COSES DEL CAMP i DELS POBLES

  PEDRA SEQUE O PARET SECA Les parets, fetes a la seca, utilitzades per tancar finques, reforçar marges, barraques per donar refugi als animals o fins i tot a totes les casetes de roter, amaguen dintre una història que ve dels principis de la civilització. Per altra part, aquestes construccions són ben vives per dos motius, un és el de donar refugi a infinitat d'éssers vius, ja siguin invertebrats, mol·lusc gastròpodes, tota classe de caragols. A més infinitat de vertebrats i rèptils les utilitzen per ells el seu habitatge, reguard, o llocs d’aguait per la caça. Aquest motiu les dona molta importància per la sostenibilitat dels cultius. Un altre motiu important és el seu moviment. Aquest pot ser causat per la fauna que la utilitza, efectes atmosfèrics, puja i d’altres, altres vegades poden ser la vegetació que hi viu incrustada que amb els anys hi dipositen al seu interior restes de les fulles entre d’altres. Aquests moviments, a vegades consoliden la seva solidesa, al...

Les fonts de Santa Margalida, que brollen  de l'aigua arreplegada a Maria de la Salut, fou un tema polèmic,  durant els anys de la segregació dels dos  pobles. Les terres que confronten. Des del Turó d’en  Xeu,  amb el Turó de sa Bisbal,  fins a arribar al  Turó d’es Pujol,   dins el terme  de Son Perot (Maria de la Salut), formen triangle cap a Santa Margalida, partint  des d'Es Velar, als Turons de  Son Fluxa, i Son Femenia. Durant l’època de pluges,  Sa Bisbal i voltants, emmagatzemen les aigües  dintre del sistema rocós, i que es filtren per les escletxes que es formen entre les roques poroses.  Al contrari de les fonts Ufanes,  aquestes brollen llargament, i brollen en  diverses fonts, mirant cap al sementer de terra bona, anomenat és Reboster, que està  a la part baixa.   Són terres  d’argila blanca, que entre les propietats tenen conservar la humitat.  Es podien  reg...

  Felip Cerdà i Cerdà,   va esser alumne destacat de s’Institut de sa Pobla, a finals dels anys 60, un temps en que els estudiants eren pocs, perquè la majoria tenia que anar a l’hort a regar i a fer feina de sol a sol.   Era un temps que aprendre a llegir i escriure era una meta   molt alta per molts de nins,    i   no en parlem de les nines, que anaven a costura per aprendre les feines de la casa. Amb els anys es dedica als números, de tal manera que dedica tota la seva vida laboral a aquest quefer. Una vegada jubilat,   es dedica a cultivar i cuidar les terres de Can Guillo a Pollença.   La paraula Guillo la defineix com: “ Terra blanca, molt compacta i dura, difícil de treballar. Per altre Banda el cognom Guillo, surt de France i s’espargeix per Catalunya i Balears. Sigui com sigui,   el Guillo   que jo vaig visitar, es un paradís entre roques   i coves, que podràs tocar amb les mans, mirant les fotografies. Aquest pa...