RODELLES PER EL FINAL DE LES FESTES.

CASTELL DE FOCS ARTIFICIALS.

Les rodelles.

El nom ve de la roda feta de canyet, on posaven la pólvora per a donar-li foc, i que les espires la feien girar. La màgia del foc, i el color de les espurnes, feien volar la imaginació, interrompuda pels trons dels coets.

Els focs artificials que il·luminaven la foscor del cel, dibuixant formes fantasmagòriques, que al moment desapareixien, sempre es feien curts, esperant que el somni de fantasia durés més. Al final els trons, i la traca final, com ho descriu molt bé el Vicari Rubí al llibre "En Aquell Temps".

Els focs artificials se solien fer, en acabar les festes als pobles, o un esvaniment, segon tenim notícies, ja des de principis del segle XX. Així ho podem veure al programa de festes de l'any 1913, tal com quedà escrit al diari de ciutat, dient que dia 15 d'agost a Can Picafort, a les 21 hores hi haurà focs artificials. Talment, ho contava el Vicari Parera a la Revista Sa Marjal, de Sa Pobla, l'any 1920 dient; El vespre s'amollà un floret de focs artificials, ben entretingut.

En canvi, al programa de festes de Santa Margalida, de dia 4 de setembre de l'any 1950 ho deia així: A les 12 del vespre, un vistós castell de focs artificials, preparat per al pirotècnic de Pòrtol, el senyor Antoni Frontera, donarà final a les festes.

Ara sí que he trobat informació del senyor Antoni Frontera Palou, nascut l'any 1907 i que visqué fins a l'any 1989, nascut a Pòrtol, i que li deien de mal nom de can Parró.

Antoni va aprendre aquest ofici pel seu compte, anava fent proves amb molt d'interès. Tenia un germà que nomia Joan per ajudar-lo. Viatjava a Valencià i a Barcelona per aprendre tècniques que després les practicava

Va arribar a ser el pirotècnic més popular de Mallorca, i anava a molts de pobles a fer els focs i les rodelles. L'any 1955 tenia permís per conduir en Seat 1500 que també el llogava mentre que l'any 1964 ja tenia permís per instal·lar una indústria pirotècnica a la finca de Tetuan.

***

VICARI RUBÍ

La Vila abans de 1925

Els coets servien per llevar la son als al·lots i a qualque dona vella marejada de tanta festa. Tots aguantaven així com podien per veure, a la fi!, amo-llar les rodelles, cosa de la qual s'encarregava el pirotècnic que solia esser el de Pòrtol, que tenia molta fama i servia moltes festes.

A l'hora d'encendre les rodelles -devers les dotze del vespre- apagaven els llums de sa Plaça, tot quedava a les fosques i la gent corria per veure-ho de prop. Quan tot estava a punt, sortia el tècnic i començava per encendre la primera; després mudava l'escala de peu i encenia la segona i així totes les demés. Ho feia amb una metxa de fumador, mentre una pluja d'espires de foc li queien damunt i la gent el planyia, però no li quedava altre remei que posar l'escala d'un tauló a l'altre.

Les rodelles enceses començaven a moure's, roda que roda, i espires de tots colors per tots els costats, amb trons que regiraven els més valents. Davant això, la gent astorada, mirava i callava veient que tot cremava i anava tornant-se cendra. Després, tothom quedava ben assaciat de festa, amb la boca closa, els ulls plens i les mans buïdes, cova baixa, pensant tal vegada amb la vanitat de les coses del món.

Just acabaven les rodelles, començava la traca que estava fermada d'un arbre a l'altre. Partia a petejar amb uns esclafits que feien perdre les rialles i, mig espantada, la gent esperava l'acabament. Sempre el mateix: una bomba i un tro que el devien sentir fins de per sa Torre.

També escriu el vicari Rubí, com també era un al·licient per als pobles veïnats per venir a la festa de la Beata i ho diu així:

"La gent que venia a festa tenia diferents motius: perquè era festa i una festa sempre aplega gent; per veure la processó, tan original llavors com ara; per veure les rodelles o rovelles, amb les quals l'Ajuntament tirava "el resto" ibé s'ho pagava. No hi havia cap poble veïnat que arribàs -ni d'un bon tros al que feien a la Vila i això era un bon reclam."
***
LA BEATA i les BUFETES
Segons el vicari Rubí.
A sa Plaça, davant ca Don Domingo, sempre en el mateix lloc, hi havia preparada una escala de peu que l'empraven per amollar els "globos" -que seguit-seguit amollaven-, pintats de colorins que cridaven l'atenció, sobretot als al·lots que s'acostaven a l'escala per veure'ls inflar i amollar.
L'home encarregat dels "globos" pujava damunt l'escala i el desplegava mentre l'aguantava pel cap de dalt. Un altre home, des de baix, li encenia una esponja banyada d'esperit que encalentia l'aire del "globo" i, quan el de dalt trobava que estava a punt i ben inflat, l'amollava i partia per amunt i s'alçava fins que una miqueta de vent el desviava i ben aviat desapareixia de la vista.
Si per bona sort, el "globo" quan s'alçava, partia de cap a l'església, molts corrien cap as mirador per veure on queia i, si la nit era tranquil·la, el veien durant molt de temps que es feia enfora i més enfora, fins que el perdien de vista. Si feia molt de vent, el globus s'engronsava i aviat es pegava foc i queia en terra. Tot això també era part de la festa.
Això d'amollar "globos", he sentit a dir que es va llevar pel perill de calar foc, sobretot a qualque paller, cosa que sembla molt raonable perquè sempre hem sentit dir que val més sa que guarda que sa que cura.
Mentre durava la festa, a cada estoneta amollaven un "globo", cosa que entretenia la gent, sobretot la gent menuda, i no devia ser d'allò més car. Entre "globos" i "globos" amollaven qualque coet que es feia molt amunt i acabava amb un ventall o ramell d'espires de foc de colorins i uns trons que despertaven els que ja havien agafat el son i a tots els cans del poble que lladraven com a bojos, regirats de sentir aquella tronadissa tan escandalosa.

***

*RODELLA

b) Roda de focs artificials (Mall.). Se feren moltíssims fochs de bombas, couets voladors, rodellas y trons, doc. a. 1720 (BSAL, vii, 8) (Diccionari Valencia Catala Balear.)

***

FRONTERA PALOU, ANTONI, PARRÓ (1907-1989)

Neix a Pòrtol l’any 1907, fill d’Antoni Frontera Borràs, PARRÓ, de Santa Maria, i de Maria Palou Carrió, CANTONA.

Morí a PORTOL, l’any 1989, als 82 anys.

Es conegut per la pirotècnia, però també va fer de pagès i es dedicà a la indústria del pebre vermell.

Es va casar l’any 1932 amb Maria Rigo Bestard, de can CORRO, amb la qual varen tenir dos fills:

– Maria = Miquel Creus Sans des TANCAT (Catalina=(Agustín Calvo)> Catalina i Agustín=Sonia> Zaida; Rafel = (Malen Cloquell)> Rafel)

– Antoni = Maria Mayol de Sta Maria (Maria=Josep> Miquel i Toni)

De fadrí va viure a la casa pairal de can PARRÓ, al carrer Major, però ja casat es va domiciliar al c/Mallorca, davant un solar anomenat de can Parró que, en realitat era de can VENT, avui són vivendes. En aquells moments a aquell redol hi havia poques cases, dues den Toni i dues del seu germà Joan, tots dos PARRONS, i ca n’Anita MENA. Més envant tornà al c/Major, a can PARRÓ, devora la casa que havia estat dels seus pares.

Feia els focs i el pebre a la casa, llavors anava aquí i allà segons la demanda.

Sabia de lletra, però ignoram on en va aprendre, segurament al poble.

Va aprendre la pirotècnia pel seu compte, ja que son pare no li va ensenyar mai res. Ell feia proves i hi duia molta idea. El seu germà Joan, que anaven junts, no hi duia massa idea. Ell va anar una sèrie de vegades a Barcelona i a València per veure-hi focs artificials i aprendre tècniques

Quan ell va fer pebre vermell, ja hi havia totes les altres indústries d’aquesta especialitat que funcionaven. Segurament començaren a can MARÇAL, i llavors els vells de can PINSO i can QUELET. En degué aprendre d’algun d’ells; més tard, anava a Múrcia, d’on li enviaven pebres sense capoll, secs, que només havien de fer posar-los damunt canyissos per torrar-los i picar-los

Es destacable la important cremada que va patir a cala Rajada mentre amollava focs artificials; va ser molt greu i es va cremar tot el cos. Se’n va salvar perquè Joan March VERGA va fer tots els possibles perquè el curassin, ja que l’accident havia estat a la seva finca.

No va ostentar mai cap càrrec públic, ni pertanyia a cap grup; es dedicava íntegrament a la feina.

A part dels viatges pels focs i pel pebre, també havia estat a Maó per fer el servei militar; llevat d’això, no li varen sentir dir mai que hagués anat a altres parts.

Sempre va fer molta feina, se’n cuidava de la terra i batíen a l’era. També anaven a cercar herba per als animals.

Entre les seves qualitats destaca ésser molt feiner, però també era renouer, ja que solia xerrar fort; de caràcter el consideraven més bo de dur que el seu pare.

Va sortir una sèrie de vegades damunt la premsa, arran dels focs pirotècnis a diversos pobles i, especialment, quan va succeir l’accident de cala Rajada.

Un determinat moment va tenir un Seat 1500 que llogava com a servei públic. Així, el trobam l’any 1955 a les actes municipals quan li donen permís per efectuar serveis amb cotxe, des del seu domicili a qualsevol punt de l’illa.

També l’hi trobam l’any 1964 quan li donen permís per instal·lar la indústria de pirotècnia dins la finca “Tetuan”.

I encara el tornam trobar el 1966 quan li donen permís per a la industria del pebre al c/Mallorca, que no sabem exactament si es tracta de la legalització d’un negoci que ja funcionava o era per a la creació d’una empresa de nova planta.

L’esposa, Maria Rigo Bestard, CORRONA, va ser la típica dona de l’època dedicada al seu marit, als fills i a la casa. Destaca la qualificació de bona persona que tenia. Dins les seves activitats destacava la cria dels animals domèstics, que cuidava amb esment. Sembla que no li va agradar mai el canvi de casa, del c/ Mallorca al c/Major, però ho duia amb resignació.

http://www.marratxipedia.com/frontera-palou-antoni-parro-1907-1989/