COSES DEL CAMP i DELS POBLES

Té uns inicis ben primerencs, ja que a la prehistòria, s'hi establiren diverses civilitzacions. S'assentaren al lloc conegut, com la Murada del Velar, o és Velar, un jaciment que no s'ha arribat a excavar. Segons va recollir, Josep Mascaro Passarius, que va consultar a la gent del seu temps, diu així: Allà en el recinte, hi hagué fins a tes talaiots, tots destruïts. Aquest  jaciment el va envair, la carrera que va de Santa Margalida a Manacor, i  a la vegada, la que va a Maria de la Salut, dins el mateix terme. La gent li solia dir, el cementiri dels moros, que correspon, a la darrera cultura que va ocupar aquest lloc. Tenir a l'abast aigua per poder sobreviure, era bàsic i així ho va ser a  tot el sementer del Reboster, que varen ocupar més tard els romans, i despres els musulmans, fins a la reconquista. ÈPOCA MUSULMANA  Benahitir, així  més o manco s'anomenava és Reboster, a l'època musulmana.  S'hi construïren Qanacs, o mines, que en certa manera encara ...

   Als inicis del segle XIX, en Joan Planes de Llubí, es va casar Francisca Aina Mulet de Muro.  Entre els fills que tingueren hi ha en Rafel Planes Mulet, i les germanes, Maria, i Antònia Planes Mulet. A molts d’escrits ens podem trobar amb el cognom Planas  tan ell com els seus descendents. El fill i les dues filles, es casaren a Santa Margalida; Rafel amb na Catalina March Monjo. Na Maria amb Andreu Serra Alomar de Llubí, i n’Antònia, amb Antoni Font March. Com si res, a mitjan segle XIX, ja tenim les arrels de les famílies Planes, els Garau, la família Serra, i la família Font, que mirarem de desxifrar. Rafel Planes Mulet, va ser batle de Santa Margalida, des de dia 1 de juliol de 1883, i ho va ser un parell d'anys.  Segons diuen tingué desavinences, amb el poble veí de Muro, on vivia i tenia algunes propietats. Hem localitzat un contracta d’arrendament de l’any 1875, on va llogar Son Sant Martí fins a l’any 1881. Es va casar amb Catalina March Monjo, ...