CAN BARRAIXET, i les sabates.
La vida als pobles, era totalment distinta de la ciutat, no just pel treball, sinó també, a l'hora de vestir. A principis del segle XX, la gent del camp, tenia dues mudes ben diferenciades, roba per vestir i roba per fer feina. Les sabates també era part important del vestuari. Podien anar des de l'espardenya, fins a les sabates de sola d'auto. Al camp per fer feina, la millor protecció, era una sabata que tingués una bona sola, per segons quines feines. Encara que a l'estiu, era freqüent anar descalç, tenint així, contacte directe amb el trespol o la terra. A l'espardenya la sola és de corda, i el seu pitjor enemic, és la humitat, però és molt còmoda i bona de remenar, donat que la coberta és de tela, i basta cosir. A principis del segle passat, les rodes dels automòbils, eren reutilitzades per fer distintes funcions, per exemple substituint les senalles de vaumes, o per les soles de les sabates. Record el meu padrí, amb una alena de sabater, i...