Entrades

S'HORT D'EN DEGOLLAT

Imatge
Té uns inicis ben primerencs, ja que a la prehistòria, s'hi establiren diverses civilitzacions. S'assentaren al lloc conegut, com la Murada del Velar, o és Velar, un jaciment que no s'ha arribat a excavar. Segons va recollir, Josep Mascaro Passarius, que va consultar a la gent del seu temps, diu així: Allà en el recinte, hi hagué fins a tes talaiots, tots derruïts. Aquest  jaciment el va envair, la carrera que va de Santa Margalida a Manacor, i  a la vegada, la que va a Maria de la Salut, dins el mateix terme. La gent li solia dir, el cementiri dels moros, que correspon, a la darrera cultura que va ocupar aquest lloc. Tenir a l'abast aigua per poder sobreviure, era bàsic i així ho va ser a  tot el sementer del Reboster, que varen ocupar més tard els romans, i despres els musulmans, fins a la reconquista. ÈPOCA MUSULMANA  Benahitir, així  més o manco s'anomenava és Reboster, a l'època musulmana.  S'hi construïren Qanacs, o mines, que en certa manera encara es
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

FAMÍLIA PLANES i MULET. Llubí, Muro, Santa Margalida.

Imatge
Als inicis del segle XIX,   en Joan Planes de Llubí, es va casar   Francisca Maria Mulet de Muro. Els noms no els he verificat, sinó que els he deduït, per als que dugueren els nets.   Els fills que tingueren va ser: Rafel Planes Mulet, i les germanes, Maria,   i Antònia Planes Mulet. El fill i les dues filles, es casaren a Santa Margalida; Rafel amb na Catalina   March Monjo. Na Maria amb Andreu Serra Alomar  de Llubí, i    n’Antònia, amb Antoni Font March. Com si res, a mitjans de    segle XIX,   ja tenim les arrels  de la família  Planes, de la família   Serra,   i la família Font, que mirarem de desxifrar. Rafel Planes Mulet, que figura com a batle de Santa Margalida, des de dia 1 de juliol de 1883, i ho va ser un parell d'anys.  Segons diuen que tingué desavinences, amb el poble veí de Muro  on tenia algunes propietats. Tenia declarades als amarillaments de l'any 1879, 11 finques rústiques, de les quals. 4 eren de la seva dona, Catalina March Monjo,   les altres 5 de l
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ANDANA

Imatge
  En llaurar un camp, abans en les bísties, ara amb altres artefactes,    es fan tires de solcs de cap a cap, per canviar de sentit queda un espai sense llaurar, de l’amplària de l’aparell o el juny.    Aquest espai anomenat andana es llauren al final quedant el camp    així tot llaurat    i tapant les diferències.   Fer ses andanes; Llaurar en sentit transversal per tapar l'espai buit que havia deixat l'aparell en canviar de sentit. Andana: Espai buit que queda sense llaurar.   Llobada Voltant les soques dels arbres, l'espai que queda  sense llaurar es diu llobada, sol tenir forma romboidal.  Temps enrere ses llobades s'entrecavaven o en temps de segar  ho feien en la falç "faus", es deia: "anar a fer ses llobades". ANDANA . Al diccionari Català, Valencià Balear Tros de terra que queda sense llaurar, en arribar a la partió, perquè el parell hi gira, i que després llauren anant-hi de través. ANDANA  I. Sèrie de coses en sentit horitzontal; cast. hile
Publica un comentari a l'entrada
Més informació