FILHARMÒNICA PORRERENCA

  Porreres  està lligada a Santa Margalida, ja que les dues son Viles, i també per la música,  que tantes vegades ha sonat als dos pobles. La plaça de l'ajuntament, anomenada plaça de la Vila ho diu tot, però aquest escrit es vol centrar, en la Filharmònica  Porrerenca, específicament  referint-se al programa de festes  de Santa Margalida. 

El programa de festes de l'any 1950, diu així:  Diumenge dia 3 de setembre, a les 16 hores, Concert per la Banda La Filharmònica de Porreres. Aquest any era el director Bartomeu Oliver Martí que ho va ser des de l'any 1945 a l'any 1952

Aquesta Banda de música, fou creada l'any 1865, per Jaume Mulet Escarrer, que era la unió de distintes bande,s que hi havia anteriorment. L'any 1923 guanya un concurs celebrat a Inca, i l'any 2006, obtingué premi Jaume II,  del Consell de Mallorca.

Podem destacar entre altres directors de la banda, a Bartomeu Oliver i Martí que va ser mestre de músics, compositor, instrumentista i director de distintes bandes entre elles la de Porreres.  

Jordi Rosselló LLiteras, en Jordi Güia nascut l'any 1929, va entrar a la banda al cap de 9 anys i va ser director des de l'any 1951 durant 34 anys. Va ser també director i fundador de la Banda de Santa Margalida des de l'any 1988 fins a l'any 1999.








LES FONTS:

Tota la informació de la Banda a PORRERES TV

https://filharmonica.porrerestv.com/index.php

***

Directors de la Filharmònica Porrerenca.

 Jaume Mulet Escarrer

Blai Bou

Gabriel Font Figuera

1890-1892 Baltasar Moyà Sanxo

Antoni Bauçà

Jordi Rosselló Oliver

Sebastià Nicolau Fiol

Pere Mora Gomila

Andreu Nicolau Melià

Josep Más Picornell

1937-1945 Mateu Dalmau Coll

1945-1952 Bartomeu Oliver Martí

1953-1987 Jordi Rosselló Lliteras

1987-1996 Antoni Peris Fons

1996-1997 Bartomeu Barceló García

1997-2006 Joan Martorell Adrover

2006-2009 Joan Ramon Xamena Vidal

2009-2014 Miquel Barceló Ginard

2015-2017 Ferrán Vaquer Silvar

2017-2019 Damià Muñoz Barceló.

2019- Joan Ramon Xamena Vidal Directors de la Filharmònica Porrerenca.




https://ca.wikipedia.org/wiki/Filharm%C3%B2nica_Porrerenca


https://laguitarrabalear.blogspot.com/2017/11/bartomeu-oliver-i-marti-felanitx.html


https://agrupacioculturalporreres.cat/repositori/llum-doli-79.pdf


https://filharmonica.porrerestv.com/index.php/historia

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

EL Bars a Santa Margalida durant el segle XX.

Imatge
De petit record aquests llocs,    on se servien begudes, anomenats en tres paraules ben distintes. Bar, Cafè o Casino. Eren lloscs on hi havia bàsicament homes, que bé jugaven a cartes, o anaven a fer fum, i en tot cas, eren un lloc de cites. Allà a hores determinades, hi trobaves és mercader, és manescal,  o als menestrals. Allà mateix sabies qui hi havia mort, si sa casava algú, o si alguna família havia tingut algun fill, i no era mirant cap tauló d’anuncis. Allà et podies informar, d'allò que passava al poble, o al món.  Fins i tot podies llegir el diari, sense saber llegir. Eren llocs com els rentadors públics, però de distinta manera    de contar les notícies, i fent bromes distintes. Ja ho deien, coses d’homes. Anar al Casino, al Cafè i més tard al Bar, que era com s’anomenaven aquests llocs, era una passa temps. Crec que això d’anar a berenar, a aquests establiments, és cosa més moderna. El que si    servien,  al migdia, eren els vari...
Read more »

CAN BARRAIXET, i les sabates.

Imatge
 La vida als pobles, era totalment distinta  de la ciutat, no just pel treball, sinó també, a l'hora de vestir. A principis del segle XX, la gent del camp, tenia dues mudes ben diferenciades, roba per vestir i roba per fer feina. Les sabates també era part important del vestuari. Podien anar des de l'espardenya, fins a les sabates de sola d'auto. Al camp per fer feina, la millor protecció, era una sabata que tingués una  bona sola, per segons quines feines. Encara que a l'estiu, era freqüent  anar descalç, tenint així, contacte directe amb el trespol o la terra. A l'espardenya la sola és de corda, i el seu pitjor enemic, és la humitat, però és molt còmoda i bona de remenar, donat que la coberta és de tela, i basta cosir. A principis del segle passat, les rodes dels automòbils,  eren reutilitzades per fer distintes funcions, per exemple substituint  les senalles de vaumes,  o per les soles de les sabates. Record el meu padrí, amb una alena de sabater, i...
Read more »

EL CAMIÓ QUE VA SORTIR A LA PEL·LÍCULA

Imatge
WOMAN OF STRAU. El cotxe era un Hupmobile R , Segons he pogut llegir, a la pàgina de Vehicles Antics de Mallorca . Ara bé,  hi ha algunes diferències que he d'aclarir. Segons aquesta pàgina, era un  BA-1.641, de setembre de l'any 1924, propietat d'en Josep Forteza Pico. Però el dia 17 de febrer de l'any 1947, ja era d'en Pedro Gil Sureda d'Arta, i el va convertir amb camioneta. Cercant dins les escenes de la pel·lícula, he pogut mirar en detall, les fotografies del rodatge. Veig que la matrícula era un PM 1.641. Tal vegada, això ens pot dur al fet, que sigui diferent el propietari, i  t'explicaré el motiu. Tiana Siquier en va contar, que el camió era d'en  Toni Melis d'Arta, casat amb na Teresa Fuster,  que era una germana, de la mare d'en Bernat Forteza. Tenia una botiga a Arta, on venia  senalles, senalletes, capells, i tota classe d'articles fets de vauma.  En Toni anava a repartir el genero, amb el caminonet.  Tenien la botiga prop de la...
Read more »