SON REAL
La possessió de son Real, a l’any 1.348, era d’en Rubert de Bellví, motiu pel que li deien “Es Rafal den Rubert”. A mitjans segle XIV, va passar a esser de la Real Monge de Selva, que encara que fos per poc temps li donar el nom actual. Segons altres fonts (A. Mas), a la primera mitat del segle XV era den Real Moguer. Anys després (segle XV), estava dividida amb dues Alqueries, propietats dels vilers Salvador Estelrich i Pere Molines, que les van vendre, a la família dels Font de Muro, però que vivien a Ciutat de Mallorca.
Abans. L’època musulmana,
des de l’any 902 al 1.229, aquets
ocuparen el dit espai. Des de
l’any -123 AC., els romans conquistaren Mallorca, i amb
la decadència de l’imperi roma, sempre tingué incursions per via marítima, de
diferents cultures, que sempre aniquilaven l’anterior.
Son Real temps enrere habitada, tan per la cultura Pretalaiòtica com
la Talaiòtica.
Els anys 60, jo, just tenia mitja dotzena d’anys. En haver
acabat de segar i batre, passat la festa de Santa Margalida, en carro ens
duien a rentar mos a la mar, o així ho
deien. Per arribar-hi anàvem per sa Teulada, i per el camí de ses cases de Son
Real, Se entra per Cas Garriguer, travessava un llarga pinar, es Sementer Gran
fins travessar sa carretera, i sortim
just davant les casses de la possessió.
Record aquelles barreres sempre tancades, encara que fos
camí públic, amb unes truges que ens
rebien com a turistes primerencs . Era un lloc màgic, que feia sentir molt de
respecta, amb aquells animals negres tan grans. Una vegada entrat el carro i
tots noltros tornàvem a tancar com era costum a la pagesia (si trobes
obert deixa obert, si trobes tancat torna a tancar). Ara he sabut que la
màgia, ve de que aquell pas esta ple
d’energia. Travessàvem l’antic poblat (no es veu res) ocupat des de feia 40 segles.(1)
Farem una visita al
lloc, la Finca Publica de Son Real, i
segur que com a la infantessa sentiré aquesta força interior. A mes entrarem al museu que ens mostra lo que era la vida a una possessió, i la vida
pagesa.
Al museu trobarem
eines i feines antigues, fetes en part
dels amos que tenien a les ordres els missatgers (jornaler, carboner, majoral, garriguer, porquer, pastor,
i altres) .
Restes de l’època del contraban, i una mirada a la mar on confronta. Un mostra de restes dels jaciments arqueològics. Tot ben explicat amb pantalles
que projecten vídeos que ho mostren.
Veurem la part exterior de les cases , el seu entorn, mentre
al voltants segueix actualment l’activitat agrícola tradicional, amb el
bestiar ovelles, porcs i algunes aus. Com si la vida antiga no
hagués canviat. Tot molt interessant .
Dels trajectes que es
poden fer hem elegit el mes curt però el
mes interessant. El Jaciments des Figueral, les navetes o descobrir on estava el poblat. Segur que des de allà traslladaven les
persones rellevants a la Necròpolis de
la punta del fenicis o els Illots dels Porros que suposadament a aquell temps
era tot lo mateix.
Amb aquest resum, que he triat, es pot iniciar una visita mínimament informat. Al final pots llegir la documentació de la majoria dels Jaciments i de la Necròpolis si es del teu interès.
.png)
%20capella.png) |
| La Capella |
(1) A la foto aèria de 1956 es veu una ombra de forma oval que podria esser el soterrament del poblat.
.png) |
| 1956 |
.png) |
| 2010 |
INDEX
CENTRE D'INTERPETACIO DE SON REAL
FINCA PUBLICA SON REAL
VISITA AL MUSEU SON REAL
LA FINCA DE SON REAL. UNA SEQÜÈNCIA ARQUEOLÒGICA
NECROPOLIS DE SON REAL i altres Jaciments a Can Picafort, Santa Margalida.
FIGUERAL DE SON REAL. Jaciments i Poblat
* * *
CENTRE D'INTERPETACIO DE SON REAL
Embarca't en un recorregut històric pel paisatge, la prehistòria, l'arquitectura tradicional i els oficis rurals de Mallorca
La finca pública de Son Real és una de les referències més importants pel que fa a el patrimoni arqueològic de Mallorca. Està situada al municipi de Santa Margalida, en uns terrenys ocupats des de l’època pretalaiòtica i aglutina elements arqueològics, una possessió mallorquina d'origen medieval i diverses àrees de gran valor natural, paisatgístic i etnològic.
El centre d'interpretació i de recepció de visitants de la finca pública de Son Real consta de dues edificacions, Es Sestadors i La Casa dels Senyors, que han estat reformades per oferir als visitants un itinerari multimèdia amb l'objectiu de guiar-lo en la seva visita a la finca.
L'entrada al centre d'interpretació i al museu és gratuïta. A través d'un recorregut ric en elements audiovisuals, permet conèixer com era la forma de vida dels antics habitants de la finca, basat en el coneixement de la natura i en harmonia amb els cicles naturals de la naturalesa.
El recorregut museístic mostra, també, les cultures que han habitat la zona des de la prehistòria i la seva interacció amb l'entorn, així com les tècniques tradicionals que van permetre fer de la naturalesa el seu únic suport.
.jpg)
***
Un lloc on conèixer el paisatge, la prehistòria, l’arquitectura tradicional i els oficis rurals de Mallorca
Finca situada en uns terrenys ocupats des d’època pretalaiòtica i que aglutina elements arqueològics, una possessió d’origen medieval i espais amb un gran valor natural, paisatgístic i etnològic.
Finca rústica formada per una gran extensió de terreny i unes cases de possessió. La zona ha estat poblada per l’home de forma continuada des de la prehistòria fins als nostres dies. Al terreny s’han pogut localitzar restes pretalaiòtiques, talaiòtiques, romanes, islàmiques i medievals. Les més importants són els enterraments de la punta dels Fenicis i el poblat des Figueral. El 2004 va ser adquirida pel Govern de les Illes Balears.
Respecte a la possessió, se’n va iniciar la construcció a l’edat mitjana i s’ha anat modificant amb el pas del temps. S’hi poden trobar els espais propis d’aquest tipus de construccions: la casa senyorial, el pati, la capella, magatzems, etc. Al segle xx es va ampliar amb la zona coneguda com ses Cases Noves, que després de la seva rehabilitació acull el centre d’interpretació en el qual s’expliquen aspectes relacionats amb la història i l’agricultura.
A més de la visita a les cases, s’han creat diversos itineraris senyalitzats que permeten observar els diferents paisatges (platges, zones dunars, torrents) i els elements d’interès del conjunt.
.png)
VISITA AL MUSEU SON REAL
No més arribar ens hem dirigit a l'oficina d'informació què està gestionada per la “Fundació pel desenvolupament sostenible de les Illes Balears” i després d'abonar els corresponents tiquets, hem entrat acompanyats per un guia a la casa de la possessió. Allí ens han introduït en una sala amb el trespol de vidre, on es podia veure il•luminat un paviment rocós a uns 50 centímetres de profunditat, que suposem havia de ser prehistòric, perquè la veritat no ens ha donat temps a llegir de què es tractava. De seguida s'han apagat les llums i en una pantalla ens han posat un documental sobre la finca
de Son Real, la veritat molt interessant. Després, ens han passat al que era la planta baixa de la casa que han convertit en un museu de costums mallorquines, molt interessant, on t'expliquen la vida dels nostres avantpassats, els seus costums, el seu treball, la seva forma de vida. Amb un joc de llums molt bé aconseguit i un so en “of” de converses entre pagesos i sons del camp (ocells, ovelles…) et fa l'efecte que has retrocedit en el temps i que estàs vivint en aquella possessió. Una cuina mallorquina perfectament reproduïda, amb la seva llar, mobiliari, estris, etc. etc. mostra la forma de vida que tenien els pagesos mallorquins al segle passat. Els utensilis
originals que utilitzaven en aquells temps per treballar en les pedreres de marès, els instruments de música que empraven, els útils de llaurança, les armes que empraven els “garriguers” etc. etc., tot està allí exposat. A més, a mesura que vas avançant a poc a poc, unes pantalles et van demostrant com feien el pa, el formatge, el carbó, com caçaven… En una paraula, una demostració molt bé assolida que et demostra amb tot luxe de detall com era la vida del pagès mallorquí. Perfecte. Després, puges a la planta alta de la casa que està dedicada als jaciments prehistòrics que en la finca s'han trobat. Allí, en una reproducció natural d'una excavació, t'ensenyen la complexitat i paciència que han de tenir els arqueòlegs en el seu treball. Mostres d'un crani prehistòric, puntes de fletxes, utensilis de defensa i trossos de ceràmica, estan allí exposats al públic amb una informació exacta i moderna que t'explica perfectament el que estàs observant.
I si puges a l'altell de la casa et trobes amb unes reproduccions també naturals de dos “voltors negres” mallorquins, amb uns sistemes molt curiosos d'observar a través d'una pel•lícula, la forma d’alimentar-se aquests animals. La veritat és que val la pena veure-ho
http://mestelrich2.blogspot.com/2011/05/excursio-finca-son-real-santa-margalida.html
.png)
***
LA FINCA DE SON REAL. UNA SEQÜÈNCIA ARQUEOLÒGICA
La finca pública de Son Real es troba entre els nuclis poblacionals de Can Picafort i Son Serra de Marina que pertanyen al municipi de Santa Margalida a l'illa de Mallorca. Està delimitada pel torrent de Son Bauló, a la zona oriental i pel torrent d´es Revellar, a la part occidental. Té una mica més de 1.000 hectàrees de les quals 395 és d'ús públic i està declarada com a Àrea Natural d'Especial Interès. És un espai situat entre dos mons: el món marí i el món terrestre; un espai delimitat i intrínsecament Mediterrani.
A la major part de la finca es duen a terme tasques de caràcter agrícola i ramadera. És una finca molt extensa on trobem també boscos típicament mediterranis. Però Son Real és més que una finca agropecuària, té una riquesa natural i arqueològica extraordinària.
Son Real és una gran mostra de la història de l´illa de Mallorca. Per tota la finca es troben diferents estructures arqueològiques que al llarg de mil·lennis han contribuït a conformar el que avui dia el paisatge de Son Real. Es poden localitzar restes d'un dolmen, un taller de sílex, coves d'enterrament, navetes, restes d'un possible talaiot, un santuari balear, necròpolis, restes romanes, torres de guaita, parets seques, refugis, possessions, bunquers, fortins militars i torres d'enfilament construïdes per fer exercicis submarins a la badia d'Alcúdia durant la postguerra. Ens centrarem en el període comprès entre la prehistòria i les primeres cultures històriques.
Les primeres poblacions
A Mallorca, els primers grups humans van arribar a la Serra de Tramuntana ia la costa del terme municipal de Manacor, per després anar expandint-se per la resta de l'illa. D'aquestes primeres poblacions no se'n té constància, avui dia, d'assentaments a la finca de Son Real. D'altra banda, la finca devia ser una zona inundable.
El període Dolmènic
En el període Dolmènic és quan tenim les primeres evidències de l'ocupació humana a l'àrea de Son Real, ja que la finca conserva les restes d'hipogeus i d'un dolmen que, juntament amb els dòlmens de S´Aigua Dolça (Artá) i Son Bauló de Dalt (Santa Margalida) són les úniques manifestacions funeràries que hi ha d'aquest període a l'illa. Totes localitzades a la badia d'Alcúdia. Aquestes formes d'enterrament indiquen que arribo una segona onada de colons a l'illa.
Els dòlmens insulars són de cambra simple i de corredor amb l'excepció del dolmen de Can Costa, a Formentera, únic al món que disposa d'un mur de triple parament.
Aquests pobladors eren agricultors i ramaders que vivien en petits grups de cabanes, de les quals no se'n conserven restes. El paradigma que les millors construccions es reserven per als morts en detriment dels vius.
La situació geogràfica d'aquestes estructures es pot explicar per la influència que podria haver tingut Menorca sobre Mallorca, on sí que hi ha testimonis més i variats d'aquest tipus d'enterraments i hipogeus.
El dolmen de Son Real es troba ubicat al límit que separa el sistema dunar de la pineda de Son Real de la primera línia de costa. Era una estructura d'enterrament sense finalitzar. És probable que el dolmen fos derruït ja en època talaiòtica per reutilitzar els seus materials en la construcció de la necròpolis o en la construcció del poblat talaiòtic no localitzat.
Pel que fa a l'hipogeu, la reutilització continuada i la manca de materials no permeten establir una cronologia exacta del seu ús i abandó. Però d'acord amb els paral·lelismes constructius trobats a Menorca i altres indrets de Mallorca, es pot apuntar que l'hipogeu de Son Real es va construir a finals del tercer mil·lenni oa principis del segon. Com passa en altres tombes col·lectives del mateix tipus, aquestes coves artificials es van abandonar en el període talaiòtic per ser utilitzades en el període balear, novament com a espais d'enterrament.
El període Naviforme i de transició al Talaiòtic
A Son hi ha diversos vestigis del període naviforme. Un és un taller de sílex a l'aire lliure associat a restes ceràmiques de la mateixa etapa.
També hi ha restes de diverses navetes. Les més destacades són les des Figueral, que no s'han de confondre amb el jaciment protalaiòtic del mateix nom. Juntament amb altres restes es troben molt a prop de les cases actuals de la possessió.
Del període de transició al talaiòtic aquesta el jaciment des Figueral de Son Real localitzat molt a prop de les cases de Son Real i de la carretera que comunica Artà amb Can Picafort, la construcció de la citada carretera va afectar ostensiblement aquestes restes. Actualment se'n conserven les restes d'un túmul esglaonat, les diverses navetes i altres restes d'edificacions i murs.
Uns temps que possiblement no van introduir canvis en el tipus d'economia de subsistència practicada fins i tot, però sí que començaven a introduir-se canvis a l'organització social ia la cosmovisió de les societats.
El període talaiòtic a Son Real
A la finca hi ha unes quantes estructures de l'època talaiòtica, com són les restes d'un talaiot quadrat que formaria part d'un poblat, a sobre del qual es van construir les cases actuals de la possessió.
Cal destacar la presència d'un segon poblat, el des Revellar, ubicat a l'altra banda de la carretera que delimita la finca però vinculat al de Son Real.
Pel que sembla, els pobladors d'aquests dos nuclis van haver de construir i compartir la Necròpolis de Son Real.
https://balearesantigua.com/la-finca-de-son-real-una-secuencia-arqueologica/
.png)
***
FIGUERAL DE SON REAL. Jaciments i Poblat
DESCRIPCIÓ
La zona del jaciment arqueològic des Figueral, als terrenys
de la Finca pública de Son Real, al nord de la carretera provincial, té uns 50
metres de diàmetre. Aquí, en un petit turó, hi ha restes de murs de
fonamentació d'edificis de ferradura i en forma de ronyó del període 1100 a 850
aC. irregularment junts.[5][6] A més de les construccions superposades, al nord
del turó hi ha el cas d'una estructura tallada a la roca, única a les illes
però no datable.[4]
Segons la datació amb radiocarboni, es va trobar una
estructura naviforme cap al 960 aC. (± 120 anys) i cap al 920 aC. (± 80 anys)
abandonat. Ambdues mostres de sòl utilitzades per a la datació provenen
d'estrats del turó, que contenien ceràmica talaiòtica.[7][8] Altres troballes
de ceràmica mostren que el lloc es va establir de nou en època islàmica, cap a
l'any 990 (± 80 anys),[8].[9] Un abocador d'escombraries trobat en un edifici
va proporcionar informació sobre els hàbits alimentaris en el moment de
l'ús.[4] Es van descobrir restes d'animals de gossos, mariscs i oques, entre
d'altres.[10
Descripció, història i interpretació
Construït durant el Bronze Antic, la seva cronologia data de
1.100 a. C. i sembla que va ser ocupat fins a la definitiva consolidació de la
cultura talaiòtica cap al 850 a. C.
Es Figueral de Son Real està format per unes vuit
construccions semblants a navetiformes d'una alçada mitjana entre 50 cm i un
metre. El monument central es troba al cim duna duna quaternària i és un
edifici de planta triangular amb escàs espai útil. A la cambra, també de planta
triangular, s'hi accedeix per un corredor estret que s'inicia en un portal
obert en un dels vèrtexs de l'estructura triangular. La façana de l'edifici ve
precedida d'una plataforma escalonada amb graus delimitats per murs.1
Al monument central se li van anar adossant una sèrie
d'estructures de planta arronyonada que recorden les navetes, però ni la
tècnica constructiva ni les seves construccions es corresponen a les navetes
clàssiques. Alguns d'aquests edificis disposen de petites bases de columna, en
un cas unides per un muret, semblants a les columnes polilítiques presents als
talaiots posteriors però molt diferents en la seva tècnica i funció. A la part
nord hi ha un navetiforme excavat a la roca gres, amb un banc corregut als murs
i tambors de columnes al seu eix que és únic a tot Mallorca. La seva funció i
cronologia no es van poder determinar en estar desproveït de context
arqueològic i físicament separat de la resta d'estructures.2
El jaciment va ser excavat el 1965 per Guillem Rossello
Bordoy i Juan Camps Coll. El monument elevat al cim de l'altell va donar una
estratigrafia corresponent al Pretalaiòtic i els inicis del Talaiòtic (1.100
aC). Les restes de ceràmica i bronze semblen indicar que el conjunt va ser
construït a finals del bronze balear i que va perviure en els primers temps del
talaiòtic.3
El conjunt va romandre abandonat fins al període Musulmà,
durant el qual es va tornar a utilitzar com a habitació, com mostra la
presència d'una gerra del període califal, datada cap al 960 dC. C.4 Al costat
de les restes de ceràmiques i bronze, es van trobar molins, punxons d'os i
restes de fauna pertanyents a cabres, oques, porcs, bòvids i un cànid. Les
restes de mol·luscs i marisc demostren l'aprofitament de recursos alimentaris
provinents de l'albufera i el mar propers.5
Segons Rossello Bordoy, el paral·lelisme arquitectònic entre
el complex de Son Real i altres monuments de caràcter navetiforme és difícil de
plantejar. Per a ell, l'edifici elevat va ser concebut indubtablement aïllat,
de planta absorbida però molt diferent dels navetiformes mallorquins,
especialment per les proporcions de la façana i per l'entrada lateral, element
totalment nou a l'arquitectura prehistòrica mallorquina. A l'hora d'interpretar
aquestes construccions, cal tenir en compte els monuments situats als voltants
del Figueral. Entre ells, es detecta un edifici absidal deteriorat per les
obres d'ampliació de la carretera, dos navetiformes danyats i les restes de dos
talaiots, un de quadrat amb porta i un altre de circular. Tot sembla confirmar
que la zona va constituir una àrea religiosa, almenys durant els primers temps
talaiòtics. És possible que alguns dels edificis navetiformes del Pretalaiòtic
tinguessin un caràcter ritual que va perviure amb el canvi cultural del
talaiòtic.6 Però és possible que el moment final de l'ús de l'assentament pugui
allargar-se fins aproximadament el 850 aC. C., com podria indicar la presència
d'un botí de bronze, peça rara al conjunt d'objectes de bronze de l'illa.
Aquesta data com a referència de l'abandó final de l'assentament coincidiria
amb la consolidació definitiva de la cultura talaiòtica i l'aparició dels
primers talaiots.
.png)
ES FIGUERAL DE SON REAL.
TALAIOT QUADRAT.
COORDENADES: X:
516000 Y: 4398140 Z: 42
TIPUS: talaiot quadrat
CRONOLOGIA: talaiòtic
NOTES: lado: 10, 8 m;
orientació:150 o
BIBLIOGRAFIA:
Mascaró (1961-62: 94) IMPP: T.1085 (III)12-5fI C;
Aramburu-Zabala (1998;2004
* *
*
CORRAL DE SAFRA
COORDENADES: X:
516000 Y: 4398300 Z: 38
TIPUS: naviformes,
estructura
NOTES:
Encara que s'ha
classificat l'estructura com a santuari, podria tractar se d'un corral de los
naviformes.
CRONOLOGIA:
naviforme, talaiòtic, baleàric
BIBLIOGRAFIA:
Rosselló, 1972;I C: “santuari talaiòtic de planta en forma de ferradura”; Aramburu-Zabala (1998; 2004
https://roterslibro.blogspot.com/2022/08/necropolis-de-son-real-can-picafort.html
***
LA FINCA.
Continua com explotació agrícola. Cereals, pastures, arbres (Figueres, Ametlers, Garrovers..) I el bestiar (ovelles, porc negra. . .)
La collites s'utilitzen per us intern i les sobres es subhasten.
.png)
***
NECROPOLIS DE SON REAL i altres Jaciments a Can Picafort,
Santa Margalida.
Es una necròpolis, única a Mallorca i a la resta del
Mediterrani, per la seves
característiques. Se va iniciar al segle
-VIII a .c., i allà s’hi feren enterraments durant uns 800 anys,
dels que podem distingir al manco tres etapes distintes.
Miraré de intentar
entendre, el resum d'aquesta part de la Prehistòria. A veure si a tu també t’ajuda.
Des de l’any -2.000
a.c., s’inicia el període (Pretalaiotic arcaic) , on la gent vivia dins coves naturals fins a
-1.800 a. c.
Fins a l’any -1.500
vivien dins barraques, o coves
naturals, i ja comencen fer coves
artificials. (Pretalaiotic
d’apogeu). S’utilitza la ceràmica, el
os i es comença a fondre el bronzo, per
fer eines.
A l’any -1.300 a.. c. (Pretalaiotic final), apareixen les
navetes per viure, els enterraments en
coves artificials evolucionades. A part de la ceràmica, el bronzo, es comencen a trobar, els ídols fàl·lics.
El Taiotic I. Aquella gent edifiquen el talaiot aïllat,
que dura
fins a l’any -1.000 a.c.
El talaiòtic II.
Arriba fins a l’any -700 a
c, i ja
apareixen les primeres murades.
Aprenen a fer foses de bronzo, per fer
armes defensives : (punyals, dagues, puntes de fletxes entre d’altres)
Al Talaiotic III. Fins a l’any -500 a c. Apareixen les
habitacions adossades, la Taurolatria (culte al brau), la incineració, i el
comerç amb el púnics.
Al Talaiotic IV. Dura fins a l’any 123, (ocupació romana).
Ja hi ha santuaris, inhumació en posició
fetal, en calç, en taüt. Aculturació,
imitació de formes ceràmiques. Trobem : Ceràmica, espades de ferro, plaques de
plom,(com les trobades a son Real). Figures de guerreres, caps de bou, i altres
estris de bronzo.
A LA NECROPOLIS:
En aquesta època,
apareixen les primeres tombes de la necròpolis. (-800 a -700 anys a c) i casualment tenen forma de talaiot circular o quadrat
durant la primera fase del cementiri.
Fase I
Des de l’any -600 a 500 tenen forma de micró navetes. Fase II.
A la Fase III des de
l’any ( -400 fins a -200) les tombes son
quadrangulars, en bateria o juntes.
Lo que ens donaria l’idea, de que les tombes reproduïen en miniatura, les edificacions existents, com si volguessin prolongar la vida, dintre les miniatures de la vida real. Acompanyarien al difunt, elements , tals com menjar, adorns i altres estris utilitzades mentre vivien.
Per llegir mes pitja l'enllaç:
https://roterslibro.blogspot.com/2022/08/necropolis-de-son-real-can-picafort.html
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada