Entrades

EL Bars a Santa Margalida durant el segle XX.

Imatge
De petit record aquests llocs,    on se servien begudes, anomenats en tres paraules ben distintes. Bar, Cafè o Casino. Eren lloscs on hi havia bàsicament homes, que bé jugaven a cartes, o anaven a fer fum, i en tot cas, eren un lloc de cites. Allà a hores determinades, hi trobaves és mercader, és manescal,  o als menestrals. Allà mateix sabies qui hi havia mort, si sa casava algú, o si alguna família havia tingut algun fill, i no era mirant cap tauló d’anuncis. Allà et podies informar, d'allò que passava al poble, o al món.  Fins i tot podies llegir el diari, sense saber llegir. Eren llocs com els rentadors públics, però de distinta manera    de contar les notícies, i fent bromes distintes. Ja ho deien, coses d’homes. Anar al Casino, al Cafè i més tard al Bar, que era com s’anomenaven aquests llocs, era una passa temps. Crec que això d’anar a berenar, a aquests establiments, és cosa més moderna. El que si    servien,  al migdia, eren els vari...

SA CAPELLA. Santa Margalida.

Imatge
Pere Estelrich Fuster de mal nom Casat, era propietari de la finca de Sa Capella, on va experimentar amb diferents rasses d’ametlers.  Va néixer a Santa Margalida l’any 1845, i va finir a Palma l’any 1912. Era Agrònom, farmacèutic, naturalista i traductor. Va ampliar estudis a França i Holanda. Catedràtic   d’agricultura de l’Institut Balear. Va identificar la fil·loxera a Mallorca. Les seves publicacions són abundants, i parlen de diferents branques   d’agricultura, com a traductor ho va ser del llibre. Un hivern a Mallorque, de George Sand, l’any 1912. També va ser molt prolífic amb articles,   parlant de distints temes. Sa Capella anteriorment, i potser d’aquí li ve el nom, pel fet que els pares teatins, hi volgueren construir un monestir,   en contra de l’oposició de la parròquia vilera, això era l’any 1734.   L'any 1932,  va comprar la dita finca, Miquel Ordinas, que era el secretari financer, del multimilionari, Joan Verga. Va enllestir una r...

EL METEORIT de Son Real.

Imatge
 Aquest meteorit el va veure un militar retirat, que havia vingut a Inca l'any 1934, nomia Canuto Boloqui. Tenia casa a Son Bauló, la primera més a prop del torrent, tenia una barca que utilitzava per pescar  i altres vigilàncies.  L'any 1940 va sentir un soroll, que corria pel cel, com la siuladissa d'una bomba, i després va venir l'impacte, i el corresponent tro.  Diuen que hi va anar, pensant si era un atac, per passar l'informe de guerra a les autoritats. Encara feia fum quan hi va arribar, i fins i tot tocant els materials, es va cremar les mans.  Aquell any era el cap de la Falange a Mallorca, i l'any següent, el nomenarien delegat provincial de l'Institut Nacional de l'Habitatge, càrrec que va exercir fins a l'any 1970. Parlant de l'assumpte del meteorit, no va ser fins al dissabte de Sant Bernat, el vespre de dia 19 d'agost de 1958,  segons va redactar Guillem Cantallops, va succeir un fet similar,  amb renou  i l'impacte a terra....