LES CORREGUDES, del segle passat.

  Al programa de festes de Santa Margalida, de l'any 1950, la competició esportiva,  ja fos a través de carreres a peu, o en equip de futbol, tingué la seva importància.  Tal vegada podria ser, perquè aquells anys, era president del comitè olímpic espanyol, en José Moscardó Ituarte, 

 

El cas és que al programa de les festes, hi figuren dues competicions. Una nocturna, i l'altra a ple sol.

 

La de la nit, tingué lloc a la Plaça. Els premis eren econòmics, que aquells anys de la postguerra, la moneda, rodava poc per les butxaques de la gent.  Es feia en dues tongades, una just per la gent del poble, i l'altre en què podien participar,  corredors locals i  forans a la vegada.

 

Tot això tingué lloc, a la vetlada del dissabte de La Beata. A les 11 de la nit. Acabada la competició, seguia la nit, amb el concert de la Banda de Música local,  que acabava en quatre coets, i tots a dormir, que el se'n demà, hi havia feina.

 

Diumenge, no hi havia res programat fins a la 1 del migdia, en  Es Còs, que no era altra cosa, que carreres pedestres, tal com les deien. És curiós,  que els premis fossen les acostumades joies. Jo les imagín, amb canyes verdes, on hi havia una alpargata penjada, un capell, o uns calcetins, això sí, tot per homos. La  joia més grossa era un pollastre, tal com diu el programa. A part també, de doblers.

 

Parla d'un premi de 100 pessetes per cavalls, egos, o cavalls joves, una quantitat ben important per aquells anys.

 

És Cós aquest any, es va utilitzar tant per les carreres, com per als dos partits de futbol, el que al meu entendre, era dificultós compaginar  els dos esvaniments. Tant per la inclinació del terreny, per la pilota de cuiro, o per si se senyalitzava amb els solcs,  l'espai per la carrera, cosa que desconec. També podria haver-hi,  dues finques distintes, que es diguessin és Cos.

 

Fos com fos, segur que era ben entretingut










Detall de l'enunciat al programa:

Dia 2 de setembre de l’any 1950 a les 23 hores.

A las 23.-Carreras pedestres en la Plaza del General Franco, cuyo recorrido y premios a continuación se detallan:

1.ª Carrera, exclusivamente para corredores vecinos de la localidad; 20 vueltas a la pista. - Primer Premio 75 ptas.; 2.º 40 ptas. y 3.° 25 ptas.

A la vuelta n.º 10 se concederá una prima de 10 ptas.

2.ª Carrera, libre para todos indistintamente; 40 vueltas a la pista. -Primer Premio 250 ptas.; 2.º 125 ptas. 3.º 75 ptas. y 4.º 30 ptas.

A las vueltas 10, 20 y 30, se con-cederán primas de 25 ptas.

Las antedichas carreras se verificarán por puntuación.

 

Diumenge dia 3 de setembre de l’any 1950 a les 13 hores.

Carreras pedestres en «ES COS› en las que además de las acostumbradas <joyes> se concederán los siguientes premios:

25 ptas. y un pollo para corredores vecinos de la localidad.

50 ptas. y un pollo para corredores indistinta-mente.

100 ptas. para caballos, yeguas, potros y pоtrona


***

Foto actual cedida per Marti Torres

La Beata 1989.


Es Cos Santa Margalida.





Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

EL Bars a Santa Margalida durant el segle XX.

Imatge
De petit record aquests llocs,    on se servien begudes, anomenats en tres paraules ben distintes. Bar, Cafè o Casino. Eren lloscs on hi havia bàsicament homes, que bé jugaven a cartes, o anaven a fer fum, i en tot cas, eren un lloc de cites. Allà a hores determinades, hi trobaves és mercader, és manescal,  o als menestrals. Allà mateix sabies qui hi havia mort, si sa casava algú, o si alguna família havia tingut algun fill, i no era mirant cap tauló d’anuncis. Allà et podies informar, d'allò que passava al poble, o al món.  Fins i tot podies llegir el diari, sense saber llegir. Eren llocs com els rentadors públics, però de distinta manera    de contar les notícies, i fent bromes distintes. Ja ho deien, coses d’homes. Anar al Casino, al Cafè i més tard al Bar, que era com s’anomenaven aquests llocs, era una passa temps. Crec que això d’anar a berenar, a aquests establiments, és cosa més moderna. El que si    servien,  al migdia, eren els vari...
Read more »

CAN BARRAIXET, i les sabates.

Imatge
 La vida als pobles, era totalment distinta  de la ciutat, no just pel treball, sinó també, a l'hora de vestir. A principis del segle XX, la gent del camp, tenia dues mudes ben diferenciades, roba per vestir i roba per fer feina. Les sabates també era part important del vestuari. Podien anar des de l'espardenya, fins a les sabates de sola d'auto. Al camp per fer feina, la millor protecció, era una sabata que tingués una  bona sola, per segons quines feines. Encara que a l'estiu, era freqüent  anar descalç, tenint així, contacte directe amb el trespol o la terra. A l'espardenya la sola és de corda, i el seu pitjor enemic, és la humitat, però és molt còmoda i bona de remenar, donat que la coberta és de tela, i basta cosir. A principis del segle passat, les rodes dels automòbils,  eren reutilitzades per fer distintes funcions, per exemple substituint  les senalles de vaumes,  o per les soles de les sabates. Record el meu padrí, amb una alena de sabater, i...
Read more »

EL CAMIÓ QUE VA SORTIR A LA PEL·LÍCULA

Imatge
WOMAN OF STRAU. El cotxe era un Hupmobile R , Segons he pogut llegir, a la pàgina de Vehicles Antics de Mallorca . Ara bé,  hi ha algunes diferències que he d'aclarir. Segons aquesta pàgina, era un  BA-1.641, de setembre de l'any 1924, propietat d'en Josep Forteza Pico. Però el dia 17 de febrer de l'any 1947, ja era d'en Pedro Gil Sureda d'Arta, i el va convertir amb camioneta. Cercant dins les escenes de la pel·lícula, he pogut mirar en detall, les fotografies del rodatge. Veig que la matrícula era un PM 1.641. Tal vegada, això ens pot dur al fet, que sigui diferent el propietari, i  t'explicaré el motiu. Tiana Siquier en va contar, que el camió era d'en  Toni Melis d'Arta, casat amb na Teresa Fuster,  que era una germana, de la mare d'en Bernat Forteza. Tenia una botiga a Arta, on venia  senalles, senalletes, capells, i tota classe d'articles fets de vauma.  En Toni anava a repartir el genero, amb el caminonet.  Tenien la botiga prop de la...
Read more »