COSES DEL CAMP i DELS POBLES

 Tots tenim presents els molins moguts per vent, a les hortes per treure aigua. Les grans aspes  impressionen. Les torres de pedra com si fossen hereus dels talaiots  també. Aprofitant  les altures, a molts de pobles també abundaren els molins moguts per vent,  per fer farina.  Utilitzaven grans veles de tela, degut a que  tenien que donar força per  moure  les moles de pedra,   que fregant una contra l’altra capolaven el blat per fer farina. En canvi els molins moguts per aigua, son poc visibles, degut a la seva estructura. Es mal imaginar que a Mallorca, a on no hi ha rius,  poguessin existir  molins hidràulics per tal de fer farina o altres funcions. Vet aquí, lo que l’enginy humà, va fer possible per adaptar-se,  i crear les estructures necessàries per utilitzar l’aigua, per moure les moles de pedra per fer farina. Els primers molins hidràulics,  venen de l’època romana, encara que hi h...

  L'arbre neix l'any 1905, a son Toni de sa Pobla. Siii. . . El mateix any que  Albert Einstein publica Teoria de la relativitat, o que va començar la Revolució Russa.   Creixia a balquena, ben regat per les pluges (període d’abundància) i, per tant, anys de prosperitat, fins  a 1912,  any que va acabar amb l’enfonsament del Titànic.    Fixeu-vos en els cercles (un per cada any de creixement) i podeu observar que són més amples.   A partir d’aquesta data els cercles van minvant, el canvi de cicle ens du a anys de sequera i, per tant, de crisi. A mil 1914 es declara la Primera Guerra Mundial a part d’altres guerres a altres països i l'any 1919 esclata la crisi econòmica.   He de ressaltar, períodes de 7 anys aproximadament que es tornà la sequera amb l'abundància, que alguns relacionen amb el pas d’un cometa que en visita cada set anys  i que es podria verificar si coincideixen  els anys que l’òrbita està més a prop  influeix o ...

Impressiona   passar-hi per davall,  a part de la ombra, desprèn una mena d’energia i protecció.   No es gens estrany que  temps enrere,  ja deien de l’alzina que era un arbre sagrat, símbol de força, longevitat i solidesa.   L’aglanera es troba a  una confluència de dos saragalls , que van a parar al torrent de  de Binicaubell ,  També anomenat torrent de Banderola, de Montblanc, Son Fullós,   així com va  passant per els  distints indrets. Esta dins una finca privada a la vorera del camí del mateix nom, i que  el final no te sortida.  Forma part d’un petit bosc d’aglaneres,  que a l’any 1.956  ja figura a les fotos aèries. Per la situació se pot pensar que  esta arrelat  prop d’un espai ric amb aigua subterrània, de fet a finals del segle XIX hi havia un moli que feia farina mogut per aigua,  dels pocs que existien a Mallorca. A 1.829, a Santa Margalida hi havia  declares...