COSES DEL CAMP i DELS POBLES

Impressiona   passar-hi per davall,  a part de la ombra, desprèn una mena d’energia i protecció.   No es gens estrany que  temps enrere,  ja deien de l’alzina que era un arbre sagrat, símbol de força, longevitat i solidesa.   L’aglanera es troba a  una confluència de dos saragalls , que van a parar al torrent de  de Binicaubell ,  També anomenat torrent de Banderola, de Montblanc, Son Fullós,   així com va  passant per els  distints indrets. Esta dins una finca privada a la vorera del camí del mateix nom, i que  el final no te sortida.  Forma part d’un petit bosc d’aglaneres,  que a l’any 1.956  ja figura a les fotos aèries. Per la situació se pot pensar que  esta arrelat  prop d’un espai ric amb aigua subterrània, de fet a finals del segle XIX hi havia un moli que feia farina mogut per aigua,  dels pocs que existien a Mallorca. A 1.829, a Santa Margalida hi havia  declares...

   SA BUGADA Se solia fer una cop a la setmana i es    feia o be en    família o amistats. A la foto no se veu es sabó, normalment    negre, així com també sabó fet a casa. S’aprofitava la trobada, per contar se ses noves del poble, o lo que no se podia contar que també era part del misteri. La neteja    consistirà en posar la roba a munt la post ( sa post des rentar) i    vengué a fregar per amunt i per avall, i de tant en tant “axucar”. L’aigua calenta casi no s’empleava. LA VESTIMENTA Les dones duien el mocador pel cap,    deien que era perquè la pols no a nas als cabells, però també tenia altres finalitats. No record com anomenaven al mantó que tapava la part de dalt. Que acabava amb perfila’ls. Ha havia costum de dur dol, (vestir de negre) i tenia    un temps segons el grau de parentesc. Crec que era    3 anys per familiar propi, 1 any per cosins o així.    A mesura que posaven els a...

La foto mostra un carro més petit, de passeig anomenat carretó. Pot ser dels anys 70. Les rodes de ferro foren canviades per goma, per no fer malbé a l'asfaltatge. El mul o mula, o s'ego, duen les cabassades posades al cap, que no li deixaven veure als costats. La collera, amb les baules per enganxar els braços, per estirar. És selletó, a mitja esquena, aguantava el pes, amb les bagues de pell reforçada. Les riendes, anaven passades des del cabestrell, per la collera i el selletó i per les baules de ferro. Servien per donar els senyals a l'animal: Arri, per començar a caminar fen una ona a les riendes. Ouuu, per aturar, acompanyat d'una estiradeta de les riendes, que anaven fins a la brida (un ferro de part a part de la boca de l'animal). Per girar a esquerra o dreta es feia estirant la rienda corresponent. També com diu en Biel, falta dir és "sofre" Un llaç amb dues bagues que va d'amunt és selletó, i es fica dins els braços del carro. Té qu...