COSES DEL CAMP i DELS POBLES

WOMAN OF STRAU. El cotxe era un Hupmobile R , Segons he pogut llegir, a la pàgina de Vehicles Antics de Mallorca . Ara bé,  hi ha algunes diferències que he d'aclarir. Segons aquesta pàgina, era un  BA-1.641, de setembre de l'any 1924, propietat d'en Josep Forteza Pico. Però el dia 17 de febrer de l'any 1947, ja era d'en Pedro Gil Sureda d'Arta, i el va convertir amb camioneta. Cercant dins les escenes de la pel·lícula, he pogut mirar en detall, les fotografies del rodatge. Veig que la matrícula era un PM 1.641. Tal vegada, això ens pot dur al fet, que sigui diferent el propietari, i  t'explicaré el motiu. Tiana Siquier en va contar, que el camió era d'en  Toni Melis d'Arta, casat amb na Teresa Fuster,  que era una germana, de la mare d'en Bernat Forteza. Tenia una botiga a Arta, on venia  senalles, senalletes, capells, i tota classe d'articles fets de vauma.  En Toni anava a repartir el genero, amb el caminonet.  Tenien la botiga prop de la...

El carrer de la rectoria,  aquest és el nom que tingué, quasi al llarg del segle XIX,    actualment anomenat Constitució. També fou anomenat carrer Plaça, entre els anys  1853 i 1862. Abans carrer  Rectoria fins a l'any 1849.  Aquest carrer  va des de Sa Plaça de la Vila fins a l'església de Santa Margalida. Aquesta foto és posterior a l'any 1922, tal com diu Antoni Mas, pel fet que fins aquell any, existia encara el palau del Compte de Santa Maria de Formiguera, o  compte Mal . De l'església podem veure els arcs tapats, mentre que el color del campanar, és un efecte de les ombres, però que el fan rellevant. A la dreta podem veure la creu, a la cantonada on anys més tard, ferien l'edifici de la OJE, que actualment és la casa de la cultura. La creu es va reemplaçar,  al solar davant l'església, on hi hagué la casa dels mestres, que encara el carrer paral·lel du el nom d'Escola. També a la dreta veiem la majestuosa rectoria, que segons diu Xisc...

LA SEQÜÈNCIA. La primera propietat que compra l'Arxiduc va ser Miramar. Més o manco va transcórrer així. RELATOR . Dia 4 de novembre de l'any 1871, vingué altre cop a Palma amb el vapor el Maonès,  l’Arxiduc Lluís Salvador.  Es va instal·lar prop de la catedral, al palau del Comte de Formiguera, propietat de la família Ferrer de Sant Jordi. A aquest palau, va mantenir reunions amb les personalitats culturals, científiques, artístiques, i polítiques  de Mallorca. Divendres dia 19 de gener de l’any 1872, va sortir de la porta de Sant Antoni de Palma, amb una galera  acompanyat del senyor Joan Palou de Comasema, i el senyor Francesc de Los Herreros,  camí cap a Pollença, i allà s’allotjaren, a la posada del senyor de Comasema. L’objectiu era assistir al ball dels Cavallets, una dansa del segle XV. Els fan ballar al so del flabiol i el tamborí, el dia de Sant Sebastià. També tenien intenció, de visitar la   Vall d'en  Marc , que està a la carretera de ...

 La vida als pobles, era totalment distinta  de la ciutat, no just pel treball, sinó també, a l'hora de vestir. A principis del segle XX, la gent del camp, tenia dues mudes ben diferenciades, roba per vestir i roba per fer feina. Les sabates també era part important del vestuari. Podien anar des de l'espardenya, fins a les sabates de sola d'auto. Al camp per fer feina, la millor protecció, era una sabata que tingués una  bona sola, per segons quines feines. Encara que a l'estiu, era freqüent  anar descalç, tenint així, contacte directe amb el trespol o la terra. A l'espardenya la sola és de corda, i el seu pitjor enemic, és la humitat, però és molt còmoda i bona de remenar, donat que la coberta és de tela, i basta cosir. A principis del segle passat, les rodes dels automòbils,  eren reutilitzades per fer distintes funcions, per exemple substituint  les senalles de vaumes,  o per les soles de les sabates. Record el meu padrí, amb una alena de sabater, i...

De petit record aquests llocs,    on se servien begudes, anomenats en tres paraules ben distintes. Bar, Cafè o Casino. Eren lloscs on hi havia bàsicament homes, que bé jugaven a cartes, o anaven a fer fum, i en tot cas, eren un lloc de cites. Allà a hores determinades, hi trobaves és mercader, és manescal,  o als menestrals. Allà mateix sabies qui hi havia mort, si sa casava algú, o si alguna família havia tingut algun fill, i no era mirant cap tauló d’anuncis. Allà et podies informar, d'allò que passava al poble, o al món.  Fins i tot podies llegir el diari, sense saber llegir. Eren llocs com els rentadors públics, però de distinta manera    de contar les notícies, i fent bromes distintes. Ja ho deien, coses d’homes. Anar al Casino, al Cafè i més tard al Bar, que era com s’anomenaven aquests llocs, era una passa temps. Crec que això d’anar a berenar, a aquests establiments, és cosa més moderna. El que si    servien,  al migdia, eren els vari...