MOLINS HIDRAULICS A MALLORCA, per fer farina.
Tots tenim presents els molins moguts per vent, a les hortes per treure aigua. Les grans aspes impressionen. Les torres de pedra com si fossen hereus dels talaiots també.
Aprofitant les
altures, a molts de pobles també abundaren els molins moguts per vent, per fer
farina. Utilitzaven grans veles de tela, degut a que tenien que donar força per moure les moles de pedra, que fregant una contra l’altra capolaven el
blat per fer farina.
En canvi els molins moguts per aigua, son poc visibles, degut a la seva estructura. Es mal imaginar que a
Mallorca, a on no hi ha rius, poguessin
existir molins hidràulics per tal de fer
farina o altres funcions.
Vet aquí, lo que l’enginy humà, va fer possible per adaptar-se, i crear les estructures necessàries per
utilitzar l’aigua, per moure les moles de pedra per fer farina.
Els primers molins hidràulics, venen de l’època romana, encara que hi ha
poca documentació. D’abans de la conquesta de Mallorca a l'any 1.229, n’estan documentats 197, procedents de l’època
musulmana, en que l’aigua era de domini
públic.
A partir de la conquesta
catalana, l’aigua d’aquests molins va passar a ser feudal, i en desaparegueren
un bon grapat.
Al segle XIX, entrem amb una etapa de la transformació dels cereals i altres productes del camp, coincidint amb la aturada del cultiu de la vinya, per la fil·loxera, per una part, i per l’altra, l’accés a les terrers per conrear per petits propietaris.
Durant aquesta època trobem molins hidràulics localitzats a la Font de la Vila, Font de
Canet, Al torrents de Maçanella (Selva, Campanet, Búger, Mancor i sa Pobla. També
a Arta, Capdepera i Son Servera. A Manacor. A Sóller , Alaró o Pina.
Els Molins d’aigua, utilitzen la força de l’aigua per moldre gra o altres productes.
A la conquesta cristiana 1.229 eren
habituals els molins fariners moguts per
aigua de roda horitzontal. Els molins
que encara es conserven avui daten dels
segles XVII i XVIII. Els de roda vertical
foren introduïts a Mallorca a
partir del segle XVIII
Per conèixer un poc mes
d’aquets molins, pots llegir els enllaços
que he seleccionat, i a mes pots veure
detalls de molins existents, alguns rehabilitats, conservant tots els detalls.
També hi ha dos vídeos, que mostres el funcionament d’aquets molins.
INDEX:
ROMA
MOLI HIDRAULIC
DEFINICIÓ
MOLI D'EN CUSSETA (SELVA)
MOLI DE SA RATA (BUGER)
SA TORRENTERA (BUGER)
MOLI DE RAIXA (BUNYOLA)
MOLI DES GALATZO (CALVIA)
MOLI DE SA GRANJA (ESPORLES)
MOLI DE S'ESTRET (SANTA MARGALIDA)
L'ALMADRAVA (POLLENÇA)
NOTES HISTORIQUES
RESTAURACIO DE MOLINS
VIDEOS:
MOLI HIDRAULIC FARINER A RAIXA
MOLI HIDRAULIC GALATZÓ (CALVIA)
* * *
ROMA
Els primers molins d'aigua utilitzaven el sistema d'Arbres
de lleves i daten a l'antiga
Roma, fa dos mil anys. Es movien a través d'un sistema d'engranatges que
bàsicament consistia en un cilindre amb lleves que s'activava amb l'energia
accionada per la força de l'aigua, aquestes lleves aixecaven o deixaven caure
uns pistons que molien el gra.
FUNCIONAMENT
Fa centenars d'anys, el moviment de l'aigua s'utilitzava a les fàbriques. L'energia cinètica de l'aigua en moviment es converteix en un moviment de rotació d'unes pales de fusta que s'uneixen mitjançant un eix a una pedra de molí (pedra rodona i pesada) per tal de moldre cereals (blat i blat de moro, ordi, civada, etc.) i convertir-los en farina
MOLI HIDRAULIC
Els primers molins d'aigua utilitzaven el sistema d'Arbres
de lleves i daten a l'antiga
Roma, fa dos mil anys. Es movien a través d'un sistema d'engranatges que
bàsicament consistia en un cilindre amb lleves que s'activava amb l'energia
accionada per la força de l'aigua, aquestes lleves aixecaven o deixaven caure
uns pistons que molien el gra.
Aquesta aplicació és el primer arbre
de lleves datat. Es considera que va ser l'emmagatzematge d'informació
de forma mecànica. Aquest, sense voler, va ser l'inici dels sistemes binaris i
es va aplicar en altres maquinàries com ara telers, sistemes de
distribució d'aigua o en martells hidràulics. I més tard aquest sistema binari
acabarà evolucionant fins als primers ordinadors i
altres tecnologies digitals.
FUNCIONAMENT
"Bombillo", per a apujar aigua. Moviments del llaurador.
Ilu·lustració del Museu Valencià d'Etnologia
Fa centenars d'anys, el moviment de l'aigua s'utilitzava a les fàbriques. L'energia cinètica de l'aigua en moviment es converteix en un moviment de rotació d'unes pales de fusta que s'uneixen mitjançant un eix a una pedra de molí (pedra rodona i pesada) per tal de moldre cereals (blat i blat de moro, ordi, civada, etc.) i convertir-los en farina. Avui dia les represes i salts d'aigua s'utilitzen principalment per a produir electricitat en les centrals hidroelèctriques.
L'energia hidràulica és l'energia produïda
pel moviment de l'aigua i pot ser convertida en forma d'electricitat, o
directament en forma d'energia mecànica (de rotació). Quan plou als turons i
muntanyes, l'aigua flueix cap als rius i d'ells cap al mar. El moviment o
caiguda d'aigua porta energia cinètica i energia
potencial que es pot aprofitar com a font d'energia.
Moltes vegades es construeixen dics que aturen el
curs permetent l'acumulació d'aigua en un dipòsit que es diu reservori o
represa. En altres casos, les preses (preses) que no aturen el curs natural de
l'aigua, sinó que la fan passar per un desviament que la condueix cap a un molí
d'aigua.
La transformació de l'energia continguda en els cursos
d'aigua en energia utilitzable es pot fer mitjançant una turbina o
antigament mitjançant una roda hidràulica. En obrir les comportes de la presa,
l'aigua retinguda passa a través dels àleps de la turbina (o la roda d'aigua)
causant que giri, utilitzant la força motriu de l'aigua. Amb la rotació de la
turbina el procés es repeteix, és a dir, el generador acoblat a la turbina
converteix l'energia mecànica en electricitat. Això és el que passa a la major
part de les preses.
Definició El molí d’aigua o molí hidràulic, és el que utilitza
la força de l’aigua per a moldre gra o altres productes. Notes històriques Els
molins d’aigua fariners de roda horitzontal ja eren habituals a Mallorca en el
moment de la conquesta cristiana (1229-30). Segons Miquel Barceló, en l’article
«Els molins de Mayurqa» publicat a les V Jornades d’Estudis Històrics Locals,
en aquell període ja n’hi havia 197. Si bé l’origen musulmà dels molins de
Mallorca està ben establert, la majoria de molins que es conserven encara avui
daten dels segles XVII i XVIII. Pel que fa als molins de roda vertical, tot i
que són tan antics com els de roda horitzontal, foren introduïts a Mallorca a
partir del segle XVIII. La principal concentració de molins hidràulics durant
la Mallorca islàmica es trobava a: ·
La font de la Vila o font reial, que neix als terrenys de Son Lladó. Tots els
molins situats sobre la síquia de la font de la Vila eren fariners, com que
l’aigua s’utilitzava per consumir a la ciutat estava prohibit embrutar-la. · La font de Canet o font d’en
Baster. L’ullal de la font es localitza en terrenys de la possessió de Canet
(Esporles). L’aigua d’aquestes fonts, que durant el període islàmic eren
públiques, es va feudalitzar a partir de la conquesta catalana del segle XIII.
Als segles següents varen ser constants les disputes entre els senyors, els
monjos del Císter, els moliners, la cúria reial i els jurats de Palma per
controlar l’aigua i els molins. Així, l’any 1406, dels 32 molins que hi havia
se n’enderrocaren 12 que impedien el decurs normal d’aquestes aigües. El motiu
va ser que l’aigua de la síquia d’en Baster, a més d’emprar-se per als molins i
el reg, es començà a usar per consumir a la ciutat. L’any 1870, els propietaris
de les tandes d’aigua varen constituir-se en el Sindicat de Regants de la
síquia d’en Baster i, més tard, el varen fer els de la síquia de la font de la
Vila. Finalment, l’any 1970 l’aigua de la font d’en Baster fou entubada. No
tots els molins situats sobre la síquia d’en Baster s’usaven per moldre gra, hi
havia també molins flassaders, d’escorça... i, al segle XIX, ja ens parla de
l’ús d’aquestes aigües per moure molins de roda vertical i turbines. Pel que fa
a les concentracions de molins hidràulics fora de la ciutat de Palma durant la
Mallorca islàmica, la informació és escassa. Sembla que la segona concentració
d’enginys se situaria al juz d’Inca (districte administratiu que englobava
Inca, Selva, Campanet, Búger, Mancor i sa Pobla), més concretament entorn al
torrent de Massanella. També en trobam concentracions al juz d’Artà (que reunia
els municipis d’Artà, Capdepera i Son Servera), o la vall de Sóller, la vall de
Coanegre o Alaró. També es documenten molins aïllats, com el molí de Pina o els
molins de Termenor, a la Vall de la Nou (Manacor).
%20ESQUEMA.png)
MOLI DEN CUSSETA SELVA
El molí de Can Cusseta està situat entre es Pedregar i el
pont des Lleó (AE-P03), a prop del torrent de Can Queto del qual aprofitava
l’aigua, segons la documentació del gorg de s’Aigua Viva.
És una construcció aïllada, però molt pròxima a les cases de
Can Cusseta. L’edificació s’adapta al desnivell del terreny mitjançant una
marjada. Té forma rectangular, dues plantes d’altura i un aiguavés amb coberta
de teules sobre bigues de fusta i llivanyes de marès. Els paraments són
paredats en verd amb carreus de marès a les cantoneres.
A la planta baixa hi ha l’obrador del molí al qual
s’accedeix davallant dos escalons. El portal és d’arc escarser, emmarcat en
marès. A la façana nord-est s’obren dues finestres. A l’obrador es conserva
només un dels jocs de moles, però sí queda ben palès on era l’altre joc gràcies
a la conservació dels dos arcs ogivals i les dues canals de sortida d’aigua.
Els cacaus es conserven i s’hi accedeix des de l’interior de
l’obrador a través d’una mina de pedra en sec. A un dels cacaus es conserven
les restes del rodet d’àleps de fusta, de l'eix, de l’arbre i de la sagetia. A
l’altre, només hi ha la sagetia.
La captació de la força motriu es feia a través de dues
rodes horitzontals. L’espai interior de l’obrador es troba subdividit per un
arc escarser sobre el qual es recolzen les bigues de fusta del sostre. Es
conserven dos permòdols de pedra del sostre original. El trespol es de terra.
A la planta pis s’hi accedeix des de la part superior de la
marjada i mitjançant tres escalons. El portal d’accés està emmarcat en marès i
al costat s’obre una finestra. Aquesta dependència superior sembla el fruit
d’una reforma posterior per adaptar el molí a una funció residencial.
L’interior es troba subdividit per un envà de llivanya i el trespol és de
ciment.
A la façana nord-est
s’obre un finestró. Al costat sud-oest de la planta pis s’adossa una edificació
destinada a estable a la qual s’accedeix per un portal amb llinda d’ullastre.
Les restes actuals permeten reconstruir amb certa exactitud la conducció de l’aigua
del torrent al molí. Segons l’expedient de 1878 sobre les aiguades d’octubre de
1876, hi havia una presa dins el torrent per dur-la cap a Can Cusseta.
En el marge que conté les ribes del torrent de Massanella
dins la finca des Pedregar es pot observar encara la boca de la galeria
subterrània per on entrava el cabal i, de fet es pot seguir el seu traçat
gràcies a un seguit de pous d’aireació. A la paret que separa la zona de conreu
del petit alzinar de la finca és on acaba la mina i la síquia passa a ser
descoberta al llarg d’uns 377 metres fins que arriba al molí. La seva amplària
és aproximadament de 2 m. Bona part de les parets que la delimitaven han
desaparegut.
També es conserva la canalització de l’evacuació de l’aigua
del molí. Des dels cacaus i per dins l’hort de Can Cusseta, l’aigua surt a
través d’una mina de pedra en sec, de la qual es poden observar els pous
d’aireació en forma quasi de capelleta en un marge de l’hort. Acabat aquest
marge continua com a una síquia descoberta, fins a quedar oculta dins el canyar
que creix devora el torrent. És el molí d’aigua més ben conservat de Selva.
Conserva part de la conducció d’aigua, d’entrada i de sortida, l’obrador, els
cacaus i alguns mecanismes d’accionament de la força motriu i de molta.
El molí de sa Rata és un dels molins d'aigua que hi ha al
municipi de Búger. Es troba a la vora del torrent de Massanella, del qual
pren l'aigua per moure el molí a través d'una síquia. La seva existència es
remunta al s. XVI, i es troba integrat vora les cases de l'antiga possessió
https://wowmallorca.com/ca/etnos/447
SA TORRENTRA. BUGER·
Buger, moli fariner d'aigua de doble mole de Sa Torrentera.
Publicat al face dia 5 de gener 2022
https://www.facebook.com/groups/805786739502360/user/100001550663893
%20MOLI%20DE%20RAIXA%20BUNYOLA%20POSSANT%20EL%20GRA%20.png)
%20MOLI%20DE%20RAIXA%20BUNYOLA%20FEN%20FARINA.png)
Mallorca és una illa on l'aigua sempre ha estat un bé escàs.
Algibes, sèquies, canalitzacions, pous... revelen tant la necessitat
d'aprofitar el recurs com l'habilitat i l'enginy dels nostres ancestres. Els
molins d'aigua requereixen un cabal constant d'aigua que només els rius poden
garantir. Per aquest motiu, són pràcticament inèdits a les Balears. La finca de
Galatzó té el privilegi de comptar no amb un molí d'aigua, sinó amb dos, tot i
no disposar de cabal suficient per moure'ls.
%20MOLI%20DE%20CALVIA.png)
SA GRANJA D’ESPORLES
Es va construir devers l’any 1.768 i estigué actiu fins devers
1.950. “farinera de Bartomeu Galmés Reus
(De l’estret) amb 1925 kg diaris” segons consta escrit. Dins aquest torrent
n'hi havia dos més: un a son Bacs i un a Banderola.
 |
| Foto cedida per Toni Moragues |
Molins d’Almadrava.- Es tracta d’una de les fites geogràfics de la zona, documentats ja al Llibre del Repartiment i segurament anteriors a la conquesta. En referim en aquest cas, al casal que fins al 1983 contenia quatre molins fariners moguts per les aigües del Rec. Al Llibre del Repartiment s’assenyala que al Rec n’hi havia 14, la meitat dels quals correspongueren a l’ordre del Temple i la resta al Monarca.
El darrer de tots, (el que encara hem conegut) amb el nom dels Molins d’Almadrava fou esbucat l’any 1983. Era un edifici modern (a la façana principal hi havia una inscripció que deia 1911) . L’edifici que contenia els molins estava format per dues parts diferenciades: l’habitatge i la part industrial.
Com hem dit abans els Molins d’Almadrava era un cas únic a Mallorca d’un casal que contenia quatre moles. Va deixar de funcionar l’any 1956. Les farineres que anaven amb electricitat li feien una forta competència. Com hem dit abans va ser esbucat l'any 1983 i al seu lloc hi ha actualment un habitatge modern tipus “xalet·
 |
| Foto cedida per Toni Moragues |
https://sites.google.com/view/fontsdetramuntana/tramuntana/pollen%C3%A7a/ulls-del-rec
NOTES HISTORIQUES
Els molins d’aigua fariners de roda horitzontal ja eren habituals a Mallorca en el moment de la conquesta cristiana (1229-30). Segons Miquel Barceló, en l’article «Els molins de Mayurqa» publicat a les V Jornades d’Estudis Històrics Locals, en aquell període ja n’hi havia 197. Si bé l’origen musulmà dels molins de Mallorca està ben establert, la majoria de molins que es conserven encara avui daten dels segles XVII i XVIII. Pel que fa als molins de roda vertical, tot i que són tan antics com els de roda horitzontal, foren introduïts a Mallorca a partir del segle XVIII.
La principal concentració de molins hidràulics durant la Mallorca islàmica es trobava a:
· La font de la Vila o font reial, que neix als terrenys de Son Lladó. Tots els molins situats sobre la síquia de la font de la Vila eren fariners, com que l’aigua s’utilitzava per consumir a la ciutat estava prohibit embrutar-la.
· La font de Canet o font d’en Baster. L’ullal de la font es localitza en terrenys de la possessió de Canet (Esporles).
L’aigua d’aquestes fonts, que durant el període islàmic eren públiques, es va feudalitzar a partir de la conquesta catalana del segle XIII. Als segles següents varen ser constants les disputes entre els senyors, els monjos del Císter, els moliners, la cúria reial i els jurats de Palma per controlar l’aigua i els molins.
Així, l’any 1406, dels 32 molins que hi havia se n’enderrocaren 12 que impedien el decurs normal d’aquestes aigües. El motiu va ser que l’aigua de la síquia d’en Baster, a més d’emprar-se per als molins i el reg, es començà a usar per consumir a la ciutat.
L’any 1870, els propietaris de les tandes d’aigua varen constituir-se en el Sindicat de Regants de la síquia d’en Baster i, més tard, el varen fer els de la síquia de la font de la Vila. Finalment, l’any 1970 l’aigua de la font d’en Baster fou entubada.
No tots els molins situats sobre la síquia d’en Baster s’usaven per moldre gra, hi havia també molins flassaders, d’escorça... i, al segle XIX, ja ens parla de l’ús d’aquestes aigües per moure molins de roda vertical i turbines.
Pel que fa
a les concentracions de molins hidràulics fora de la ciutat de Palma durant la
Mallorca islàmica, la informació és escassa. Sembla que la segona concentració
d’enginys se situaria al juz d’Inca (districte administratiu que englobava
Inca, Selva, Campanet, Búger, Mancor i sa Pobla), més concretament entorn al
torrent de Massanella. També en trobam concentracions al juz d’Artà (que reunia
els municipis d’Artà, Capdepera i Son Servera), o la vall de Sóller, la vall de
Coanegre o Alaró. També es documenten molins aïllats, com el molí de Pina o els
molins de Termenor, a la Vall de la Nou (Manacor).
Als segles XIV i XV i, fins i tot, al XVI, la informació sobre la construcció i la reparació de molins hidràulics arreu de Mallorca és abundant.
A més, els plets i litigis constants entre moliners i regants pel dret de l’aigua, motivà que es redactessin diversos documents per regular-ne la distribució, tot i que la majoria de molins nous eren drapers i no fariners. Aquest fet s’atribueix a l’expansió i la consolidació dels molins de vent fariners. Cal recordar que, l’any 1636, els moliners de vent es varen separar del gremi de moliners i varen constituir un gremi propi.
Durant el segle XVIII
i, sobretot, el segle XIX, el nombre de molins hidràulics es va reduir
gradualment, però, tot i així, es continuà utilitzant l’aigua com a força
motriu, primer, per moure les rodes verticals d’algunes indústries i, després,
per engegar les turbines.
.png)
.png)
.png)
Abans les deien molins d aigua, a Búger en tenim 3 I sa meva Família en tenia un a on comença el terme de Selva es molí de Prat o després den Pere petit aquest també va tenir un molí fariner.
ResponEliminaP. Siquier (F)