SA BUGADA

Se solia fer una cop a la setmana i es  feia o be en  família o amistats.

A la foto no se veu es sabó, normalment  negre, així com també sabó fet a casa.

S’aprofitava la trobada, per contar se ses noves del poble, o lo que no se podia contar que també era part del misteri.

La neteja  consistirà en posar la roba a munt la post ( sa post des rentar) i  vengué a fregar per amunt i per avall, i de tant en tant “axucar”. L’aigua calenta casi no s’empleava.

LA VESTIMENTA

Les dones duien el mocador pel cap,  deien que era perquè la pols no a nas als cabells, però també tenia altres finalitats. No record com anomenaven al mantó que tapava la part de dalt. Que acabava amb perfila’ls.

Ha havia costum de dur dol, (vestir de negre) i tenia  un temps segons el grau de parentesc. Crec que era  3 anys per familiar propi, 1 any per cosins o així.  A mesura que posaven els anys entroncaven un plac amb l’altra i  per això les dones grans ja no el se treien mai de damunt.

La roba de feina,  era un vestit, llarg fins als talons, i un davantal i unes sabates de pell que duraven mentre els peus aguantaven.  Si el vestit es feia un esqueix , se “asisia” ( cosir damunt es cosit) perquè duràs mes. I als mes petits el vestit creixia amb ells. Era un altra temps.

Segur que la foto, et desperta, records i mes coses que no havem contat. Animat i  escriu ho, a veurà si entre tots li donam color a la foto.

 

A vegades va be recordar, per no oblidar.






Fotos de Josep Pons Frau devers 1920, publicades per na Conxeta Forteza


Fotos de Josep Pons Frau, devers 1920, publicades per na Conxeta Forteza


Foto de Josep Pons Frau : Fent bugada amb el forn en marxa.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

S'HORT D'EN DEGOLLAT

Imatge
Té uns inicis ben primerencs, ja que a la prehistòria, s'hi establiren diverses civilitzacions. S'assentaren al lloc conegut, com la Murada del Velar, o és Velar, un jaciment que no s'ha arribat a excavar. Segons va recollir, Josep Mascaro Passarius, que va consultar a la gent del seu temps, diu així: Allà en el recinte, hi hagué fins a tes talaiots, tots destruïts. Aquest  jaciment el va envair, la carrera que va de Santa Margalida a Manacor, i  a la vegada, la que va a Maria de la Salut, dins el mateix terme. La gent li solia dir, el cementiri dels moros, que correspon, a la darrera cultura que va ocupar aquest lloc. Tenir a l'abast aigua per poder sobreviure, era bàsic i així ho va ser a  tot el sementer del Reboster, que varen ocupar més tard els romans, i despres els musulmans, fins a la reconquista. ÈPOCA MUSULMANA  Benahitir, així  més o manco s'anomenava és Reboster, a l'època musulmana.  S'hi construïren Qanacs, o mines, que en certa manera encara ...
Més informació

FAMÍLIA PLANES i MULET. Llubí, Muro, Santa Margalida.

Imatge
Als inicis del segle XIX,   en Joan Planes de Llubí, es va casar   Francisca Maria Mulet de Muro. Els noms no els he verificat, sinó que els he deduït, per als que dugueren els nets.   Els fills que tingueren va ser: Rafel Planes Mulet, i les germanes, Maria,   i Antònia Planes Mulet. El fill i les dues filles, es casaren a Santa Margalida; Rafel amb na Catalina   March Monjo. Na Maria amb Andreu Serra Alomar  de Llubí, i    n’Antònia, amb Antoni Font March. Com si res, a mitjans de    segle XIX,   ja tenim les arrels  de la família  Planes, de la família   Serra,   i la família Font, que mirarem de desxifrar. Rafel Planes Mulet, que figura com a batle de Santa Margalida, des de dia 1 de juliol de 1883, i ho va ser un parell d'anys.  Segons diuen que tingué desavinences, amb el poble veí de Muro  on tenia algunes propietats. Tenia declarades als amarillaments de l'any 1879, 11 finques rústiques, de ...
Més informació

ES MOLI DEN SERRA i altres molins a Santa Margalida.

Imatge
  Joan Serra Planas, fill d'Andreu Serra Alomar i Maria Planas Mulet, era una família que estaven bé econòmicament. Joan es va casar amb Margalida Salva Ramis, de mal nom Biniaca, família que no he trobat massa informació. Tanmateix, he trobat un Pedro Salva Muntaner, que vivia al carrer Bons Aires, figurava l'any 1900, a una llista  amb el número 32  dels més rics del poble,  pagava per aquell temps, una contribució de 103,81 pessetes. Per altra banda, he trobat que l'any 1911, a Miquel Salva Ramis, que va emigrar a  Argentina, on figurava com a jornaler. Miquel podria ser un germà de na Margalida. El matrimoni  de Joan i na Margalida, es degueren casar devers l'any 1900, ell tenia 36 anys, i  tingueren set filles i tres fills,  Margalida va morir jove, després d'haver tingut la darrera filla. Joan Serra feia de moliner, no sé si coneixia l'ofici d'herència, o va començar de ben nou. Amb deu fills  s'hagué d'espavilar per donar-los menjar, m...
Més informació