mul o mula, o s'ego, duen les cabassades posades al
cap, que no li deixaven veure als costats. La collera, amb les baules per
enganxar els braços, per estirar. És selletó, a mitja esquena, aguantava el pes,
amb les bagues de pell reforçada.
Les riendes, anaven passades des del cabestrell, per
la collera i el selletó i per les baules de ferro. Servien per donar els senyals a l'animal: Arri, per començar a caminar fen una ona a les riendes.
Ouuu, per aturar, acompanyat d'una estiradeta de les riendes, que anaven fins
a la brida (un ferro de part a part de la boca de l'animal).
Per girar a esquerra o dreta es feia estirant la
rienda corresponent.
També com diu en Biel, falta dir és
"sofre" Un llaç amb dues bagues que va d'amunt és selletó, i es
fica dins els braços del carro. Té que ser reforça perquè aguanta tot el pes.
Sa barriguera és a la inversa, va per davall sa panxa i té la funció en cas de
bascular el carro fent contra pes.
Com diu en Sebastià, falta sa
"recularà". Va amb dos corretatges per mantenir-se horitzontal i va
per davall de sa cua.
Tots aquests endiumenges és el que es deia EL GUARIMENT
( cabeçades, collera, selletó.). Un guariment que era empleat per batre, son
ses "cabassades" que servia per tapar-li els ulls perquè no es maregés, era molt semblant a un sostens.
A L'hora de descansar, també s'emprava és
"morrió" que és un senalló que es penjava del cap per darrere ses
orelles per donar li és menjar (ordi o faves).
La bístia, per altra banda, duen les ferradures posades a les potes, que es feien sentir en tocar el trespol, fent un so, segons fos caminar o galop.
Un carro és un vehicle de tracció animal, destinat a dur càrregues o persones amb un o més eixos.[1] L'aparició dels primers carros a l'Antic Món, cap al 3500 aC[2] va estretament lligada a la invenció de la roda. Estructuralment, consta bàsicament d'una plataforma situada sobre els eixos. Aquesta plataforma es pot cobrir per a protegir la càrrega. La plataforma duu usualment una o dues perxes que serveixen per a lligar els animals amb un jou o bé per usar les mans.
Segons les necessitats se'n van fer variants com ara tartanes, carros de guerra, de combat, triomfals o carruatges més adaptat al transport de persones. Des d'un punt de vista tecnològic, el carro experimentà poques variacions en el transcurs de les edats mitjana i moderna.[1]
Al Nou Món on la roda era desconeguda fins a la invasió i l'ocupació pels europeus a la fi del segle XV els carros arribaren com una importació tecnològica.
1. Serreta 2.
Brida 3. Ulleres 4. Morrera. 5. Frontalera
6. Capço o Capçana 7. Collera 8. Guardapols 9. Encoixinada 10. Galteres
11. Penjoll. 12 Selletó o Bastet
13. Ventrera o Barriguera 14. Sofra 15. Retranga
16. Reculants 17. Reculera.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada